Primera batalla

Després de mesos d'escal­fa­ment, demà comença de veri­tat la cursa elec­to­ral als Estats Units: deu mesos que hau­ran de ser­vir per conèixer el suc­ces­sor de Barack Obama. La pri­mera parada, com sem­pre, seran els cau­cus (assem­blees elec­ti­ves) d'Iowa. Gua­nyar en aquest estat rural de l'inte­rior del país no garan­teix res. Obte­nir-hi un bon resul­tat, però, pot sig­ni­fi­car con­ti­nuar o no en la lluita per la nomi­nació com a can­di­dat d'algun dels dos grans par­tits a la pre­sidència dels Estats Units.

Els demòcra­tes seran els que viu­ran una jor­nada amb emo­ci­ons més for­tes. Els dos prin­ci­pals can­di­dats, l'exse­cretària d'Estat i favo­rita Hillary Clin­ton i el sena­dor per Ver­mont Ber­nie San­ders, arri­ben a la cita amb un empat tècnic que segu­ra­ment dema­narà una photo finish per escla­rir-ne el gua­nya­dor. Quan tot sem­blava dat i beneït en favor de la victòria de l'expri­mera dama, a la cam­pa­nya de Clin­ton ha apa­re­gut, en els últims dies, el fan­tasma del 2008. Lla­vors també havia de ser la ven­ce­dora del com­plex sis­tema de cau­cus i va per­dre con­tra l'ide­a­lisme i el movi­ment de mas­ses, espe­ci­al­ment entre els joves, del sena­dor Obama. San­ders, amb una revo­lució juve­nil sem­blant, està gau­dint d'unes últi­mes set­ma­nes esplèndi­des i caldrà veure si afecta l'elec­to­rat demòcrata el nou gir de l'afer dels cor­reus electrònics de Clin­ton, amb l'anunci que tenia al seu ser­vi­dor per­so­nal fins a 22 cor­reus eti­que­tats com a top secret.

La cursa en el bàndol repu­blicà té dues velo­ci­tats. La pri­mera és la lluita per la pri­mera posició entre
el mag­nat Donald Trump i el sena­dor per Texas Ted Cruz. Només aquests dos aspi­rants tenen pos­si­bi­li­tats reals. Seria estrany que Trump, amb un dis­curs agres­siu i sense com­ple­xos, no assolís la victòria i allargués encara més l'idil·li fas­ci­nant que té amb l'elec­to­rat con­ser­va­dor dels Estats Units. L'altra cara de la moneda serà la bata­lla per la ter­cera posició entre un grup de per­se­gui­dors –el sena­dor per Flo­rida Marco Rubio; el
fill i germà d'expre­si­dents Jeb Bush; el gover­na­dor de Nova Jer­sey, Chris Chris­tie, i el gover­na­dor d'Ohio, John Kasich– que s'hi juguen acon­se­guir la coro­nació de favo­rit per a l'esta­blish­ment del par­tit. El que acon­se­gueixi la meda­lla de bronze a Iowa gai­rebé obli­garà la direcció repu­bli­cana a esco­llir-lo com la figura en la qual aglu­ti­nar tots els esforços per der­ro­tar els radi­ca­lis­mes de Trump o Cruz.

El prin­ci­pal diari de la capi­tal de l'estat, The Des Moi­nes Regis­ter, va dema­nar el vot per Clin­ton, que té “l'experiència i el conei­xe­ment neces­sa­ris”, i per Rubio, l'únic “capaç de lide­rar” el nou Par­tit Repu­blicà. Ahir va ser The New York Times el que va donar suport a Clin­ton. Si en el pri­mer cas té pos­si­bi­li­tats d'encer­tar-la, és gai­rebé impos­si­ble que els desit­jos en el bàndol con­ser­va­dor es com­plei­xin.