Zapatero en bixest

Quan va anar de visita a casa de Bertín Osborne, Pedro Sánchez va sorprendre amb una revelació de joventut. “Jo em vaig educar en la cultura de la competència a través del bàsquet i m'agrada la pressió. Sóc molt millor amb pressió”, va revelar el secretari general del PSOE abans de confessar el que la biografia oficial amagava. “És que jo era un breaker, jo ballava break dance. Vivia a la zona d'Azca i allà a les places interiors anàvem a ballar break dance i a picar-nos en els balls. El break dance se'm donava bé, perquè al final és fer esport i coordinació...”, desvelava per a sorpresa d'Osborne i de la resta de votants. Amb la gosadia de qui desafia l'statu quo per encàrrec del rei Felip VI després de que el líder més popular hagi declinat, Sánchez va ressuscitar ahir el seu atreviment adolescent i a les 16.30 hores va saltar a la tribuna del Congrés a ballar sobre el seu propi eix de 90 escons –i amb el punt d'equilibri dels 40 escons de Ciutadans– i en nom d'una tribu urbana que ell sap que no és la majoritària, però que ell veu en auge i a la qual adjudica un nom: “Les forces del canvi”.

Gràcies a la cortesia de Patxi López, president del Congrés, el primer candidat a la presidència del govern espanyol nascut en any bixest va poder monopolitzar els focus per un dia precisament l'endemà de festejar els seus 44 anys en un 2016 que és bixest. Tot i que el 29 de febrer és un dia que desperta malastrugança en països sensibles per a Podem com Grècia, on circula la llegenda que porta mala sort a les parelles casar-se en any bixest, Sánchez va flirtejar amb Pablo Iglesias sense ocultar que amb qui té un contracte és amb Albert Rivera. “No hi ha majoria d'esquerres, no hi ha suma possible amb partits de la mateixa ideologia. Estem obligats a barrejar-nos. Hem de fer mestissatge ideològic”, va dir el líder socialista mirant a Podem. “I descobrirem que el mestissatge enriqueix!”, va lloar mentre Iglesias i Íñigo Errejón agitaven els braços negant la major.

Abans de sentir-se derrotat, Sánchez va recordar que l'amor sovint es conquereix a través del paladar i va esgrimir metàfores inspirades en fogons i grans xefs autòctons. “Els mestres de l'alta cuina, i d'això sí que en sabem a Espanya, ens ensenyen que els sabors autèntics són els que millor s'entremesclen”, va etzibar el candidat socialista a La Moncloa, provocant un arqueig de celles generalitzat a l'hemicicle, on els diputats de Ciutadans i de Podem no comprenien que se'ls vulgui fer conviure en un plat de ceviche. Lluny de descodificar la sorpresa, Sánchez encara va arrodonir la metàfora. “L'excel·lència d'un plat sublim és que es reconeixen les essències de cada element, que donen com a resultat l'harmonia, la varietat i el contrast”, va reblar. I, veient que l'actual president en funcions, Mariano Rajoy, quedava en fora de joc, Sánchez va homenatjar el rival amb una tautologia que sabia que no desentonaria amb la cèlebre “un got és un got i un plat és un plat”. “Res aporta a un plat un condiment que no té gust de res”, va afirmar Sánchez.

Si bé en un principi els 349 diputats van acollir l'obsessió culinària de l'aspirant socialista amb respectuós silenci i ningú no li va recordar que era ell qui es va barallar amb la vitroceràmica d'Osborne per encendre-la, al final del discurs el diputat de Podem Íñigo Errejón no va tenir pietat amb ell. “Algunes metàfores que li hem escoltat s'assemblen a les que pots llegir en els sobres de sucre dels bars”, ironitzava Errejón.

Com si ja ensumés que Podem seria immisericorde amb el seu llibre de metàfores, durant el seu discurs d'una hora i tres quarts de durada Sánchez va afegir un vers final de moralina a cada nova oferta social, ja fos una nova llei d'educació en sis mesos que posi fi a la llei Wert o un fiscal general de l'estat independent. “I tot això es pot fer la pròxima setmana...”, martellejava invariablement. Fins al punt que, en els últims anuncis, fins i tot diputats de Podem i del PP s'oferien a completar la frase cridant en veu alta “la pròxima setmana!” quan Sánchez tornava a afirmar “i tot això es pot fer...”

Tot i inspirar-se en la cuina, Sánchez no va citar Catalunya per primer cop fins a la pàgina 14 del discurs per dir que és un lloc amb una “crisi de convivència”, i va retornar-hi a la pàgina 35 del total de 42. “Activaré la comissió bilateral, que no es reuneix des del juliol del 2011”, va dir emulant el cèlebre “apoyaré” de José Luis Rodríguez Zapatero. A la tribuna, el ja no diputat Josep Antoni Duran i Lleida es va sentir reivindicat i es va agitar al seient de convidat tot fent notar a la veïna del costat, la popular Andrea Levy, que ell hi era quan durant el desglaç, abans que Rivera li usurpés l'escó.

Als diputats, però, el déjà vu els va acabar d'envair quan van escoltar que Sánchez apostava per una Espanya plural en la qual “els sentiments són la pàtria de cadascú”, es comprometia a fer efectiva la igualtat com si no hi hagués hagut mai un Ministeri d'Igualtat amb Bibiana Aído i, a més, prometia dotar econòmicament la llei de memòria històrica que Zapatero va aprovar el 2007. L'al·lusió a la memòria històrica fins i tot va despertar l'enuig del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, que es va girar amb vehemència per apuntar Albert Rivera amb el dit índex inculpatori: “Què, ho veus?! Ho veus?!” “Deixa'm escoltar!”, li va arribar a pregar Rivera a Fernández Díaz.

La paramnèsia del déjà vu és sovint atribuïda a un somni, però en el cas de Sánchez es dóna la circumstància que va ser diputat del PSOE els anys de Zapatero, i cadascú ho explicava ahir com ho sentia. “Ens recorda els discursos de Zapatero”, trencava el gel el popular Rafael Hernando, que sempre ha dit que el PP “no va votar ZP i ara no votarà ZPedro”. Pel diputat d'ERC, Joan Tardà, en canvi, Zapatero creix ara com a estadista cada cop que Sánchez intervé. “Em recorda Zapatero, però al costat seu Zapatero sembla Olof Palme o Willy Brandt!”, etzibava Tardà. Si és derrotat en la seva investidura i Rajoy no hi pot aspirar, Sánchez sap que les eleccions es repetiran el 26 de juny, és a dir, un altre déjà vu. El proper any bixest serà el 2020.