política catalana
procés sobiranista
Onada de consultes municipals
L'AMI ultima mocions als ajuntaments metropolitans per donar veu a la ciutadania sobre l'adhesió a l'entitat
Lloveras i Buch censuren la desobediència de forma aïllada
La presidenta de l'AMI acusa la CUP d'“intrusisme”
a l'entitat
Les entitats municipalistes sobiranistes afronten el primer aniversari de les eleccions del 24-M, demà farà un any, amb el doble objectiu d'eixamplar la base sobiranista i mantenir la delicada unitat per fer front a l'ofensiva judicialitzadora espanyola contra el món independentista local. Per fer-ho, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) vol donar la veu al poble. L'entitat aposta perquè els ajuntaments que encara no s'han adherit a l'AMI traslladin la decisió directament a la ciutadania. Aquest divendres l'executiva de l'associació portarà a aprovació una campanya de mocions als plens municipals perquè impulsin consultes en aquest sentit. Dels 945 municipis catalans, 790 ja s'hi han adherit, però queden grans ajuntaments metropolitans, que concentren el gros de la població, per pujar al carro sobiranista.
“Serà una campanya per a aquells ajuntaments on no s'aconsegueix una majoria absoluta, però sí que hi ha inquietud i voluntat al consistori i a la ciutat” de formar part de l'entitat, explica la presidenta de l'AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras.
La campanya està pensada per a localitats com Barcelona, Badalona, Mollet del Vallès, Mataró, Blanes o Parets del Vallès, però l'AMI també ha detectat interès en municipis petits, com la Nou de Berguedà. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va apostar abans de les eleccions per organitzar una consulta perquè siguin els barcelonins els qui decideixin si volen que la capital s'adhereixi a l'AMI.
Passat el 24-M, republicans, convergents i cupaires van forçar al setembre un ple extraordinari per debatre l'adhesió –amb l'assistència de l'aleshores president de l'AMI Carles Puigdemont–, però l'abstenció d'En Comú Podem la va evitar. Barcelona hi té un paper de ciutat “observadora”. D'aleshores ençà la qüestió ha quedat somorta, i més ara que el PSC ha entrat al govern municipal. En tot cas, Lloveras recordarà a l'alcaldessa aquella voluntat inicial de convocar una consulta en una entrevista que la líder de Barcelona En Comú li concedirà el 29 de juny.
En paral·lel a eixamplar la base sobiranista, l'AMI està decidida a continuar promovent mocions de suport a la declaració rupturista del Parlament del 9-N, malgrat l'ofensiva de l'Audiencia Nacional contra gairebé 300 ajuntaments que ja l'han secundada, acusats de rebel·lió i sedició. A partir de les causes obertes a Vic i Deltebre, el jutge Ismael Moreno va obrir una investigació general contra tots aquests consistoris. Però els ajuntaments també fan front a denúncies per no haver penjat la bandera espanyola al balcó, per haver impulsat la sobirania fiscal, per haver-se declarat territori lliure i sobirà, per haver pagat la quota anual de l'AMI o per haver mantingut l'estelada en edificis oficials en períodes electorals.
“El govern de l'Estat ha demostrat que té molt més interès per les banderes i el 9-N que no pas per la ciutadania i les persones vulnerables”, lamenta el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, que recorda la impugnació del govern espanyol al Tribunal Constitucional de la llei de pobresa energètica.
Tant Buch com Lloveras, tots dos convergents, es mostren disposats a “desobeir”, però no de manera puntual i aïllada per alguns edils, ni tampoc per una bandera, sinó de manera conjunta i “quan estigui en perill la llibertat i la democràcia”. “Jo no demanaria a cap alcalde que passi per un procés judicial que pot suposar multes coercitives i una possible inhabilitació per una bandera”, adverteix el president de l'ACM. “Si es vol desobeir per això és molt probable que algun ciutadà qüestioni per què ha de pagar impostos o multes. Desobeïm per coses realment importants”, reclamava l'alcalde maresmenc.
En la mateixa línia,
Lloveras considera que “aquests fets aïllats l'únic que fan és crear desconcert”.
La CUP va llançar una campanya de suport als càrrecs electes perseguits que va culminar amb una manifestació al principi d'aquest mes per reclamar desobediència. Dos dels casos de persecució més sonats són el del regidor de la CUP a Vic, Joan Coma, per incitació a la sedició en la seva defensa de la desobediència en el ple municipal, i el de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, també de la CUP, per haver-se negat a retirar l'estelada del balcó consistorial en períodes electorals.
Manifestació “fluixeta”
Arran dels requeriments d'informació de l'Audiencia sobre els plens en què es van aprovar mocions de suport al 9-N –pública i publicada als webs municipals–, Lloveras, d'acord amb el que va aprovar l'executiva de l'AMI el mes de març, va recomanar facilitar-la-hi, fet que va generar un enfrontament amb la CUP.
“Dir que cal atendre requeriments judicials després de la manifestació és partidisme dins l'AMI”, va respondre la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya.
“Casualment la CUP es va començar a queixar després de la seva manifestació, que va ser fluixeta”, respon l'alcaldessa de Vilanova, que denuncia l'“intrusisme” de la CUP a l'AMI. “No fan un bon favor al procés”, insisteix Lloveras. “Els partits intenten anul·lar la independència de les entitats”, hi afegeix l'alcaldessa, que reclama aturar la discussió, deixar les formacions polítiques al marge de les entitats sobiranistes, tornar a la unitat i concentrar-se, sobretot, en la posada en marxa del debat constituent, que considera encallada.
