Canvi sense referèndum
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, utilitza els termes “acord”, “canvi” i “diàleg” com a eix vertebrador durant el discurs d'investidura
Evita referir-se directament al PP i Podem, però no té cap problema en agrair el suport de C's
Només s'hi refereix quatre vegades, no parla d'una eventual consulta i titlla el procés de “desafiament”
Conscient que el pacte amb Ciutadans no és suficient per ser investit president i que necessita suports tant d'esquerra com de la dreta, el líder del PSOE i candidat a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, va centrar ahir el seu discurs d'investidura al Congrés dels Diputats en dos conceptes fonamentals i vitals per a les seves aspiracions: “acord” i “canvi”, mots que va repetir en més d'una cinquantena d'ocasions. “Espanya necessita amb urgència un canvi”, sentenciava el candidat a l'inici d'una intervenció composta per més d'11.900 paraules durant gairebé dues hores.
Tot i presentar l'acord amb C's com la base per construir un nou govern a Espanya, la falta d'entesa amb Podem va fer incloure la paraula “diàleg” en nombroses ocasions durant el discurs. “Si volem el canvi necessitem diàleg, perquè només així arribarem a l'acord”, proclamava Sánchez en referència al partit de Pablo Iglesias. Una referència que faria en nombroses ocasions durant la intervenció, utilitzant, però, eufemismes de manera reiterada. Durant el discurs, Sánchez també va evitar referir-se directament al Partit Popular, i va optar per altres termes com ara “primera força política”, “govern en funcions” o “govern conservador”. Sí que es va referir directament, però, a l'obra de govern de Mariano Rajoy, que va utilitzar per crear antítesis, contraposant l'obra més fosca de l'executiu en funcions amb el pla de govern que presenta: “Fa massa anys que tenim un mal govern, que governa sol i contra tothom. El meu compromís és liderar un govern del bé comú, que basi la seva força en el diàleg i l'acord”, sentenciava Sánchez.
Les reticències per nombrar Podem i el PP van desaparèixer en el moment que Sánchez es va referir a Ciutadans, partit al qual va voler agrair la seva predisposició a dialogar i que va permetre a Sánchez parlar de l'acord com alguna cosa en procés. A l'hora de parlar sobre l'acord aconseguit amb el partit d'Albert Rivera, Sánchez va preferir canviar de figura retòrica, apostant aquesta vegada per la reiteració. “És un acord que representa més de nou milions d'espanyols i espanyoles d'opcions diferents. Un acord que no confronta sinó que convoca la majoria dels espanyols. Un acord obert a les formacions que no es resignen, que somnien en canviar el rumb del país”, declarava Sánchez, aquest cop amb un to més elevat.
Per al líder del PSOE, el pacte aconseguit amb C's, tot i ser aritmèticament insuficient, ofereix solucions “als principals problemes i demandes dels espanyols”, entre els quals, segons Sánchez, hi ha “la crisi de convivència que pateix Catalunya”. Ho sentenciava a l'equador del seu discurs i era la primera vegada que mencionava el Principat. En el total de la intervenció, tornaria a parlar de Catalunya només tres vegades més, referint-se al procés sobiranista durant dos escassos minuts, i sense mencionar en cap moment el terme “referèndum”.
Tot i sí referir-se en diverses ocasions al terme “reforma”, i a repetir una i altra vegada la necessitat de canvi, Sánchez va preferir passar de puntetes per altres compromisos electorals, com ara la proposta de reforma federal del PSOE. De les més d'11.900 paraules utilitzades durant el discurs, només en va destinar quatre al terme “federal” i només es va comprometre a revisar “el títol VIII per desenvolupar l'Estat d'estructura federal”.
En conseqüència, tot i la petició que feia dilluns el primer secretari del PSC, en què demanava a Pedro Sánchez que durant la intervenció fes una “oferta de diàleg, negociació i pacte per resoldre el problema de relació entre Catalunya i Espanya”, la reorganització territorial i la cerca d'un nou encaix per a Catalunya dins l'Estat espanyol van ser els grans absents durant la primera jornada del debat d'investidura. El líder del PSOE no es va referir en cap moment a una organització territorial que anés més enllà de les comunitats autònomes i en va reduir la problemàtica a l'“infrafinançament” que reben i a la necessitat de promoure “iniciatives legals pel reconeixement de la pluralitat lingüística d'Espanya”.
