Última proposta per a la CUP

Pre­si­dent de tran­sició

JxSí pretén que Mas sigui inves­tit com un “pre­si­dent de tran­sició” en un marc coral. Mas man­tin­dria les atri­bu­ci­ons jurídiques que té el càrrec actual, però cedi­ria pes polític a Oriol Jun­que­ras –que seria alhora vice­pre­si­dent–, Neus Munté i Raül Romeva com a pre­si­dents de tres comis­si­ons de govern, amb el com­promís de sot­me­tre's a l'anun­ci­ada qüestió de con­fiança a l'estiu. La seva pro­posta deta­lla igual­ment els meca­nis­mes de fis­ca­lit­zació del pacte durant el man­dat, cen­trat en la cons­trucció de les estruc­tu­res legals pen­dents i el bas­ti­ment d'un nou marc legis­la­tiu sense vul­ne­rar la lega­li­tat espa­nyola fins que, al final dels 18 mesos, es decla­ra­ria la inde­pendència i es con­vo­ca­rien les elec­ci­ons cons­ti­tu­ents.

Els dipu­tats de la CUP

Els d'Anto­nio Baños no es van fer seu el docu­ment i tam­poc no el defen­sa­ran en l'assem­blea de Girona, però sí que n'infor­ma­ran a la militància. Els deu dipu­tats tam­poc exer­ci­ran el vot en l'assem­blea. El pri­mer que els cupai­res faran en la tro­bada de diu­menge és rati­fi­car el meca­nisme de decisió i deter­mi­na­ran si voten les qua­tre opci­ons ini­ci­al­ment pre­vis­tes (dues de les quals incor­po­ren la inves­ti­dura de Mas i dues no) o n'uni­fi­quen algu­nes per faci­li­tar el pro­ce­di­ment. Dilluns, el con­sell polític con­cre­tarà com s'apli­carà al Par­la­ment la decisió sobi­rana de l'assem­blea.

En què ha cedit JxSí?

La coa­lició inde­pen­den­tista va incor­po­rar algu­nes nove­tats a la seva pro­posta ini­cial de pla de xoc per inten­tar convèncer el par­tit de Baños. Com dema­nava la CUP, ha con­cre­tat les par­ti­des pres­su­postàries i el calen­dari de les mesu­res. JxSí pre­veu des­ti­nar-hi 270 mili­ons. La CUP n'exi­gia 3.000. Els de Romeva, però, van incor­po­rar alguns cara­mels a dar­rera hora. El més subs­tan­tiu és l'atu­rada del pla de desen­vo­lu­pa­ment urbanístic de Bar­ce­lona World fins que no hi hagi un acord de con­sens sobre el pro­jecte amb la CUP, que s'inte­gra­ria en un grup de tre­ball amb el govern i JxSí.

N'hi ha més. A l'últim moment es van afe­gir un seguit de moratòries que recla­ma­ven els cupai­res. Una afecta el Con­sorci Sani­tari de Lleida, i inclou la garan­tia que només el con­fi­gu­ra­ran enti­tats públi­ques, tot i que la CUP en volia la reti­rada. Tam­poc s'apli­ca­rien reta­lla­des dels sala­ris dels tre­ba­lla­dors públics ni es ven­drien actius immo­bi­li­a­ris, més enllà dels pro­ces­sos ja oberts. La CUP havia fet ban­dera perquè s'aturés el pro­jecte VISC+ o qual­se­vol altra ini­ci­a­tiva que per­meti la venda a empre­ses pri­va­des de les dades sanitàries dels paci­ents. JxSí accepta pro­hi­bir-ne la venda i diu que només les usa­ran de forma anònima per a la inves­ti­gació de cen­tres de recerca públics o sense ànim de lucre acre­di­tats. La coa­lició s'ha avin­gut a cal­car la rei­vin­di­cació de la CUP perquè les dones les­bi­a­nes i sense pare­lla mas­cu­lina tin­guin garan­tida la igual­tat de dret a la repro­ducció assis­tida. També garan­teix l'accés als trac­ta­ments mèdics i far­ma­cològics gratuïts als malalts d'hepa­ti­tis C i amplia l'accés als trac­ta­ments far­ma­cològics gratuïts als més des­a­fa­vo­rits.

Ces­si­ons modu­la­des

JxSí també s'ha mogut par­ci­al­ment amb altres pro­pos­tes soci­als, com ara l'emblemàtica pobresa energètica. Si la CUP pro­po­sava que les empre­ses pres­tatàries del ser­veis bàsics assu­mei­xin la fac­tura de les famílies que no poden pagar, JxSí designa una par­tida de 10 mili­ons perquè la Gene­ra­li­tat n'assu­meixi el cost. La renda mínima és reco­ne­guda com a dret sub­jec­tiu i es garan­teix el man­te­ni­ment de la pres­tació a les per­so­nes que, pas­sats els 60 mesos de per­manència, man­te­nen els requi­sits per rebre l'ajuda. En l'àmbit sani­tari, es redui­rien un 50% el temps mitjà de les llis­tes d'espera en la pri­mera visita a l'espe­ci­a­lista i en les pro­ves diagnòsti­ques. En les quirúrgi­ques bai­xa­rien un 10%, i no el 50% que exi­gia la CUP. JxSí sí que asse­gura que la llista de cen­tres inte­grats al SIS­CAT només inclo­gui cen­tres de titu­la­ri­tat pública o sense ànim de lucre i n'exclou els pri­vats.

S'atu­ra­rien les pri­va­tit­za­ci­ons de cen­tres d'atenció primària. Però no es dero­ga­ria el decret que per­met la pres­tació d'assistència sanitària pri­vada als cen­tres del SIS­CAT, perquè la sani­tat pública no perdi els recur­sos d'aquesta acti­vi­tat i en canvi es garan­teixi el trac­ta­ment equi­ta­tiu dels ser­veis assis­ten­ci­als.

Pel que fa a l'habi­tatge, JxSí pro­posa esta­blir pro­to­cols basats en l'experiència de muni­ci­pis com Bada­lona amb els des­no­na­ments. La CUP va pro­po­sar sense èxit con­ver­tir la cessió tem­po­ral de pisos de la SAREB en una apro­pi­ació de pisos en règim d'ús i l'expro­pi­ació forçosa i tem­po­ral inclosa en la llei d'habi­tatge del tri­par­tit.

Debats ajor­nats

Es dei­xen per al procés cons­ti­tu­ent les polèmiques sobre la defi­nició del model de gestió. La decisió sobre ATLL i, per tant, la titu­la­ri­tat de la gestió de l'aigua es prendrà en aquest marc, així com els con­certs a les esco­les que segre­guen. JxSí es com­pro­met a avançar cap a un nou salari mínim de 1.000 euros, sobre el qual Cata­lu­nya no té com­petències. En els 30 dies poste­ri­ors al nome­na­ment del govern, l'exe­cu­tiu com­pa­rei­xe­ria al Par­la­ment. Un grup de tre­ball ava­lu­a­ria la gestió de deute i el finançament del pla de xoc. Per evi­tar sus­pen­si­ons de càrrecs i mul­tes de l'Estat, les lleis que des­ple­guen la decla­ració de rup­tura (la del procés cons­ti­tu­ent, la segu­re­tat social i la hisenda) es farien en ponències con­jun­tes. Així no hi haurà cap text ini­cial a impug­nar al Cons­ti­tu­ci­o­nal.