Política

La il·lusió continua intacta

Les consultes que van permetre al Moianès ser una nova comarca compleixen un any

La dotació pressupostària, la gran reclamació

Per als apro­xi­ma­da­ment 13.000 habi­tants de l'altiplà del Moianès el 22 de març de 2015 va repre­sen­tar un punt d'inflexió. Aquell diu­menge d'inici de pri­ma­vera es va cele­brar una jor­nada històrica que va per­me­tre als matei­xos veïns de la zona deci­dir si volien con­ti­nuar vin­cu­lats a les res­pec­ti­ves comar­ques –el Bages, Osona o el Vallès Ori­en­tal en funció de cada poble– o si volien pas­sar a for­mar part de la llar­ga­ment rei­vin­di­cada comarca del Moianès. Els resul­tats d'aque­lla con­sulta van ser força clars, i un total de 4.147 vots van ser favo­ra­bles a enge­gar la nova comarca. La par­ti­ci­pació no va ser gaire alta en el glo­bal comar­cal –un 47%–, però la con­tundència del vot afir­ma­tiu –només 841 per­so­nes van votar no– dei­xava poc marge al dubte, i la comarca del Moianès pas­sava a ser una rea­li­tat.

Les deu pobla­ci­ons que for­men la comarca van votar afir­ma­ti­va­ment a la cre­ació del Moianès aquell 22 de març del 2015. D'entre els resul­tats, cal des­ta­car que en la majo­ria de pobla­ci­ons el sí es va impo­sar per un per­cen­tatge supe­rior al 80%. La població on el resul­tat va ser més ajus­tat va ser Coll­sus­pina, on tan sols 11 vots –95 sís, 84 nos i 7 vots en blanc– van decan­tar la balança. A la capi­tal del Moianès, Moià, la victòria també va ser molt con­tun­dent, amb més de 2.000 vots a favor de la nova comarca i menys d'un cen­te­nar en con­tra.

Desac­ce­le­ració

Pre­ci­sa­ment, la con­tundència del resul­tat favo­ra­ble a la nova comarca va fer que els tràmits perquè el Moianès fos una rea­li­tat anes­sin molt ràpid. La victòria en la con­sulta de fa un any va ser el tret de sor­tida a un procés que va tenir dues dates clau més: en pri­mer lloc, el 15 l'abril, moment en què el Par­la­ment de Cata­lu­nya va con­fir­mar el Moianès com la 42a comarca amb els vots a favor de totes les for­ces excepte Ciu­ta­dans –que hi va votar en con­tra–, i el Par­tit Popu­lar, que es va abs­te­nir. D'altra banda, el 20 de juliol es va cons­ti­tuir el que ha de ser l'òrgan ges­tor del Moianès, el Con­sell Comar­cal, en què Dionís Gui­te­ras, alcalde de Moià, en va ser esco­llit pri­mer pre­si­dent.

En qua­tre mesos, els habi­tants del Moianès van con­fir­mar que volien ser una comarca, el Par­la­ment els va reconèixer aquest dret i es va for­mar l'ens per gover­nar-la. Des de lla­vors, però, el fet de no tenir dotació pres­su­postària com la resta de comar­ques ha fre­nat la posada en marxa al cent per cent del Moianès, i aquesta és la gran rei­vin­di­cació de tots els ajun­ta­ments de la zona des de fa mesos.

A prin­ci­pis d'aquest mes de març, el pre­si­dent del Con­sell Comar­cal, Dionís Gui­te­ras, va rebre per part del vice­pre­si­dent del govern i con­se­ller d'Eco­no­mia, Oriol Jun­que­ras, el com­promís de dotar econòmica­ment al Moianès. I és que ara mateix, el marge de mani­o­bra de la desena d'ajun­ta­ments de l'altiplà de la Cata­lu­nya Cen­tral és escàs i, de fet, no s'ofe­reix cap ser­vei. Mal­grat els pro­ble­mes que ha supo­sat no poder ges­ti­o­nar els seus recur­sos, la il·lusió i les ganes de tre­ba­llar per millo­rar una zona de Cata­lu­nya sovint obli­dada enmig de grans comar­ques es manté intacte. Aquesta il·lusió és pre­ci­sa­ment el record més viu que des­ta­quen les per­so­nes que es van vin­cu­lar d'una manera o d'una altra en aquell procés de con­sul­tes.

