Abocats als pactes
Les espanyoles deixen un panorama molt complex en què es requeriran acords a diverses bandes
El PP guanya però ni amb C's arriba a la majoria, com tampoc el PSOE i Podem
El dret a decidir obté 29 diputats a Madrid
Trencaclosques d'extrema dificultat. Les dotzenes eleccions a les Corts espanyoles des de la recuperació de la democràcia deixen un panorama polític de gran complexitat a l'Estat espanyol. No hi ha una majoria ni un pacte clar per governar, després d'uns comicis que van registrar un 73,21% de participació, per sobre del 71,7% de fa quatre anys. A Catalunya, el percentatge va ser del 70,7%, superior al del 2011, del 66,8%.
Els populars guanyen però, com es donava per fet, deixen molt enrere la majoria absoluta de la passada legislatura. La davallada és gran. Els de Mariano Rajoy reculen dels 186 diputats a 123, i als de Génova, calculadora en mà, se'ls compliquen els acords. El que tenien en ment, amb Ciutadans, que obté 40 escons, no és suficient per arribar a la majoria absoluta de 176. El sudoku tampoc encaixa per a una eventual entesa d'esquerres entre un PSOE que, malgrat caure –de 110 a 90– obté millors números que els que li donaven les enquestes, i un Podem que veu confirmada la sensació de remuntada de la campanya. Els de Pablo Iglesias aconsegueixen 69 escons a la cambra baixa. L'únic pacte a dos que, a hores d'ara, superaria clarament la majoria absoluta seria el del PP amb el PSOE, una possibilitat que els dos partits han descartat els darrers dies.
El mapa d'Espanya que des de les eleccions del 1982 oscil·lava entre el vermell del PSOE i el blau del PP, en aquests comicis es tenyeix, a més, de morat i taronja. El bipartidisme s'esquerda i es passa de les dues formacions grans que han protagonitzat el sistema imperant des de la transició a quatre, tres de mitjanes i una d'una mida menor. Els d'ahir són els pitjors resultats del PP des del 1989 i la davallada més gran de la història del PSOE en unes eleccions espanyoles. Els comicis han certificat l'ascens fulgurant de Podem i el fracàs de les expectatives de Ciutadans, que alguns sondejos situaven com a primera força.
Un Estat espanyol que no hi està gens acostumat, s'aboca al pacte o als pactes. Adquireixen protagonisme la resta de formacions presents al Congrés, claus per a qualsevol entesa. I en el ball pels possibles acords, pren rellevància la l'aposta del líder de Podem, Pablo Iglesias, per fer un referèndum a Catalunya, que ahir va reiterar. De fet, supedita el suport dels morats a qualsevol investidura a la consulta.
Més enllà de l'aritmètica, també caldrà veure com impacten internament els resultats del
20-D. Un exemple: Pedro Sánchez va enrere a l'Estat, però resisteix a Andalusia, territori de Susana Díaz.
Triomf històric
A Catalunya, el panorama polític sorgit de les espanyoles del 2011 fa un tomb radical. Es recupera el vot dual que havia caracteritzat els comicis estatals fins fa quatre anys però qui obté la victòria és En Comú Podem, amb 12 escons. La confluència d'esquerres, amb l'historiador Xavier Domènech al capdavant, guanya un 20-D en què es constata l'efecte Colau, ja que l'alcaldessa de Barcelona s'hi ha implicat des del primer dia. Compromès amb el referèndum, En Comú Podem, que tindrà grup propi, forma part del bloc partidari del dret a decidir, que suma una històrica xifra de 29 diputats a Madrid, davant dels 18 unionistes. Als de Domènech s'hi sumen els 8 de Democràcia i Llibertat i els 9 d'ERC. Mai fins ara hi havia hagut 17 diputats netament independentistes al Congrés.
En l'ascens més important de la seva història en uns comicis estatals, Esquerra aconsegueix la segona posició. Els de Gabriel Rufián han allargat la mà des del primer moment a En Comú Podem. El PSC, amb Carme Chacón al capdavant, obté el tercer lloc, amb una reculada dels 14 als 8 escons. I la quarta és per a Democràcia i Llibertat, candidatura de Convergència, junt amb Reagrupament i Demòcrates de Catalunya i liderada per Francesc Homs, que amb uns números pitjors dels esperats, empaten a 8.
Ciutadans debuta amb cinc diputats a Catalunya, els mateixos que el PP, que s'enfonsa –d'11 a 5–. Unió, que el 27-S ja no va obtenir representació al Parlament, desapareix del mapa espanyol. Al Senat, en tancar aquesta edició, tots els elegits eren favorables al dret a decidir.
Les forces sobiranistes examinen avui el 20-D, això en plena negociació de Junts pel Sí i la CUP per investir Artur Mas. S'haurà de veure si els números influeixen en les converses que haurien d'acabar demà. Avui hi ha reunions matí i tarda.
