Guió preestablert
L'aprovació de la declaració independentista és només el primer pas d'un full de ruta cap a l'estat propi català que es desplegarà en els pròxims mesos
En el termini d'un mes s'hauran de començar a tramitar tres de les lleis més importants de la legislatura: la de la Seguretat Social, la de la hisenda pública i la que ha de regular el procés constituent
La declaració d'inici del procés cap a la independència que s'aprovarà els pròxims dies és només el primer pas del trajecte cap a la construcció de l'estat català. A partir d'aquí, es donarà forma a una sèrie de mesures i de tramitacions legislatives que s'han de completar en divuit mesos quan la desconnexió ja hauria de ser una realitat. Per tant, si amb aquesta primera iniciativa els nervis ja s'han desfermat a Madrid, que Rajoy, Sánchez i els seus s'agafin ben fort perquè vénen revolts, molts revolts.
La proposta que ahir van registrar Junts pel Sí i la CUP ja determina quines són les següents fases que s'hauran de posar en marxa. Després de l'aprovació de la declaració i en un termini màxim d'un mes, s'haurà d'iniciar la tramitació de tres de les lleis essencials de la legislatura: la del procés constituent, la de la hisenda pròpia i la de la Seguretat Social. En la primera s'ha d'establir com es farà el trànsit d'una Catalunya autònoma a una d'independent i també com participarà la ciutadania en l'elaboració del nou estat i en la redacció de la futura constitució catalana. Les altres normatives fan referència a dues de les estructures d'estat que han de sustentar la futura república en matèria de recaptació d'impostos i en prestacions socials.
Altres projectes que també es volen desenvolupar, ja sigui a través del govern o del Parlament, són la llei de transitorietat jurídica o l'aplicació de nous projectes en l'àmbit social, que en aquests moments estan negociant Junts pel Sí i la CUP. Precisament aquestes dues formacions estan tancant diversos detalls i es podrien adoptar altres mesures de comú acord.
El punt nuclear del mandat, però, serà quan es faci la proclamació oficial de la independència de Catalunya, tot i que no s'han donat detalls de quan serà ni de quina mena de format tindrà.
En tot cas, la idea de les formacions independentistes és que sigui una legislatura curta, de 18 mesos, i tot seguit s'haurien de celebrar unes eleccions constituents en què Convergència i Esquerra ja han acordat que es presentaran per separat. Llavors, el nou Parlament, segons el full de ruta de JxSí –la CUP no ha entrat tant en el detall–, elaboraria la constitució, analitzant les propostes rebudes de la ciutadania, que s'hauria de ratificar en un referèndum.
Precedents històrics
El manifest independentista serà el document més ambiciós, des del punt de vista nacional, que aprovarà la cambra catalana des de la restauració de la democràcia, però en les últimes dècades hi ha hagut diversos episodis que també han marcat un abans i un després en aquest context. Per exemple, una de les dates històriques del parlamentarisme català és la del 12 de desembre del 1989, quan CiU, IC, CDS i ERC van aprovar una proposició no de llei a favor del dret a decidir. Era el primer cop que la política catalana feia aquest gest, que s'ha anat repetint en altres moments, com ara en els anys 1998 o 2010. Això sí, els pioners a portar el debat sobre la independència a l'hemicicle van ser tres diputats d'ERC, Àngel Colom, Josep-Lluís Carod-Rovira i Miquel Pueyo, quan el 1991 van presentar una proposta de resolució, coincidint amb el desballestament de l'URSS i de l'antiga Iugoslàvia. Però només els republicans hi van donar suport. El 2011, el model independentista tampoc no va tenir sort quan Solidaritat va dur a la sessió plenària la llei d'independència, que va decaure de seguida.
En els últims anys hi ha hagut dues resolucions significatives: el 2012, quan es va acordar celebrar una consulta, i el 2013, amb la Declaració de Sobirania, que donava el tret de sortida a la convocatòria d'un referèndum.
