El llarg camí cap a la Casa Blanca
Els ‘caucus' d'Iowa engeguen la cursa presidencial nord-americana
La consulta marca el primer lideratge i elimina els aspirants amb menys possibilitats
Les primàries del 9 de febrer a Nou Hampshire seran un bon indicador per veure el que dóna de si cada candidat
Era el 19 de gener del 1976 quan un candidat inesperat guanyava la consulta a Iowa. Un any més tard, Jimmy Carter entrava a la Casa Blanca. Havia nascut la llegenda d'un petit estat que dóna el tret de sortida a la llarga cursa que permet a demòcrates i republicans designar els candidats per a la campanya més mediàtica del planeta: el gran circ de les eleccions presidencials dels EUA.
Ara bé, a Iowa no es pot parlar de primàries com es fa a gairebé tota la resta d'estats dels EUA. Els electors viuen un procés singular, els caucus –literalment, reunions dels partits–, que són una mena d'assemblees electives, amb una organització recargolada i fins i tot folklòrica, que es convoquen en escoles, esglésies, vestíbuls d'hotels...
El que és segur és que demà Iowa serà una festa. És aquí on Hillary Clinton va iniciar les campanyes del 2007 i el 2015. És aquí també on el republicà Ted Cruz ja ha fet un centenar d'actes. Segons el diari The Des Moines Register, els aspirants dels dos partits han celebrat més de 1.200 activitats a Iowa, un volum que multiplica per deu les que es fan a Califòrnia, l'estat més gran del país. El ressò que té Iowa, però, és un fet accidental. “No és el primer perquè sigui important. Iowa és important perquè és el primer a votar”, analitza l'expert Dennis Goldford, professor de la Universitat de Drake.
Els orígens del mite es remunten al 1972, quan els demòcrates van avançar la convenció nacional per designar el candidat al mes de juliol i Iowa va haver d'avançar els caucus. Per influència mediàtica, els republicans s'hi van afegir quatre anys més tard.
Ara bé, serà capaç el senador de Vermont Bernie Sanders de derrotar demà Hillary Clinton i repetir la jugada de Barack Obama el 2008? Hi ha vida entre els republicans més enllà de l'extravagant Donald Trump? Els resultats d'Iowa són històricament imprevisibles: el 2012, la meitat dels electors republicans van decidir qui votar tan sols uns dies abans dels caucus i Rick Santorum va batre el favorit, Mitt Romney. Amb tot, Santorum es va acabar desinflant com Mick Huckabee el 2008, l'any que Obama es va catapultar d'Iowa fins a la Casa Blanca.
Els experts afirmen que Iowa sol marcar tendència i és un filtre per eliminar aspirants amb menys possibilitats. Una tria necessària. Però no deixa de ser curiós que una de les grans cites polítiques de l'any la decideixi un petit estat rural de tres milions d'habitants, amb població de majoria blanca, que no representa el conjunt dels EUA.
Indicador significatiu
Vuit dies més tard, les primàries de Nou Hampshire seran un bon indicador per saber el que dóna de si cada candidat. En el bàndol demòcrata, Sanders lidera les previsions i, si guanyés Clinton, donaria intensitat a la campanya, mentre que els republicans podrien tenir una contesa caòtica si Trump en sortís vencedor.
El 20 de febrer hi haurà dos duels: els republicans tenen unes destacades primàries a Carolina del Sud i els demòcrates celebren els caucus a Nevada. El següent plat fort serà el superdimarts de l'1 de març, amb primàries a sis estats del sud, a més d'altres com Massachusetts i Minnesota. El calendari de primàries s'allargarà fins al juny: el dia 7 voten cinc estats, entre els quals Califòrnia i Nova Jersey. Normalment, arribats a aquest punt, el peix ja està venut, però potser el factor Trump obliga els republicans a fer una tria d'última hora, i fins i tot podrien arribar dividits a la convenció del 18 de juliol. Més clara es preveu la convenció demòcrata del cap de setmana següent a Filadèlfia.
El 26 de setembre, a Dayton (Ohio), hi haurà el primer dels tres debats presidencials, que són el pont per arribar al primer dimarts després del primer dilluns de novembre, quan els nord-americans estan cridats a les urnes per triar qui dormirà a la Casa Blanca.
