Més ofegats que mai

“No sabem quan podrem pagar ni què podrem pagar.” La Generalitat es mostra perplexa i indignada pel tracte que està rebent per part de Rajoy i per la intervenció de facto de les finances que suposen les noves condicions del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Un ofec que cada dia va a més, com va demostrar ahir el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que va oficialitzar la investigació per tal que el Departament d'Economia aclareixi què ha fet amb una partida de 1.318 milions que, segons l'Estat espanyol, ha estat amagada. Uns diners que la Generalitat ja va justificar el 2007 i que corresponen a obres de carreteres i de centres penitenciaris.

En una entrevista a RAC1, el secretari general d'Economia, Albert Carreras, va lamentar la “confusió” que s'està creant amb els nous controls que pretén exercir l'executiu espanyol respecte a les despeses catalanes per tal que no es gasti ni un euro en “vel·leïtats independentistes”, com va reconèixer Montoro. Carreras va avisar que en aquesta escalada els més perjudicats seran els proveïdors i els ciutadans del carrer, perquè no se sap quan es podran desbloquejar els 3.034 milions del FLA i, per tant, ningú pot garantir a hores d'ara quan cobraran els proveïdors. En alguns casos la situació és dramàtica i, per exemple, hi ha farmacèutics que fa quatre o cinc mesos que no cobren. “Cadascú que posi una espelma a la seva patrona de preferència i nosaltres entre tots hem d'aixecar un clam, perquè és una discriminació humiliant i injusta”, va rematar Carreras. Per cert, la celebració de la festivitat en honor de la patrona dels farmacèutics és a tocar: la Immaculada Concepció, el dia 8 de desembre.

Les queixes de la Generalitat amb relació al FLA s'emmarquen en dos àmbits. Per una banda, considera que la llista de condicions que s'han de complir per poder rebre els diners és poc concreta, ja que s'enumeren setze serveis socials “fonamentals” en què s'han d'invertir els diners del FLA que, segons el número dos d'Economia, “representen una despesa d'entre 15.000 i 16.000 milions d'euros”. Per l'altra banda, un altre aspecte controvertit és que, a diferència de l'edició anterior del fons, l'entrega dels 3.034 milions es farà a terminis mensuals. Un escenari que Albert Carreras va definir com una “aplicació inconstitucional de l'article 155 de la Constitució”, el que fa referència a l'autonomia.

Per posar més llenya al foc, però, hi ha l'episodi dels 1.318 milions que s'ha gastat la Generalitat en els últims anys i que l'Estat manté que no han estat ben comptabilitzats i que no n'ha tingut constància fins ara. Montoro va anunciar ahir que el Banc d'Espanya, l'Instituto Nacional de Estadística i la Intervenció General de l'Estat iniciaran una investigació. “Són anotacions en matèria comptable que no s'haurien hagut de produir necessàriament”, va sentenciar. Economia, però, situa aquest atac en l'àmbit de la precampanya electoral de les eleccions espanyoles del 20 de desembre i assegura que aquesta partida ja va ser comunicada a l'administració estatal el 2007. Es tracta de diverses obres de carreteres i presons fetes entre els anys 2004 i 2013.

En el fons es tracta d'un problema comptable. Segons Montoro, aquest any s'ha conegut la despesa i, seguint els nous criteris de l'organisme europeu Eurostat, s'ha d'anotar com a dèficit l'any en què ha aflorat, és a dir, el 2015. La Generalitat opina el contrari. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ja va enviar una carta a Hisenda per recordar que si les dades no es van enviar al seu moment a Europa no és responsabilitat de la Generalitat. “Els 1.318 milions representen el 40% de tota la nostra despesa fins a final d'any. No estem en condicions de reduir despeses que afecten els serveis públics essencials”, va asseverar.