LES XIFRES

841
vots en contra
de convertir-se en una nova comarca hi va haver en la consulta. El percentatge va ser d'un 20%.
4.147
vots a favor
de la creació de la comarca del Moianès es van registrar en la consulta. El percentatge va ser del 80%.
Salvador Tresserra L'Estany

“Depenem massa de les anteriors comarques”

Com la majoria d'alcaldes de la zona, Salvador Tresserra té clar que cal solucionar com abans millor el tema de la dotació pressupostària “Encara depenem massa dels anteriors Consells Comarcals, i ja fa un any que vam dir que volíem ser del Moianès. Esperem que al llarg del 2016 se solucioni aquest fet i que a partir del 2017 ja puguem actuar com un Consell Comarcal del tot normalitzat.” En aquest sentit, Tresserra remarca la feina del Consorci del Moianès: “Cap conseller comarcal cobra, i ens estem movent molt i fent reunions per millorar el territori. La percepció és boníssima i tenim clar que la comarca tirarà endavant. La prova és la unió que hi ha entre els deu pobles i com tots estem treballant.”

Eduard Guiteras Castellcir

“Des del Consorci del Moianès es va fer pinya”

Eduard Guiteras recorda tot el procés participatiu amb il·lusió: “Feia temps que els anteriors alcaldes de Castellcir treballaven des del consorci, i des d'aquest organisme es va fer molta pinya perquè el tema tirés endavant.” L'alcalde valora positivament que el procés anés relativament ràpid, però lamenta que s'hagi encallat en el tema clau per poder exercir sobirania comarcal, el finançament: “Molts dels serveis que se'ns donaven des del Consells Comarcals del Bages, Osona i el Vallès els hem hagut de prorrogar. Volíem fer les coses bé, i serà ara, quan arribi la dotació pressupostària que s'ha de notar més que som una comarca.”

Enric Güell Santa Maria d'Oló

“El gran avantatge és que anem tots a l'una”

A Santa Maria d'Oló hi va haver una alta participació, i el sí es va imposar per un marge més reduït que en altres pobles. L'alcalde reconeix que es pensava que seria més fàcil engegar la nova comarca: “El gran avantatge és que tots anem a l'una, i en les reunions no es parla de partits, sinó de fer feina.” Un any després, Güell té clar que encara no s'ha vist el potencial que pot tenir el Moianès: “Aquests dotze mesos han estat molt teòrics i han estat marcats per la impotència de no tenir el pressupost. Encara que potser no s'hagi vist, sí que s'ha fet molta feina des del consell comarcal. Crec que tota aquesta feina es podrà veure a partir del 2017.”

Pere Genescà Granera

“El procés s'ha frenat més del que esperàvem”

Al municipi més petit del Moianès hi havia poc marge per a la sorpresa pel que fa als resultats de la consulta: “Som vuitanta i teníem clar que sortiria un resultat afirmatiu”, explica l'alcalde de Granera, Pere Genescà. Com la resta de batlles del territori, remarca que l'espera de la dotació pressupostària ha estat el gran inconvenient: “Un cop reconeguts com a comarca, ja ens pensàvem que el procés s'alentiria, però potser s'ha frenat una mica més del que esperàvem.” Malgrat aquesta situació, Genescà hi busca la part positiva: “També ens pot anar molt bé que no correm massa. Fem una cosa nova i l'hem de fer bé. Val la pena mirar-s'ho bé.” A Granera esperen que la nova comarca els ajudi a millorar diversos serveis.

Dionís Guiteras Moià

“Hem d'aprofitar aquesta oportunitat”

Des de la capital, Dionís Guiteras reconeix que la posada en funcionament s'ha complicat pel fet de no tenir dotació pressupostària, i espera que les administracions compleixin amb l'objectiu de fer-la funcionar a ple rendiment abans d'acabar l'any: “Hem d'aprofitat aquesta gran oportunitat. Fins ara, la primera cosa que s'ha notat és que no s'ha notat res. Hem mantingut tots els serveis que oferíem a la població. Ara, des del nou Consell Comarcal hem d'intentar augmentar serveis i corregir mancances que teníem.” Guiteras té clar que la comarca salva tota la feina feta des del consorci en els darrers vint anys.

