Sánchez treu els precongelats
El candidat ressuscita cinc de les vint-i-tres reivindicacions de Mas per afrontar una reconnexió
Intenta collar Podem, tot i admetre que la investidura serà fallida
Amb un to conciliador, però sense aportar res nou al debat català més enllà de propostes que fa anys que reposen al congelador de les velles reivindicacions. Pedro Sánchez admetia ahir que hi ha una realitat que, encara que li dolgui, no es pot negar: que una part de la societat catalana “ha desconnectat” del projecte comú. “No neguem que hi ha hagut raons per al desencontre. Ni que la falta de diàleg entre uns i altres ha portat la situació fins a un extrem que no desitgem”, reconeixia, per tot seguit enunciar unes mesures per reconstruir uns ponts que, tenint en compte l'escenari sorgit del 27-S, una part dels interlocutors catalans del Congrés considerava que semblaven recuperats de la secció de refrigerats. Amb tota solemnitat, el candidat socialista es comprometia a activar els òrgans bilaterals entre l'Estat i la Generalitat, que no s'han reunit des del 2011, coincidint amb l'arribada de Mariano Rajoy a la presidència espanyola, alhora que garantia que executarà cinc de les vint-i-tres peticions amb les que el llavors president Artur Mas fa dos anys es va presentar a La Moncloa.
Així, després d'explicitar que les reivindicacions no només afecten Catalunya sinó el conjunt dels territoris, Sánchez desempolsava el document i acceptava dotar de suficient finançament per a la llei de la dependència; incrementar el pressupost per a les polítiques actives d'ocupació, derogar la reforma local del PP, paralitzar la reforma educativa, –la Lomque– i recuperar els fons per al programa de desenvolupament rural. En tot cas, sembla ser que Sánchez es reserva alguna de les matèries d'aquesta agenda que va quedar en algun racó del despatx de Rajoy pels acaraments que avui mantindrà amb els representants dels grups catalans.
Reforma constitucional
A banda de recórrer a mesures reclamades en el seu dia per Mas –i que tant En Comú, com ERC i DL van coincidir que sonaven velles i allunyades de la realitat catalana– Sánchez va incidir en la versió resumida de la reforma de la Constitució pactada el 2013 a Granada entre els diferents barons socialistes. De fet, només va esmentar els punts que consten al pacte segellat amb C's i que es limiten a assenyalar que es revisarà el títol VIII per desenvolupar l'Estat “d'estructura federal” i això implicarà que s'ordenin les competències entre el govern espanyol i territoris, que s'estableixin els principis del finançament i que el Senat es converteixi en una cambra territorial. Això sí, en aquesta ocasió no va destacar el veto explícit a la celebració d'un referèndum, que sí consta en el document de govern pactat amb Albert Rivera.
En un altre moment del seu discurs, Sánchez va reiterar la seva oferta d'impulsar una llei de llengües; però poc més. I d'això es lamentaven ahir els portaveus Joan Tardà, Francesc Homs o Xavier Domènech, el fet que cimenti el seu projecte per a Catalunya en una qüestió tan bàsica com és comprometre's a complir determinades lleis. El republicà fins i tot va anar més enllà considerant-ho una mostra de “cinisme” i no detectava cap diferència respecte a la posició del PP. Per tot plegat, s'emplaçava a continuar endavant en la consecució “de la república catalana”.
Nova entesa
En el darrer tram del seu discurs d'investidura, Sánchez va fer una apel·lació directa als catalans tot recordant “que ens uneix una història que hem fet junts durant segles” i, en aquest sentit, va insistir que des del seu govern s'impulsarà un diàleg institucional que reconeix perdut. “Vull ajudar a una nova entesa entre catalans i entre aquests i la resta de compatriotes espanyols”, adduïa per justificar que si bé està compromès en la defensa de la Constitució, “no vull quedar-me només en la llei”. Això sí, en el primer tram del seu discurs també va oferir diàleg a un PP que situava a l'oposició, per afrontar junts els “grans desafiaments” de l'Estat, entre els quals hi encabia “la crisi de convivència que viu Catalunya”.
Durant més d'una hora i mitja d'intervenció, Sànchez va dedicar bona part del discurs a presentar una esmena a la totalitat als quatre anys de Rajoy en matèria de política econòmica i social, alhora que intentava convèncer Podem perquè s'abstingui davant el que presentava com un “govern del bé comú”. Als de Pablo Iglesias, doncs, procurava dedicar-los una de freda i una altra de calenta. És a dir, mentre els volia fer veure que un projecte d'esquerres no suma “–és un falta esperança”, reblava–, els oferia els seu projecte socialdemòcrata presentant-lo com un paraigües que serveix per emparar totes les forces del canvi i en el qual, de moment, ja s'ha aixoplugat Ciutadans.
“Sense xantatges”
El socialista, en tot cas, va defugir el to més dur dels darrers temps cap a Iglesias, però de tant en tant li deixava anar alguna coça: “No ens val la imposició, el xantatge i l'abandonament de la taula”, els etzibava, mentre deixava entreveure que si no es poden posar en marxa les mesures que ahir va presentar a la cambra, serà responsabilitat de Podem. “Tot això es podria aplicar a partir de la propera setmana...”, va emfasitzar en diverses ocasions davant una bancada morada que fins i tot aplaudia els afalacs que el socialista va dedicar a Rivera per la seva “valentia i coratge”.
En altres moments de la intervenció, Sánchez semblava haver recuperat del congelador l'essència del discurs i de les propostes de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero sobre benestar social, laïcitat, igualtat o fins i tot sobre memòria història; un fet que alguns dels més veterans de la cambra també van destacar que els sonava vell i caduc. Però el que realment va sorprendre força va ser l'admissió implícita que divendres vinent aquest discurs quedarà en paper mullat pel fet que no veu possible que hi hagi un canvi de posicions que permeti la seva investidura. “Els terminis comencen a córrer i Espanya surt del bloqueig”. És a dir, que es posa en marxa el rellotge que podria portar-los a unes noves eleccions.
LES FRASES DEL CANDIDAT
Puigdemont, pel pacte PSOE i Podem
El president Carles Puigdemont va suggerir ahir que el millor per a les aspiracions de Catalunya seria un govern de PSOE i Podem, amb el suport explícit o implícit –l'abstenció– dels 17 diputats d'ERC i Democràcia i Llibertat, que pactés un referèndum d'autodeterminació. Ho va fer en un article a l'edició digital del diari britànic ‘The Guardian', on es felicita que aquests dos grups estiguin oberts a parlar de la qüestió catalana, i va exigir als partits estatals que ”reuneixin el valor” i encetin el diàleg sobre un referèndum i, arribat el cas, la independència, sense esperar els sis mesos que, segons ell, es perdran si cal convocar noves eleccions al juny per formar govern cap al setembre. Per Puigdemont, que es declara “frustrat” per la manca d'interlocutor a Madrid, això seria també el millor per a Espanya i tot Europa. Sense referèndum, de fet, ja avisa que el govern avançarà en el full de ruta vers la independència.