Gabriel afirma que JxSí posa moltes “línies vermelles” per qüestions ideològiques

La portaveu del grup de la CUP al Parlament, Anna Gabriel, ha afirmat aquest dilluns en declaracions a Catalunya Ràdio que en les negociacions per desbloquejar la investidura que la seva formació manté amb Junts pel Sí (JxSí) aquesta última posa “línies vermelles” en qüestions ideològiques com revertir privatitzacions o subvencions a escoles privades.

En una entrevista al programa El matí, Gabriel ha assegurat que les negociacions continuaran malgrat el veto de la CUP a investir Artur Mas ratificat en la jornada de debat nacional de diumenge a Manresa. “La CUP té voluntat de seguir treballant i si cal esgotar els terminis per fer irreversible la ruptura amb l'Estat espanyol. Ens comprometem a seguir treballant fins que calgui”, ha garantit.

Gabriel, que lidera Endavant, el sector de la CUP més reticent a donar suport a la investidura de Mas encara que sigui de forma condicionada, ha recordat que la jornada d'ahir era un debat i que serà l'Assemblea Nacional la que decideixi sobre propostes concretes. “Ahir no tancàvem portes ni consolidàvem res definitiu”, ha subratllat. “Nosaltres no tancarem carpetes ni ens aixecarem de cap taula”, ha garantit.

Al seu parer, JxSí encara “no ha mogut la fitxa que volia la gent”, en al·lusió no només als votants de la CUP sinó també moltes persones que el 27-S no van votar per la independència i “no ho faran mai fins que no vegin clar que es trenca amb un passat” de retallades i privatitzacions. Segons ella, cal “demostrar més que la independència és una palanca de transformació social”.

En aquest sentit, ha explicat que part del que la CUP ha posat sobre la taula de la negociació “es condiciona a l'aprovació d'uns pressupostos” i ha lamentat que no s'heretaran precisament uns comptes socials. Ha assenyalat que per revertir-los cal desfer algunes privatitzacions però JxSí “posa una línia vermella quan es parla d'aturar privatitzacions.”

La diputada ha posat com a exemples el Consorci Sanitari de Lleida, evitar el projecte Visc+ –“que vol fer negoci amb les dades dels historials sanitaris”– i el cas d'Aigües Ter Llobregat (ATLL), del qual ha dit que “hi ha dificultats per parlar-ne”.

Ha comentat que Junts pel Sí “no considera privatitzacions coses que nosaltres sí que les veiem com a tals”. I això, segons ella, “és una diferència ideològica”, com també ho és “que no puguem parlar de res que tingui a veure amb les subvencions a escoles privades”.

“Des de l'altra banda se'ns diu que hi ha moltes línies vermelles que són insalvables”, ha insistit. Uns límits que, en la seva opinió, els posa CDC, “però que ERC no s'hi oposa ni discuteix”.

D'altra banda, ha carregat contra el recurs presentat per la Mesa del Parlament a la suspensió de la declaració d'inici del procés de desconnexió aprovada pel Tribunal Constitucional. La portaveu s'ha mostrat sorpresa que s'hagi recorregut a un tribunal quan el mateix text ja deia que no en reconeixerien la legitimitat. “I en el recurs es diu que només és una declaració i no té valor jurídic, quan nosaltres creiem que sí que el té”, ha reblat. A més, s'ha queixat que JxS no va consultar amb la CUP aquest recurs.

“Amb la declaració del Parlament volíem pactar un punt de ruptura, però ens ha sorprès que s'hagi recorregut al TC, no se'ns va consultar, ha dit.

“No hem votat propostes concretes que es fan de forma aïllada, com la de la presidència coral. Ahir volíem saber si el que estem fent té l'aval de la nostra gent”

Gabriel s'ha queixat que al voltant de les negociacions per desbloquejar la investidura s'“està sent injust amb la CUP”. “No es fa cap favor confrontant bosses electorals, tampoc ens agrada quan es parla de 62 diputats per la independència i de 10 que han vingut a posar pals a les rodes”, ha retret. “Fins i tot ens diuen que responem a infiltracions del CNI”, ha expressat.