La diputada Muriel Casals, en estat d'extrema gravetat
Ahir, en tancar aquesta edició, estava clínicament morta i es temia el pitjor desenllaç en qüestió d'hores
Allau de mostres de suport a les xarxes socials des de l'àmbit cultural i de tot l'arc polític
Consternació en el món sobiranista. La diputada del Parlament i número 3 de Junts pel Sí en les eleccions del 27 de setembre passat, Muriel Casals, una de les principals artífexs i cares visibles del procés polític en què es troba immersa Catalunya, es trobava ahir en tancar aquesta edició en una situació d'extrema gravetat a l'hospital Clínic de Barcelona, arran de les greus ferides que es va fer en ser atropellada per una bicicleta el dissabte 30 de gener a la confluència entre els carrers Comte d'Urgell i Provença.
Casals, de 70 anys, es trobava ingressada des de llavors a la unitat de cures intensives amb un pronòstic estable dins de la gravetat, a causa d'un traumatisme cranioencefàlic arran de la caiguda, que li va provocar un hematoma al cap pel qual va haver de ser sotmesa a una delicada operació quirúrgica. Casals, a més, tenia una fractura de pelvis, que no suposava, però, cap complicació afegida. El seu estat, en tot cas, ha empitjorat notablement en els últims dies, tal com anunciava el centre sanitari en un comunicat ahir al migdia. A la nit, fonts consultades per aquest diari donaven nul·les esperances a la recuperació de Casals, i de fet assenyalaven que ja estava clínicament morta, amb la qual cosa es temia que el fatal desenllaç podia arribar en qüestió de poques hores.
Arran d'aquestes informacions confuses, de fet, diversos mitjans i fins i tot el compte oficial de Twitter de Junts pel Sí van arribar a anunciar la defunció poc després de les deu de la nit, citant fonts de l'entorn de Casals, tot i que ho van retirar o matisar al cap de poca estona. Fins i tot Jordi Turull, president del grup parlamentari, va desmentir la mort en una piulada poc després de dos quarts d'onze. Alguns socis de l'ANC, però, fins i tot van explicar posteriorment a les xarxes socials que havien rebut correus electrònics oficials des de l'entitat en què es donava el condol per la mort.
En qualsevol cas, en tancar aquesta edició la defunció no havia estat confirmada ni per la família ni per l'hospital, que en el mateix comunicat tramès al migdia havien demanat el màxim respecte a la intimitat de la pacient i deien que informarien de qualsevol altra novetat que es produís a l'entorn del seu estat de salut.
Suport i consternació
Des del moment en què es va tenir notícia de l'accident, ahir va fer tot just dues setmanes, les mostres de suport del món acadèmic, de la política –des de tots els partits de l'arc parlamentari– i de la cultura havien estat unànimes i desitjaven una ràpida recuperació de Casals. A partir de divendres a la nit, quan es van tenir les primeres notícies que la seva situació havia empitjorat, les mostres de suport i d'ànims es van reproduir a les xarxes. En tots els casos, la família hi havia correspost amb notes d'agraïment.
Tot just dos dies abans de l'accident, el 28 de gener, Muriel Casals havia estat nomenada presidenta de la comissió parlamentària d'estudi sobre el procés constituent, creada aquell mateix dia, una de les que més expectació i polèmica han generat perquè té l'objectiu de debatre sobre el procés a seguir per a la redacció de la futura Constitució catalana. En la seva intervenció aquell dia, amb un to molt conciliador, Casals va fer una crida a “compartir i contrastar” visions diferents, i va reclamar que la feina se centri a “trobar espais de confluència i a fer amable, intel·ligent i estimulant la confrontació”.
L'accident, però, així com el recurs que va presentar el govern estatal davant del Tribunal Constitucional, han fet que la comissió no s'hagi tornat a reunir des de llavors.
