La UE limitarà a 72.000 els sirians acollits des de Turquia

937 refugiats. En mig any, els governs europeus només han estat capaços de repartir-se 937 demandants d'asil, segons el darrer recompte que Brussel·les va fer públic ahir. És només el 0,6% dels 160.000 que s'havien compromès a acollir (a aquest ritme trigaran 85 anys a complir). I el 0,000001% de la població d'una Unió Europea que sembla desbordada per la crisi migratòria. Amb aquest balanç vergonyós, i les imatges de nadons sirians al fang del camp d'Idomeni, els 28 es tornaran a reunir avui per intentar adaptar a la legalitat internacional el seu acord amb Turquia.

La Comissió Europea va jurar i perjurar ahir que “no hi haurà ni deportacions col·lectives ni devolucions en calent”. Fa només deu dies, però, sota la pressió de les eleccions regionals alemanyes, Merkel i els seus homòlegs van pactar expulsar tots els estrangers que arribin a les illes gregues, independentment de si són demandants d'asil o immigrants econòmics. Fins i tot l'ONU, com les principals ONG del món, ha advertit que aquestes deportacions indiscriminades, a l'engròs, serien il·legals. El número dos de Juncker, Frans Timmermans, al·lega ara que es tracta d'un “malentès” i que es mirarà cas per cas cada petició d'asil i entrevistarà, un per un, tots els demandants.

Però alhora Brussel·les defensa que retornar a Turquia demandants d'asil és legal, perquè considera que aquest país és segur i els pot oferir la mateixa protecció internacional que la UE. L'excusa és “posar fi a les màfies de traficants de persones”. La setmana passada els 28 s'havien compromès a acollir tants refugiats sirians com expulsin (és a dir, que per cada sirià que fessin fora per haver entrat irregularment a Grècia, n'acceptarien un que fes la petició d'asil des de Turquia). Però la proposta que avui discutiran els caps d'estat i de govern limita moltíssim aquesta promesa: només s'ofereixen, com a xifra orientativa, 72.000 places (és a dir, que tot i que la UE deporti per exemple les 144.000 persones que han arribat a Grècia enguany, només obrirà les seves portes a 72.000). Aquestes 72.000 places ni tan sols no serien noves sinó reciclades de les 160.000 ja promeses però mai complertes.

“No volem més Idomenis a Europa!”, va proclamar Timmermans, intentant apaivagar els ànims, mentre centenars de manifestants protestaven davant la seu de les institucions europees. Però avui els canvis a l'acord de la setmana passada podrien ser només cosmètics: evitaran parlar d'expulsions col·lectives i indiscriminades, prohibides expressament per la legislació europea i internacional, i garantiran un “tractament individualitzat” de les demandes d'asil. La cancellera alemanya el va qualificar ahir de “legal”, “segur” i “controlable”. “Combatrem el negoci que fan els traficants de persones a l'Egeu i oferirem una alternativa legal que serà més segura per als refugiats i controlable per Europa”, va argumentar Merkel. “El més important, i ens hi comprometem, és l'absoluta necessitat de respectar tant el nostre dret europeu com l'internacional, és indispensable, perquè si no Europa ja no podrà ser més Europa”, va assegurar també ahir el president del Consell Europeu, Donald Tusk. Els 28 intentaran que Erdogan els rebaixi la factura per taponar l'allau: només li pagaran els 3.000 milions d'euros extres d'ajuda que demana quan s'hagi gastat els primers 3.000 ja aprovats per millorar les condicions dels sirians refugiats a Turquia (per exemple, escolaritzant els menors). Tot i l'amenaça de vet de Xipre, acceptaran accelerar les negociacions d'adhesió de Turquia a la UE, però sense especificar com. I donaran llum verd perquè els 77 milions de turcs puguin viatjar lliurement per Europa sense visat a partir de l'1 de juliol, tot i que Ankara haurà de complir abans 72 requisits i Timmermans va avisar ahir que “no s'admetran dreceres”.