El Consell d'Estat avala la via al TC contra la “insubmissió”

Con­tra els arti­cles 1.2 i 2

En el seu rao­na­ment, l'ens con­sul­tiu que pre­si­deix el gallec José Manuel Romay Bec­ca­ria –extre­so­rer del PP i padrí polític de Rajoy– detecta que la reso­lució del Par­la­ment del 9-N és contrària als arti­cles 1.2 i 2 de la Cons­ti­tució. És a dir, contrària a la màxima que “la sobi­ra­nia naci­o­nal resi­deix en el poble espa­nyol” i a la pro­clama sobre la “indis­so­lu­ble uni­tat de la nació espa­nyola, pàtria comuna i indi­vi­si­ble de tots els espa­nyols”. Per tant, la con­clusió és nítida: “Exis­tei­xen fona­ments jurídics sufi­ci­ents per impug­nar davant el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal.”

Com que la reso­lució de des­con­nexió topa amb el cor del text cons­ti­tu­ci­o­nal del 1978, el Con­sell d'Estat acon­se­lla a Rajoy que no ata­qui un punt con­cret o la des­munti punt per punt en la impug­nació. “Cor­res­pon­dria que es dirigís con­tra la reso­lució en el seu con­junt”, adver­teix el dic­ta­men, i no “con­tra punts con­crets de la mateixa” ja que “tots ells guar­den una clara inter­de­pendència i res­po­nen a uns matei­xos cri­te­ris infor­ma­dors”.

Al Con­sell d'Estat no li passa per alt tam­poc que el TC sigui citat al text com un tri­bu­nal des­le­gi­ti­mat per la poli­tit­zació i per haver refet l'Esta­tut el 2010. Per això, cer­ti­fica que el Par­la­ment té una “volun­tat de deso­bediència o desa­ca­ta­ment” i que això implica la con­cul­cació “imme­di­ata” del prin­cipi de “pri­ma­cia” de la Cons­ti­tució com a norma fona­men­tal. Ras i curt: en aquest cas es vul­ne­ra­ria també l'arti­cle 9 de la carta magna, que diu que “els ciu­ta­dans i els poders públics estan sub­jec­tes a la Cons­ti­tució i a la resta de l'orde­na­ment jurídic”.

De Lavi­lla a De la Vega

A més de Romay Bec­ca­ria com a pre­si­dent, la comissió per­ma­nent del Con­sell d'Estat la inte­gren vuit mem­bres més: el llei­datà Lan­de­lino Lavi­lla (minis­tre de Justícia entre 1976 i 1979 i pre­si­dent del Congrés entre 1979 i 1982), Miguel Rodríguez-Piñero (pre­si­dent del TC entre 1992 i 1995), Miguel Her­rero y Rodríguez de Miñón (pare de la Cons­ti­tució), Fer­nando Ledesma (minis­tre de Justícia entre 1982 i 1988), Alberto Aza (cap de la Casa del Rei del 2002 al 2011), José Luis Man­za­na­res (pre­si­dent del CGPJ entre 1990 i 1996), Enri­que Alonso García (jurista i el més jove de tots, amb 61 anys) i María Teresa Fernández de la Vega, vice­pre­si­denta del govern espa­nyol i mà dreta de Rodríguez Zapa­tero del 2004 al 2010.

Avís a 21 càrrecs pel nom

El Con­sell d'Estat també avala la intenció de Rajoy que el TC noti­fi­qui expres­sa­ment la sus­pensió a la pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell, i al pre­si­dent en fun­ci­ons, Artur Mas; als mem­bres de la mesa de la cam­bra i als con­se­llers actu­als. En total, doncs, 21 càrrecs seran citats pel seu nom i situ­ats entre l'espasa i la paret. Com que serà l'ocasió en què el el TC estreni la munició de poder vet­llar per la sanció sobre el que sen­ten­cia, l'ens con­sul­tiu pro­posa que l'adver­ti­ment sigui acom­pa­nyat amb l'amenaça de sus­pensió en les seves fun­ci­ons, d'acord amb l'arti­cle 92.4b) de la mateixa llei orgànica del TC (LOTC) que el PP va refor­mar en l'últim minut del man­dat i en plena cam­pa­nya elec­to­ral del 27-S.

Gràcies a com­plir amb el ter­mini exprés de les 24 hores –la reunió no es va cele­brar fins a la una del mig­dia i va aca­bar a l'hora de dinar–, el dic­ta­men del Con­sell d'Estat va poder arri­bar a temps a La Mon­cloa, abans que s'iniciés la reunió de secre­ta­ris d'estat i sub­se­cre­ta­ris, ja sota la batuta de la vice­pre­si­denta espa­nyola, Soraya Sáenz de San­ta­maría.

Després del dilluns 9-N, de paràlisi ofi­cial a Madrid per la fes­ti­vi­tat de l'Almu­dena, l'acti­vi­tat era ahir frenètica i Rajoy va tor­nar a rebre el líder del PSOE, Pedro Sánchez, per segona vegada en tretze dies, i més tard es va des­plaçar a La Zar­zu­ela per infor­mar el rei Felip VI de l'arse­nal que pre­para l'Estat i que avui apro­varà el Con­sell de Minis­tres en una reunió de caràcter extra­or­di­nari. “El que inter­po­sarà el govern és un recurs d'incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat, que el TC dis­cu­tirà, debatrà i, pro­ba­ble­ment, adop­tarà en els pròxims dies, la qual cosa com­porta la sus­pensió i vol dir que la decla­ració de rup­tura uni­la­te­ral jurídica­ment no ha tin­gut existència mai, i, per tant, cap acte deri­vat d'aquesta qüestió pot tenir raó”, va des­ve­lar el minis­tre d'Afers Estran­gers, José Manuel García-Mar­ga­llo.

Letícia lloa la ban­dera

El rei Felip VI, que a més de ser el cap d'estat té la missió que l'orde­na­ment cons­ti­tu­ci­o­nal li reserva de fer d'àrbi­tre i mode­ra­dor de la vida política, va sor­pren­dre al ves­pre amb un canvi sob­tat de la seva agenda per poder seguir el Con­sell de Minis­tres. En la rumo­ro­lo­gia ali­men­tada per La Mon­cloa, fins i tot es jugava amb la hipòtesi que el monarca es prestés a pre­si­dir la reunió de Rajoy i els minis­tres per donar encara més solem­ni­tat i rang de rèplica d'estat a la pre­sen­tació del recurs al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Men­tre que el monarca fins ara ha guar­dat silenci i ha nete­jat l'agenda del matí, la reina Letícia va apro­fi­tar ahir a Àvila l'acte simbòlic d'entrega de la ban­dera espa­nyola a la poli­cia per lloar la roji­gualda com un “estímul d'unió, com­promís i emoció”.