L'efecte Colau impulsa En Comú Podem a Barcelona

La confluència de forces d'esquerres liderada per Ada Colau va guanyar, fa poc més de mig any, les municipals a Barcelona. Després, al setembre, sense el suport de la ja alcaldessa, que se'n va desmarcar, l'aposta confluent es va estimbar, també a Barcelona, però ahir, En Comú Podem, ara sí amb l'aval i la implicació de Colau, va sustentar la seva victòria a Catalunya a l'antic cinturó vermell, i es va imposar a la capital, on va obtenir el 26,5% dels vots. Al maig, Barcelona en Comú va arribar a l'alcaldia amb el 25%.

L'altra guanyadora a Barcelona és ERC, que passa de cinquena a segona força, aconsegueix el seu segon millor resultat des del restabliment de la democràcia i dobla els seus números de fa quatre anys en xifres absolutes i en percentatge (un 15%).

El preu de l'ascens d'En Comú Podem i Esquerra el paguen sobretot, i respectivament, el PSC i Democràcia i Llibertat (DL). Els socialistes es van enfonsar fa quatre anys, quan van perdre quasi 160.000 sufragis i més de 17 punts. Aquells eren els seus pitjors resultats. Però ara semblen bons comparats amb els d'ahir, quan amb prou feines van aconseguir un 13% dels vots, és a dir, la meitat dels 197.000 del 2011. La nova coalició liderada per Convergència, al seu torn, també es desploma a la capital. El 2011, CiU va guanyar per primer cop en dues dècades a la capital catalana, i ara DL, amb 118.000 vots, és a dir, un 14,6%, en perd més de 90.000 i queda tercera. És un daltabaix molt més significatiu que el que, encara amb la marca amb Unió –que ahir amb prou feines va passar dels 18.000 vots a Barcelona– els convergents van patir en les municipals.

El canvi de paradigma s'evidencia districte per districte. El 2011, el PSC va guanyar a Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Sants-Montjuïc) i CiU, a Sarrià-Sant Gervasi, les Corts, Gràcia i l'Eixample. Ahir, els de Domènech es van imposar en vuit dels deu districtes, els sis on fa quatre anys van guanyar els socialistes i també l'Eixample i Gràcia. DL només conserva les Corts i Sarrià- Sant Gervasi, on obté respectivament 16 i 19 punts percentuals menys que CiU en les anteriors generals.

Els districtes on En Comú Podem obté una victòria més àmplia són Ciutat Vella, on aconsegueix un 35% dels vots, i Nou Barris, on arriba al 31%. El cicle electoral al districte més pobre i amb més desnonaments resulta revelador a l'hora d'analitzar l'efecte Colau: en les municipals, com ara, es va bolcar amb Barcelona en Comú, que va obtenir el 33% dels sufragis; però en les catalanes Catalunya en Comú va obtenir 20 punts menys i només va ser tercera força. L'altra cara de la moneda d'aquest ball de vots a Nou Barris és la de C's, que es va imposar al districte el 27-S i que ahir, amb la dialèctica independència sí o independència no lluny del primeríssim primer pla que va acaparar en la campanya catalana, va quedar en quart lloc. C's, amb els seus 107.000 vots, un miler menys que el PSC, va ser cinquena força a Barcelona. Es va imposar, això sí, al PP, que, amb 104.000 sufragis, obté, com el PSC i els convergents, els seus pitjors resultats en unes eleccions a les Corts espanyoles a Barcelona.