POLÍTICA
Calella fa net del passat franquista
Convoca un ple per retirar la Medalla d'Or a un governador civil del Movimiento
Vol crear una comissió de recerca d'elements vinculats a la dictadura
Calella està disposada a eliminar qualsevol vestigi de l'espai públic que tingui relació amb el franquisme. En ple debat sobre quin ha de ser el futur de la iconografia vinculada a la dictadura arreu del país, el municipi ha convocat per dimarts un ple monogràfic destinat a establir els mecanismes que s'aplicaran pel que fa als elements del règim que encara perviuen a la ciutat. Entre els punts de l'ordre del dia, destaca la proposta de retirar la primera Medalla d'Or de la població que es va atorgar als anys quaranta al governador civil i cap provincial del Movimiento de Barcelona Antonio de Correa. La distinció es va aprovar el 31 de gener del 1944 i “en commemoració del cinquè aniversari de l'alliberament nacional”.
L'alcaldessa, Montserrat Candini (CDC), recorda que, després de conèixer que diferents municipis catalans havien fet alcalde honorari Franco, va encarregar als responsables del Museu Arxiu que investiguessin si aquest també era el cas de la ciutat. “Vam constatar que no s'havia distingit el dictador, però sí un personatge destacat del règim com Antonio de Correa, i era obligat posar-hi remei”, assenyala, i hi afegeix que ja és temps “de restituir la memòria històrica i actuar amb fermesa per garantir que en el relat de ciutat no hi hagi cabuda per al llegat franquista”.
Sense plaques
A banda, el ple també informarà de la retirada de les darreres plaques d'habitatge de simbologia franquista que el Memorial Democràtic tenia incloses al seu cens a l'àmbit català. Finalment, també proposarà la creació d'una comissió d'estudi per localitzar la iconografia i la simbologia franquistes i els noms de carrers “que reconeguin fets i persones adeptes a la dictadura a la ciutat de Calella, en especial a les que poguessin tenir delictes de sang”.
LA FRASE
Un militar ‘permissiu' amb les ballades de sardanes
El tinent coronel Antonio de Correa Veglison (Cantàbria, 1904 - Madrid, 1971) va arribar a Barcelona després d'haver ocupat el càrrec de governador civil a Girona, del febrer al juliol del 1939, i sent el responsable de l'execució de Carles Rahola. Del desembre del 1940 a l'agost del 1945 va ocupar el càrrec en substitució de Wenceslao González, un anticatalà reconegut. Durant el mandat de De Correa es van permetre, però de manera restringida, les ballades públiques de sardanes i la publicació de determinades obres d'autors catalans, com Jacint Verdaguer i Josep Ferrater i Mora. L'Arxiu Nacional de Catalunya conserva un valuós fons personal del personatge que inclou molta informació referent, entre d'altres, a la depuració i repressió d'estructures polítiques existents i a les gestions fetes per proveir amb habitatges persones que demostraven la seva lleialtat al règim. Va ser vicepresident de la Caixa de Crèdit Popular de Catalunya, la fallida de la qual va provocar que fos processat el juliol del 1969.
