Setanta-dues bosses de carquinyolis

Ja feia fred ahir al monestir de Poblet. Evidentment a la plaça, on una munió de periodistes va anar arribant al llarg del matí a mesura que corria la brama, però també a dins d'un Palau de l'Abat sense calefacció, on la majoria dels 62 diputats de Junts pel Sí –només hi faltarien, per compromisos institucionals, Artur Mas, Oriol Junqueras i Neus Munté– es van reunir en un ambient gèlid l'endemà de l'intent fallit d'investidura d'un president. Tot i que no s'havia publicitat, la trobada feia setmanes que estava prevista, i era la primera fora de Barcelona, per trepitjar territori i fer pinya en un to més distès. I es va triar la Conca, la mateixa comarca on fa tres anys i mig l'ANC també va reunir el primer secretariat a fora, llavors a Montblanc i a instàncies del mateix amfitrió d'ahir, l'ara diputat Ferran Civit, que també va muntar visita a l'arxiu Tarradellas.

En un degoteig tan informal com impuntual, els parlamentaris van anar apareixent al seu ritme entre una boira que donava més misteri a l'escena. “Érem entre Montserrat i Poblet, quin lloc més indicat que aquest per reflexionar”, bromejava Germà Bel. Ara, que noli faltava raó, i els diputats van reflexionar tres hores i mitja sobre com sortir de l'enèsim atzucac del procés. Tal com la portaveu, Marta Rovira, va detallar improvisadament en sortir, a la reunió es va refermar el full de ruta de la legislatura i els compromisos electorals, i es van repassar les converses amb la CUP per arribar a dues conclusions unànimes: el seu candidat continua sent Artur Mas i ells tampoc s'aixecaran de la taula fins a un acord que confien que arribarà “aviat”, però al qual no volen posar “terminis ni línies vermelles”. En aquest sentit, Rovira admetia que la manifestació demà de l'ANC és “contraproduent” si s'enfoca com a pressió a la CUP, si bé ells hi aniran a una altra cosa, a defensar el “mandat democràtic” dels atacs de l'Estat.

Ahir, en tot cas, tocava reflexió abans de tornar-hi, encara que, després que dimarts Baños i Mas insinuessin una reunió de diputats conjunta, qui més qui menys esperava que ja podia haver estat la de Poblet. Per exemple, l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí, que, previsor, havia preparat com a obsequi als visitants una pila de bosses de carquinyolis de la vila. Una desena van quedar sense amo en espera d'una ocasió millor. N'hi havia setanta-dues...