Eduard Sánchez Calders

“Hi havia la voluntat política i la sensibilitat”

“Crèiem que sortiria el sí, però no sabíem amb quina força”, explica el batlle, que també matisa: “Sóc partidari de la creació del Moianès, però potser no era el moment més idoni.” Sánchez apunta dos motius: “La situació política de Catalunya és molt complicada, i passi el que passi amb el país, la distribució territorial s'haurà de replantejar del tot.” Geògraf i historiador, la seva proposta seria l'agrupació de municipis, “i la manera legal per fer-les són les comarques”, explica. “El moment històric era aquest. Hi havia sensibilitat per part de la societat i voluntat política per fer-ho. El poble ho va referendar i cal complir amb el mandat.”

Ramon Vancells Monistrol de Calders

“Teníem clar que no seria un procés gens fàcil”

Partidaris de la creació de la comarca, però crítics amb la informació que s'estava donant. Així es defineix Ramon Vancells: “No es va contemplar del tot que hi hauria un procés de transició, i teníem molt clar que no seria gens fàcil. De fet, un any després la comarca del Moianès no està donant cap servei”, remarca Vancells, que creu que aquesta transformació encara s'allargarà: “Quan arribin els diners tot serà més fàcil, però ens hem de dotar d'una estructura comarcal i, mentre es faci, també serà complicat oferir serveis. Caldrà fer més esforços.” L'alcalde també té dubtes sobre com es farà la transició: “Tenim treballadors dels anteriors Consells Comarcals que tenen incertesa de si podran continuar o no amb nosaltres.”

Oriol Batlló Collsuspina

“La posada en marxa de ha estat molt complicada”

Oriol Batlló qualifica les consultes com un fet històric: “Era la primera vegada que un procés de participació ciutadana permetia decidir part de l'organització territorial del nostre país. La càrrega emocional va ser important.” Batlló també destaca la rapidesa amb què es va aprovar la comarca del Moianès: “Convenia fer-ho abans de les municipals –maig del 2015–, per no condicionar quatre anys els consells comarcals d'on hem sortit.” L'alcalde de Collsuspina, però, qualifica de “calvari” la posada en marxa: “Tothom té ganes de treballar per a la comarca, però no ho podem fer sense la dotació pressupostària que sembla que per fi arribarà.”

Anna Guixà Sant Quirze Safaja

“És l'any de crear el model per fer-ho bé”

Des de Sant Quirze Safaja, l'única alcaldessa del Moianès recorda que no hi havia gaire experiència a l'hora de fer una nova comarca, i que això s'ha notat: “Ha estat un primer any de traspàs. El país no estava del tot preparat perquè aparegués una nova comarca, i els tràmits han anat lents.” Guixà apunta que cal aprofitar aquest petit marge de temps que han tingut: “El 2016 és l'any de crear el model, i no hem de voler córrer. Hem d'aconseguir que els serveis que haurem d'oferir en la seva totalitat a partir del 2017 siguin els correctes.” En la línia de la majoria d'alcaldes, afirma que la il·lusió es manté: “La gent del Moianès ara està a l'expectativa, però no s'han fet enrere. Estan sortint moltes idees per millorar a llarg termini.”

Isaac Burgos Castellterçol

“El Moianès, una peça clau per al futur de la zona”

Castellterçol ha passat de ser una de les poblacions més petites del Vallès Oriental a ser el segon municipi més important de la nova comarca. L'alcalde de Castellterçol remarca l'augment de protagonisme de totes les poblacions: “Aconseguir una comarca era clau per al futur del territori.” Isaac Burgos també coincideix en el fet que no disposar de dotació pressupostària ha frenat tot el procés: “No hem pogut avançar ni contractar tècnics per tirar endavant una sèrie d'accions imprescindibles per a una nova comarca. Per contra, estem tenint més temps per desenvolupar bé el model comarcal que volem.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia