El català, oficial a la constitució
La proposta de carta magna catalana que es presentarà dimecres a Forcadell preveu que el català i l'aranès siguin oficials
El text aposta pel multilingüisme i protegeix “els drets de les persones castellanoparlants”
La constitució catalana, en la qual durant més d'un any han treballat disset ponents a títol particular a partir de tres esborranys inicials –un dels quals, el de l'equip del jutge Santi Vidal– ja és a punt. Dimecres s'entregarà en mà a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Segons ha pogut saber aquest diari, la versió definitiva, de 148 articles, preveu que el català sigui la llengua “oficial” de la Catalunya independent, juntament amb l'aranès a l'Aran. Pel que fa al castellà, es parla d'una “protecció dels drets de
les persones que són castellanoparlants”. Segons fonts participants en la redacció de la carta magna, el text constitucional considera el plurilingüisme un valor a protegir. “El plurilingüisme, no el bilingüisme –puntualitzen–, perquè a Catalunya hi ha molta gent que parla moltes llengües.”
Aquesta llei de lleis és
el resultat d'una síntesi entre els projectes constituents previs de l'equip liderat pel jutge Vidal, l'equip del professor de ciència política de la Universitat d'Arizona Oriol Vidal-Aparicio i el d'Enginyers per la Independència, de l'ANC, encapçalat per Joan Fonollosa.
Les tres constitucions primigènies també parlaven del català com a llengua “oficial”. Dues de
les quals concedien al castellà “cooficialitat”, mentre que la tercera preveia una moratòria de deu anys durant els quals els ciutadans podrien relacionar-se amb l'administració en castellà. El document “beu d'idees de les tres constitucions, però és absolutament nou. No pretenem altra cosa que no sigui una eina per al debat, provocativa, per triturar-la, si cal”, adverteix un altre dels disset redactors, l'advocat Jordi Domingo.
Petició ciutadana
Els ponents han considerat més de 3.400 aportacions dels ciutadans rebudes per internet. Molts d'aquests suggeriments mostraven preocupació per la qüestió lingüística. Les posicions majoritàries són les que finalment s'han acabat recollint. “No cal dir que la línia general era de protecció del català, però també hi havia preocupació sobre què fem amb el castellà i amb l'anglès”, expliquen fonts de l'equip redactor.
Aquesta constitució, doncs, descarta prescindir de la denominació “oficial” per estalviar-se arenes movedisses. El text veu la llum després que al març es fes públic el manifest Koiné, en favor de la normalització del català i la consideració com a llengua territorial de Catalunya, que defensava també el multilingüisme.
Als ponents no els fa por la polèmica, ans al contrari. “Volem que n'hi hagi, ens sentirem molt satisfets si aquesta constitució, més enllà que el dia de demà hi hagi més o menys articles nostres reconeguts a la constitució definitiva, dinamitza el debat”, avançava Domingo.“La nostra constitució serveix molt més per debatre que no pas un full en blanc. Un text articulat facilita i incentiva més el debat sobre els pros i els contres”, hi afegeix.
En un acte el 31 de gener de l'any passat a l'Ateneu Barcelonès en què es van presentar les tres propostes (l'endemà que es conegués la petició de la Fiscalia General de l'Estat per inhabilitar Vidal), es van demanar voluntaris per unificar la feina. En van acabar quedant disset, que no es coneixien entre ells, d'ideologies diverses. Es tracta de juristes, enginyers, emprenedors, economistes, tècnics en medi ambient i en qualitat de vida, dos conflictòlegs... L'equip, en què han participat tres dones, és transversal territorialment, ja que hi ha membres de procedència diversa, des de les Terres de l'Ebre fins a l'Alt Urgell.
Santi Vidal se'n va apartar arran de la seva incorporació al govern el 2015 després de la suspensió temporal per part del Consell General del Poder Judicial per haver elaborat precisament un esborrany de la constitució.
“Vam lamentar perdre la seva capacitat de reflexió, però ens va semblar bé per mantenir-nos al marge dels partits. Hem volgut fins a l'últim dia que ningú ens digués «hauríeu de fer això» o «hauríeu de posar allò altre», subratlla Domingo. Dos dels disset ponents han volgut mantenir-se en l'anonimat en témer justament les mateixes conseqüències que en el cas del jutge Vidal.
Fins avui, hi han dedicat més de 2.600 hores de treball i reunions conjuntes, sense comptar la feina individual d'estudi d'articles i altres constitucions internacionals. Al gener es van reunir un cap de setmana a Poblet per donar-hi l'impuls definitiu, amb el compromís d'acabar la feina el 31 d'abril. Faltava un 20%, inclòs el preàmbul i el pròleg, que s'han deixat per al final.
148 articles
“El text ha sortit una mica més llarg del que volíem. Ho hem fet expressament, tot i que sabem que els politòlegs diran que hi ha coses que no s'han d'incloure en una constitució”, preveu Domingo. Són qüestions que han suscitat molt d'interès i preocupació entre les opinions recollides. L'equip ha optat per mantenir-ho, tot i admetre que, “tècnicament, probablement haurien de formar part més d'una llei ordinària que no pas d'una constitució”.
El grup és conscient dels límits del seu paper
en el procés constituent. Domingo ho resumeix amb una metàfora: “Quan el bou no pot suportar la càrrega, se l'ha d'empènyer; però quan el bou es para, se l'ha d'estirar. Nosaltres estem per empènyer i per estirar.”
De ‘L'estaca' a la monarquia
Un 95% dels ciutadans que han fet aportacions via internet se sentiran representats en el text proposat, segons l'equip redaccional que ha treballat en els suggeriments populars. La majoria de comentaris coincidien en les mateixes preocupacions (llistes obertes, corrupció, més democràcia participativa...), però també n'hi havia d'anecdòtics, que es van descartar d'entrada, com la instauració d'una monarquia i que l'himne nacional de Catalunya fos L'estaca. També hi va haver almenys dues persones que van enviar “el que per a ells
és una constitució sencera, un esforç immens”, valora el grup de voluntaris que ha processat el volum de propostes ciutadanes.
Un cop entregada a la presidenta del Parlament, la carta magna es presentarà arreu del territori, però també s'hi vol donar una dimensió internacional. D'entrada, es traduirà a l'anglès, i ja hi ha previstos actes en països com els Estats Units, Suïssa, Escòcia, Alemanya i Grècia.
