Per imperatiu legal

L'Ajuntament d'Arenys de Munt ha penjat la bandera espanyola a la façana de l'edifici consistorial. Ho ha fet acatant l'ordre d'un jutjat que ha donat la raó a la Delegació del Govern a Catalunya, que el 2013 va interposar contra el consistori maresmenc un contenciós administratiu perquè es negava a complir la llei de banderes. El símbol estatal, més petit, fa dies que oneja, malgrat que el govern local d'ERC i el PSC va esgotar fins a l'últim dia per penjar-lo al pal central, i ha aprofitat per acompanyar-lo amb dues banderes més, la senyera a l'esquerra i la bandera europea a la dreta. Al balcó de sota, presidint l'entrada, hi ha l'estelada que fins fa poc compartia espai amb la senyera. L'alcalde d'Arenys de Munt, Joan Rabasseda (ERC), treu importància a la nova situació: “S'ha esgotat la via judicial i no volíem entrar en una guerra de banderes que no du enlloc.” Per Rabasseda, aquest debat “és menor, perquè ara el que importa és el procés que s'està desenvolupant en l'àmbit del Parlament”. L'alcalde, que també és secretari de l'AMI, destaca, però, que al mateix temps que es penjava la bandera espanyola, també es col·locava al costat de l'entrada un ban informatiu “on queda clar que el símbol hi és per imperatiu legal”. Rabasseda, en una claríssima declaració d'intencions, hi afegeix que, un cop instal·lades les banderes, “es va fotografiar la façana i se li va enviar a la delegada del govern perquè en tingués constància”.

L'alcalde fa memòria de la presència de la bandera espanyola a l'edifici de l'Ajuntament i assegura que no recorda haver-la vist penjada mai. “Tenim altres maldecaps més urgents i donem per tancat l'episodi”, comenta, tot i que és conscient que, malgrat que altres ajuntaments del Maresme també han hagut d'acabar penjant la bandera, el cas d'Arenys de Munt és diferent. La càrrega simbòlica del municipi, el primer a fer una consulta per l'autodeterminació, és molt més significativa perquè se l'ha vinculat des del 2009 a l'inici del procés independentista. El cas d'Arenys de Munt s'afegeix al més recent de Teià, que també va perdre la batalla als jutjats i ha de penjar la bandera espanyola despenjada des del 2003.

D'altres municipis de la comarca no han allargat tant el procés portant-lo als jutjats i s'han limitat a donar compliment al primer requeriment que la Delegació del Govern a Catalunya els ha fet arribar. És el cas de Pineda de Mar, que havia arribat a una “entesa cordial” entre tots els grups municipals per la qual penjava al balcó només el cap de setmana i les festes les banderes catalana, espanyola i del municipi, i l'11 de setembre hi feia onejar només la senyera. Durant la resta de la setmana als tres pals del balcó no hi havia res. Una denúncia feta pel PP en el mandat passat ha donat com a resultat que les tres banderes s'han instal·lat de manera permanent al consistori.