«Luigi» per als amics
L'exdiputat socialista Lluís García Sáez, considerat el cervell de l'operació Pretòria, ha fet carrera gràcies a les seves amistats al PSC i a CiU
L'exdiputat del PSC Lluís García Sáez, Luigi per als amics, detingut per la trama de presumpta corrupció urbanística amb epicentre a Santa Coloma de Gramenet, és considerat pel jutge Garzón el cervell de l'operació Pretòria perquè va ser qui, aprofitant les seves amistats en el món polític, va proposar als ajuntaments investigats les operacions immobiliàries fraudulentes i en alguns casos va actuar de mitjancer entre els consistoris i els promotors implicats. Amb aquestes operacions immobiliàries, els implicats s'haurien embutxacat prop de vint milions d'euros i també haurien blanquejat diner negre procedent de paradisos fiscals.
Luigi ja fa anys que s'ha convertit en un gra de sorra cada cop més molest a la sabata del PSC. Des de la seva expulsió del partit, l'any 1992, arran d'un altre cas de presumpte tràfic d'influències i operacions urbanístiques més que dubtoses, els socialistes l'han repudiat, però molts consistoris governats per ells li han continuat adjudicant obres i serveis a través de les seves empreses. Lluís García Sáez, però, no ha estat només una amistat perillosa per al PSC. Municipis i ciutats governats per CiU i destacats dirigents d'aquesta formació política també han fet negocis amb ell. No en va en l'operació Pretòria dos dels detinguts són l'exconseller Macià Alavedra i l'exsecretari del president Pujol, Lluís Prenafeta. Fins i tot les operacions fraudulentes a través del seu entramat d'empreses també van esquitxar ja fa anys càrrecs electes d'Iniciativa per Catalunya-Verds.
El «cas AGT-Agrotecsa»
El cas més sonat en què s'ha vist involucrat Luigi abans de la seva detenció per la trama de Santa Coloma es remunta a finals dels anys noranta. Una de les seves empreses matrius, AGT-Agrotecsa, es va veure implicada en un escàndol d'estafa que, de retruc, va esquitxar diversos ajuntaments governats pel PSC. Luigi negociava amb ajuntaments de color socialista la concessió de serveis o obres, com ara la construcció d'habitatges de protecció o el manteniment de parcs i jardins, a preus inferiors al del mercat, i un cop obtenia aquestes concessions subcontractava altres empreses perquè les explotessin. Però Luigi es quedava els diners pagats pels ajuntaments i les empreses subcontractades tard o d'hora acabaven fent fallida i abandonaven els serveis o deixaven les obres empantanegades. Una vintena d'aquests industrials van decidir denunciar aquesta pràctica fraudulenta al jutjat a finals del 1999 i van presentar una querella contra García Sáez per un presumpte frau que es quantificava en més de dos-cents milions de les antigues pessetes. El jutge aleshores titular del jutjat d'instrucció número 14 de Barcelona, Adolfo Fernández Oubiña, va obrir una causa que va acabar amb l'acusació formal de fallida fraudulenta contra AGT després que aquesta empresa es declarés en suspensió de pagaments per 4.500 milions de pessetes. El jutge aleshores ja va detectar que en realitat AGT era una empresa pantalla, sense capacitat ni força laboral, que s'adjudicava obres o serveis municipals de molta envergadura amb la connivència de consistoris governats pel PSC i algun per CiU.
El «Diari de Mataró»
La relació d'amistat entre García Sáez i Camp aniria més enllà l'any 1999, coincidint amb les eleccions municipals en què Camp va intentar per últim cop aconseguir l'alcaldia de Mataró, històricament a les mans del PSC. Una societat instrumental vinculada directament a l'exdiputat socialista va impulsar i finançar el Diari de Mataró, una publicació que paradoxalment va esdevenir una de les eines de campanya del candidat de CiU a Mataró, Ramon Camp. La sortida al mercat d'aquesta publicació va ser tan fugaç com les esperances de Camp per aconseguir l'alcaldia, i el diari va tancar setmanes després de les eleccions municipals de l'any 1999, que va tornar a guanyar Manuel Mas, paradoxalment un dels alcaldes socialistes que van haver de declarar com a imputats pel cas AGT.
El repudiat que tots mimen
Resulta com a mínim paradoxal que tant el PSC com CiU diguin penjaments de Luigi –no tinc cap dubte que els dos partits en tenen motius– però que als llocs on governen continuïn contractant els serveis de les seves empreses. Des del 1992 que el PSC el va expulsar de militància, Luigi s'ha continuat guanyant la vida, i no pas malament, amb la concessió d'importants serveis municipals d'uns quants consistoris, la majoria de l'àrea metropolitana, i governats pel PSC o CiU.
