El finançament il·legal plana sobre el PP valencià

“Vostès tenen un pro­blema que es diu 3%.” Aquesta frase etzi­bada en 2005 per l'ales­ho­res pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, Pas­qual Mara­gall, al líder de l'opo­sició Artur Mas va estar pre­sent ahir en les decla­ra­ci­ons que es van pro­duir arran de l'ope­ració Taula con­tra la cor­rupció al PP valencià.

La dimensió dels fets inves­ti­gats per la fis­ca­lia i la Uni­tat Cen­tral Ope­ra­tiva (UCO) de la Guàrdia Civil va fent-se ina­bas­ta­ble a mesura que es van conei­xent els detalls d'una trama, que segons apun­ten fonts con­sul­ta­des per l'agència Efe, no sols hau­ria ser­vit per bene­fi­ciar alts càrrecs dels popu­lars en tots els esta­ments de l'admi­nis­tració amb l'adju­di­cació frau­du­lenta de con­trac­tes a canvi de comis­si­ons il·legals, sinó que també tin­dria com a objec­tiu finançar de forma il·legal la for­mació que actu­al­ment lidera Isa­bel Bonig. Una part d'aques­tes comis­si­ons hau­rien anat a parar de manera il·legal al PP. “Si és cert que s'han produït mos­se­ga­des del 3% em sem­bla­ria ver­gonyós i repug­nant”, va dir la pre­si­denta del PPCV, qui va com­parèixer qua­ranta huit hores després que escla­tara amb con­tundència el cas Imelsa.

Bonig, que va argu­men­tar que els comp­tes dels popu­lars estan fis­ca­lit­zats per la direcció de Génova i pel Tri­bu­nal de Comp­tes, va lamen­tar la imatge que s'està trans­me­tent del par­tit i, en aquest sen­tit va anun­ciar que el par­tit deman­darà civil­ment tots aquells càrrecs de la for­mació con­dem­nats en ferm per cor­rupció per “danys i per­ju­di­cis en el dret a l'honor i la imatge”. El pri­mer de tots serà l'excon­se­ller i exsíndic del PP, Rafael Blasco, qui actu­al­ment com­pleix con­demna de sis anys a la presó de Picas­sent pel cas Coo­pe­ració, pel des­vi­a­ment de fons públics als països del Ter­cer Món.

La líder popu­lar també va haver de res­pon­dre sobre l'absència en el ple de l'Ajun­ta­ment de València del síndic del grup popu­lar, Alfonso Novo, inves­ti­gat en la trama i suspès de militància. “Si es con­firma la seua impu­tació haurà de dei­xar la seua acta”, va dir. En el seu lloc, va actuar la regi­dora M. Ángels Ramón Llín,qui va con­fir­mar que sí s'havien fet apor­ta­ci­ons de 1.000 euros per a l'última cam­pa­nya elec­to­ral, però que en cap cas se'ls havia retor­nat aquesta quan­ti­tat en efec­tiu –pre­sump­ta­ment de la Caixa B del par­tit a l'Ajun­ta­ment–. La prin­ci­pal ges­tora d'aquests movi­ments hau­ria sigut M. Car­men García Fus­ter, la secretària del grup i per­sona de màxima con­fiança de l'exal­cal­dessa Rita Bar­berá. García Fus­ter, ces­sada de forma ful­mi­nant, va eixir en lli­ber­tat pro­vi­si­o­nal sota una fiança de 150.000 euros.

“Dopats” a les elec­ci­ons

El ple va apro­var per una­ni­mi­tat la cre­ació d'una comissió d'inves­ti­gació per depu­rar res­pon­sa­bi­li­tats polítiques. “El 3% no sols era una pràctica del nord, sinó que estava molt estès en estes ter­res”, va expres­sar el síndic de l'equip de govern, Joan Cala­buig. L'alcalde, Joan Ribó, va defen­sar que els valen­ci­ans eren gent hon­rada i que s'havia girat full. No obs­tant això, va cri­ti­car dura­ment els popu­lars. “Quan hi ha hagut pre­sump­ta­ment finançament il·legal, els resul­tats d'alguns par­tits estan dopats, con­ta­mi­nats i con­ta­gi­ats”, va emfa­sit­zar Ribó.

En el mateix sen­tit es va expres­sar el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana, Ximo Puig, des del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, on va acu­dir a inter­po­sar un recurs con­tra els pres­su­pos­tos del 2016. Puig va exi­gir a Bar­berá “com a mínim” una expli­cació asse­nya­lant que “hi ha hagut finançament il·legal” de les seues cam­pa­nyes.

Men­tres­tant, el procés judi­cial con­ti­nua en marxa. Al tan­ca­ment d'aquesta edició, a la Ciu­tat de la Justícia encara que­da­ven qua­tre dels vint-i-qua­tre detin­guts en l'ope­ració Taula pres­tant decla­ració, entre els quals el pre­sumpte capi­tost, Alfonso Rus, l'expre­si­dent de la Dipu­tació de València per al qual el fis­cal havia sol·lici­tat mesu­res cau­te­lars. També per als dos exvi­ce­pre­si­dents. La resta d'inves­ti­gats van que­dar en lli­ber­tat, alguns sota fian­ces que van des dels 15.000 als 500.000 euros.