Primera batalla
Els demòcrates Clinton i Sanders arriben a Iowa igualats en les enquestes
Trump confia a ser el vencedor del bàndol republicà i a consolidar la candidatura
La premsa local demana el vot per l'exsecretària d'Estat i per Rubio
Després de mesos d'escalfament, demà comença de veritat la cursa electoral als Estats Units: deu mesos que hauran de servir per conèixer el successor de Barack Obama. La primera parada, com sempre, seran els caucus (assemblees electives) d'Iowa. Guanyar en aquest estat rural de l'interior del país no garanteix res. Obtenir-hi un bon resultat, però, pot significar continuar o no en la lluita per la nominació com a candidat d'algun dels dos grans partits a la presidència dels Estats Units.
Els demòcrates seran els que viuran una jornada amb emocions més fortes. Els dos principals candidats, l'exsecretària d'Estat i favorita Hillary Clinton i el senador per Vermont Bernie Sanders, arriben a la cita amb un empat tècnic que segurament demanarà una photo finish per esclarir-ne el guanyador. Quan tot semblava dat i beneït en favor de la victòria de l'exprimera dama, a la campanya de Clinton ha aparegut, en els últims dies, el fantasma del 2008. Llavors també havia de ser la vencedora del complex sistema de caucus i va perdre contra l'idealisme i el moviment de masses, especialment entre els joves, del senador Obama. Sanders, amb una revolució juvenil semblant, està gaudint d'unes últimes setmanes esplèndides i caldrà veure si afecta l'electorat demòcrata el nou gir de l'afer dels correus electrònics de Clinton, amb l'anunci que tenia al seu servidor personal fins a 22 correus etiquetats com a top secret.
La cursa en el bàndol republicà té dues velocitats. La primera és la lluita per la primera posició entre
el magnat Donald Trump i el senador per Texas Ted Cruz. Només aquests dos aspirants tenen possibilitats reals. Seria estrany que Trump, amb un discurs agressiu i sense complexos, no assolís la victòria i allargués encara més l'idil·li fascinant que té amb l'electorat conservador dels Estats Units. L'altra cara de la moneda serà la batalla per la tercera posició entre un grup de perseguidors –el senador per Florida Marco Rubio; el
fill i germà d'expresidents Jeb Bush; el governador de Nova Jersey, Chris Christie, i el governador d'Ohio, John Kasich– que s'hi juguen aconseguir la coronació de favorit per a l'establishment del partit. El que aconsegueixi la medalla de bronze a Iowa gairebé obligarà la direcció republicana a escollir-lo com la figura en la qual aglutinar tots els esforços per derrotar els radicalismes de Trump o Cruz.
El principal diari de la capital de l'estat, The Des Moines Register, va demanar el vot per Clinton, que té “l'experiència i el coneixement necessaris”, i per Rubio, l'únic “capaç de liderar” el nou Partit Republicà. Ahir va ser The New York Times el que va donar suport a Clinton. Si en el primer cas té possibilitats d'encertar-la, és gairebé impossible que els desitjos en el bàndol conservador es compleixin.
El dia que el món mira cap a la singular consulta d'Iowa
marta monedero
Després d'un grapat de mítings i debats, demà arriba la primera prova de foc a Iowa: el dia que el món mira cap a aquest petit estat entapissat de camps de blat de moro, pàtria de John Wayne i famós pels ponts coberts de Madison que surten al film d'Eastwood. Ni Iowa representa la realitat ètnica, social i cultural del país ni els caucus trien els candidats com a les primàries, però els resultats els fan importants.
Contacte personal
Els aspirants demòcrates i republicans hi passen molt de temps, a Iowa. En barbacoes, sopars, cafès, fires... L'objectiu és que uns electors altament motivats els puguin conèixer i avaluar. Aquí els anuncis a la tele no són tan determinants com el contacte personal.
Presència mediàtica
Veritable obsessió durant les campanyes presidencials, la consulta d'Iowa dibuixa un primer rànquing, determina quants diners podrà recaptar cada aspirant i les possibilitats que tindrà de continuar en la cursa cap a la nominació. A més, com que aquest estat vota primer, hi ha una desorbitada presència mediàtica i molta expectació per uns resultats que poden marcar tendència, però que no són decisius.
