Fernàndez proposa que la CUP doni dos vots al procés

Alguna cosa es podria estar movent a la CUP. L'exdiputat David Fernàndez proposa en un article que va publicar ahir el diari Ara que la formació doni “dos vots al procés”; és a dir, que permeti la investidura d'Artur Mas com a president i, per tant, la formació de govern en el benentès que els altres vuit diputats s'abstindrien. La mesura, això sí, hauria d'anar acompanyada d'un “pla de xoc real i concret”, reclama. Fernàndez justifica, amb un símil esportiu, que el partit ja ha començat, i s'ha de “sortir a guanyar”, abans de poder “continuar teixint”. “Abans mil cops sortir a jugar, i potser perdre, que ni tan sols comparèixer al terreny de joc”, raona el cupaire.

Tot i que algunes altres figures del partit ja havien insinuat que caldria plantejar un sacrifici per poder desencallar el procés independentista, Fernàndez és la primera veu de pes de la CUP que parla explícitament de cedir dos vots a Mas, fet que pot obrir una nova perspectiva d'entesa amb Junts pel Sí. El debat de diumenge passat a Manresa amb la militància va cloure amb una votació orientativa que tancava de moment les portes a l'opció de Mas, fet que els últims dies havia fet rebrotar les diferències públiques entre les dues forces.

En l'article, Fernàndez jutja la situació actual com una “anomalia democràtica inquisitorial”, d'“emergència social” i “excepcionalitat política constituent”, pel fet que per primer cop hi ha una majoria independentista. “Aquest cop no és pas poc, depèn de nosaltres”, sosté. L'exdiputat admet que els estirabots dels dos últims mesos poden deixar cicatrius, i critica altre cop les retallades i la gestió “patrimonialista” del procés que ha fet Mas. Però també troba que les tensions són “lògiques” tenint en compte que hi ha en joc projectes tan antagònics com els de la CUP i CDC, i ara es mostra partidari de trobar un “mínim comú denominador” i mirar endavant, perquè “el dilema ja no és mantenir el procés, sinó eixamplar-lo”. “Amagar el cap sota l'ala i fer-se l'orni ja no serveix”, defensa, abans d'introduir una altra pregunta que cal resoldre junt amb el què, el quan, el com i el qui. “Per a què? Insistim-hi doncs: per sortir-nos-en”, argumenta.

Fernàndez posa en relleu les contradiccions d'un país on “la verge és negra, el goril·la és blanc i riem els gols cada diumenge als que porten Qatar-ISIS al davant i Unicef-refugiats al cul”. “Després de dècades maldient dels polítics que diuen una cosa i després fan la contrària, ara ho trobem contradictori?”, es pregunta, per tornar a recordar que al davant hi ha “un estat de cop, variant postmoderna del cop d'estat i de mercat”. Vist això, Fernàndez demana “que rodi la bola, com a divisa i prec”, que es desbloquegi el “bucle” i hi hagi “desgel per passar pantalla”. “Per arribar a l'horitzó sempre s'ha de trepitjar molt de fang”, insisteix l'exdiputat, que tanca amb una crida a anar “endavant, perquè al darrere ja no hi ha res: només un passat decadent i mediocre on no podem tornar”.