Un tens any entre el govern i la descavalcada CDC
L'oposició convergent i el nou govern s'enfronten pels sous i per l'herència deixada per Pere Vila
Tot i la millora econòmica, el deute encara pesa
Llançà havia estat, fins fa un any, un dels grans bastions de Convergència a l'Alt Empordà. Els convergents hi havien governat ininterrompudament des de 1979 i des de 1983 amb majoria absoluta. Pere Vila, aleshores diputat al Parlament i president de CDC a la demarcació, aspirava a un quart mandat. Els convergents van tornar a guanyar els comicis, però es van quedar a un regidor de la majoria absoluta. Vila, tement un acord d'una dispersa oposició contra un rival comú, va oferir acords de govern a totes les formacions, fins al punt que va arribar a assegurar en una entrevista: “Menys l'alcaldia, he ofert de tot.”
L'oposició, liderada per una coalició formada per Esquerra Republicana, ICV, MES i la plataforma Unió Llançanenca, va ensumar una oportunitat històrica de fer un tomb al municipi. El seu cap de llista, Guillem Cusí, va oferir als socialistes i a Alternativa per Llançà un pacte a tres bandes per enviar CDC a la banqueta de l'oposició. Així, de la nit al dia, l'únic regidor d'Alternativa per Llançà (APL), que es presentava per primer cop a unes municipals, tenia a les mans la clau de la governabilitat.
A la fi, ERC va ser qui va conquistar Claudio Grande, d'APL, a canvi d'una posició privilegiada en el nou govern local.
El mandat municipal va començar amb mala maror, i així continua fins avui, malgrat que Vila va obtenir la recompensa de presidir la Diputació. En el primer ple ordinari, Vila va acusar el nou alcalde d'apujar-se el sou un 250% i les retribucions del conjunt de l'executiu local un 40% respecte del consistori anterior. El govern de Cusí va negar l'augment i va contraatacar afirmant que ells havien prescindit dels càrrecs de confiança convergents, i va acusar l'anterior alcalde d'haver comès irregularitats pel fet que aquests càrrecs eren retribuïts.
L'episodi més esperpèntic, però, es va viure en el ple del setembre, quan de manera unilateral Claudio Grande va oferir als convergents que entressin a formar part de l'equip de govern, davant el silenci i l'estupor de l'alcalde republicà. L'oferta va durar un dia, l'endemà Grande la retirava, tot i que Vila havia acceptat l'oferiment.
Els tres anys vinents continuaran condicionats per l'estat de les arques locals, malgrat que el govern anterior va eixugar una part substancial del deute acumulat.
les claus
Transparència i participació
El principal retret que el nou alcalde va fer durant la campanya electoral a l'antic equip de govern és haver pres moltes decisions “per decret d'alcaldia”. Cusí ha promès “transparència” i “més participació” dels ciutadans.
Inversió als carrers
Les primeres inversions municipals es fan als carrers de la vila.
Un canvi històric
Un pacte a tres bandes entre ERC-AM, el PSC i Alternativa per Llançà van posar fi a l'hegemonia convergent a Llançà, que governava el municipi des del 1979 i amb majoria absoluta des del 1983. Els convergents no han paït bé la derrota i la relació entre govern i oposició és tensa.
