Bany de sang a París
Una onada d'atemptats causa més de 60 morts a la capital francesa
Hi ha diverses explosions a prop de l'Estadi de França, d'on Hollande ha de ser evacuat
Atacants a una sala de festes segresten desenes d'ostatges
Tres explosions a prop de l'Estadi de França, al nord de París, i diversos tirotejos a l'est de la capital, havien provocat a l'hora de tancar aquesta edició durant la nit de divendres a dissabte almenys 60 morts i diversos ferits, segons van confirmar fonts de la prefectura de Paris.
Uns minuts abans de les 10 de la nit, diversos atacs simultanis van sacsejar novament la capital francesa, que va reviure els moments de pànic i caos absolut ja experimentats durant el mes de gener passat durant els atacs a la revista Charlie Hebdo i a un supermercat jueu.
En el primer dels atacs registrats, un home armat amb un kalàixnikovs va disparar contra els clients d'un restaurant del districte X. Diversos testimonis van assegurar que l'assaltant va cridar “Alà és gran” abans d'efectuar els trets. Minuts més tard, la sala de concerts Bataclan, al concorregut i popular districte XI de la capital, va patir un altre atac amb arma de foc que va provocar la presa de prop de 60 hostatges. Cap als voltants de dos quarts de dotze la policia va assaltar la sala de concerts, on es van sentir trets i crits, però a l'hora de tancar aquesta edició tot era molt confús.
Pel que fa a les explosions als afores del Stade de France, on es disputava el partit amistós entre les seleccions francesa i alemanya, van provocar l'evacuació immediata del president François Hollande, que estava presenciant el matx en directe. Durant en hores, les entrades i sortides a l'estadi van quedar absolutament bloquejades, mentre forces de seguretat acordonaven la zona.
Un cop escortat fora de la instal·lació esportiva, Hollande es va reunir d'urgència amb el primer ministre, Manuel Valls, i el ministre de l'Interior, Bernard Cazeneuve. Posteriorment, el president francès va convocar un consell de ministres extraordinari que va donar inici passada la mitjanit.
Nombroses forces especials han estat desplegades per tota la ciutat, en especial al centre i a l'est de la capital, justament el dia en què França havia començat la suspensió d'un mes de l'espai Schengen, precisament per l'alt risc d'atemptats davant la cimera global pel clima que allotjarà París al desembre.
Una segona onada d'atacs es va produir cap a quarts de dotze, en aquest cas als museus Louvre i Pompidou, i al centre comercial de Les Halles, tots tres indrets a la zona més cèntrica de París. Les forces de l'exèrcit es van desplegar d'emergència per tota la ciutat, mentre l'ajuntament demanava als ciutadans que no sortissin de les seves cases, i la prefectura recomanava als locals d'oci que augmentessin la seguretat i acollissin a qui ho demanés.
En alguns missatges de twitter i facebook, es publicaven noms de persones que deixen estar retingudes pels ostatges que explicaven que a tota la sala hi havia cadàvers, que els assaltants estaven matant un a un els ostatges i demaven a les forces de seguretat que entressin a l'edifici perquè hi havia supervivents.
Reaccions exteriors
Les reaccions internacionals a la tragèdia van desencadenar-se a pocs minuts de conèixer's l'abast de la cadena d'atacs al cor de París. El ministre alemany d'Afers Estrangers, Frank-Walter Steinmeier, que ahir era veient el partit amistós entre les seleccions de França i Alemanya quan van tenir llocs les explosions, es va mostrar “horroritzat i commocionat”. “Som al costat de França”, va dir Steinmeier a través del compte de twitter del ministeri d'Afers Estrangers alemany. El president nord-americà, Barack Obama, va ser informat dels atemptats per la seva consellera en matèria antiterrorista, Lisa Mónaco.El primer ministre britànic, David Cameron, va expressar la seva “commoció” pels atacs i va assegurar que el Regne Unit farà “tot el que pugui” per ajudar França alhora que es va solidaritzar amb les víctimes. Mentre que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va parlar ahir amb el primer ministre francès, Manuel Valls, per conèixer els detalls de la massacre i per expressar-li les seves condolències per les víctimes.
Per la seva part, els presidents del Consell Europeu, Donald Tusk; de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, i del Parlament Europeu, Martin Schulz, també es van declarar profundament horroritzats pels tirotejos al centre de París i per les explosions als voltants de l'estadi de França. “Tota la meva solidaritat i condolències amb els francesos i les autoritats del país”, va indicar Tusk al seu compte de Twitter.
A mitjanit tocada, Hollande va fer una compareixença on va apel·lar a la unitat. “Els terroristes volen instal·lar la por, però han de saber que davant d'ells hi ha una nació que es mobilitza i que vencerà el terrorisme”. A banda d'aquesta crida, el president francès va anunciar l'estat d'emergència Vermell Alfa, previst en casos d'atacs terroristes múltiples, i ha declarat el tancament de les fronteres sense informar de la durada de la mesura.
