El finançament il·legal plana sobre el PP valencià

“Vostès tenen un problema que es diu 3%.” Aquesta frase etzibada en 2005 per l'aleshores president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, al líder de l'oposició Artur Mas va estar present ahir en les declaracions que es van produir arran de l'operació Taula contra la corrupció al PP valencià.

La dimensió dels fets investigats per la fiscalia i la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va fent-se inabastable a mesura que es van coneixent els detalls d'una trama, que segons apunten fonts consultades per l'agència Efe, no sols hauria servit per beneficiar alts càrrecs dels populars en tots els estaments de l'administració amb l'adjudicació fraudulenta de contractes a canvi de comissions il·legals, sinó que també tindria com a objectiu finançar de forma il·legal la formació que actualment lidera Isabel Bonig. Una part d'aquestes comissions haurien anat a parar de manera il·legal al PP. “Si és cert que s'han produït mossegades del 3% em semblaria vergonyós i repugnant”, va dir la presidenta del PPCV, qui va comparèixer quaranta huit hores després que esclatara amb contundència el cas Imelsa.

Bonig, que va argumentar que els comptes dels populars estan fiscalitzats per la direcció de Génova i pel Tribunal de Comptes, va lamentar la imatge que s'està transmetent del partit i, en aquest sentit va anunciar que el partit demandarà civilment tots aquells càrrecs de la formació condemnats en ferm per corrupció per “danys i perjudicis en el dret a l'honor i la imatge”. El primer de tots serà l'exconseller i exsíndic del PP, Rafael Blasco, qui actualment compleix condemna de sis anys a la presó de Picassent pel cas Cooperació, pel desviament de fons públics als països del Tercer Món.

La líder popular també va haver de respondre sobre l'absència en el ple de l'Ajuntament de València del síndic del grup popular, Alfonso Novo, investigat en la trama i suspès de militància. “Si es confirma la seua imputació haurà de deixar la seua acta”, va dir. En el seu lloc, va actuar la regidora M. Ángels Ramón Llín,qui va confirmar que sí s'havien fet aportacions de 1.000 euros per a l'última campanya electoral, però que en cap cas se'ls havia retornat aquesta quantitat en efectiu –presumptament de la Caixa B del partit a l'Ajuntament–. La principal gestora d'aquests moviments hauria sigut M. Carmen García Fuster, la secretària del grup i persona de màxima confiança de l'exalcaldessa Rita Barberá. García Fuster, cessada de forma fulminant, va eixir en llibertat provisional sota una fiança de 150.000 euros.

“Dopats” a les eleccions

El ple va aprovar per unanimitat la creació d'una comissió d'investigació per depurar responsabilitats polítiques. “El 3% no sols era una pràctica del nord, sinó que estava molt estès en estes terres”, va expressar el síndic de l'equip de govern, Joan Calabuig. L'alcalde, Joan Ribó, va defensar que els valencians eren gent honrada i que s'havia girat full. No obstant això, va criticar durament els populars. “Quan hi ha hagut presumptament finançament il·legal, els resultats d'alguns partits estan dopats, contaminats i contagiats”, va emfasitzar Ribó.

En el mateix sentit es va expressar el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, des del Tribunal Constitucional, on va acudir a interposar un recurs contra els pressupostos del 2016. Puig va exigir a Barberá “com a mínim” una explicació assenyalant que “hi ha hagut finançament il·legal” de les seues campanyes.

Mentrestant, el procés judicial continua en marxa. Al tancament d'aquesta edició, a la Ciutat de la Justícia encara quedaven quatre dels vint-i-quatre detinguts en l'operació Taula prestant declaració, entre els quals el presumpte capitost, Alfonso Rus, l'expresident de la Diputació de València per al qual el fiscal havia sol·licitat mesures cautelars. També per als dos exvicepresidents. La resta d'investigats van quedar en llibertat, alguns sota fiances que van des dels 15.000 als 500.000 euros.