Vilassar de Dalt elimina l'últim monument franquista
La pedra commemorativa s'aixecava a tocar de l'església de Sant Genís i s'havia erigit als anys 50 en memòria dels “<caídos por Dios y por España>”
L'espai s'enjardinarà i s'hi instal·larà mobiliari urbà
Sense fer-ne publicitat, però amb contundència. Vilassar de Dalt ha eliminat de l'espai públic l'últim monument franquista que s'hi aixecava i que mantenia la memòria d'un passat obscur. Es tracta de la pedra commemorativa que hi havia a la part esquerra del portal gòtic de l'església de Sant Genís, al carrer Àngel Guimerà, i que havia estat col·locada per les forces del règim durant els anys cinquanta, tal com consta en documents gràfics. Del monument, molt senzill, encara es conservava una creu de ferro, però en temps de la democràcia ja s'havia eliminat la inscripció “Caídos por Dios y por España. Presentes!”. L'eliminació de la peça, que ha generat aquests dies força debat a les xarxes socials i en les converses de bar, sembla no haver provocat cap reacció política contrària de pes, com ha pogut passar en altres poblacions on s'ha demanat que l'actuació se sotmetés a consulta ciutadana. L'alcalde, Xavier Godàs (ARA), explica que la decisió es va prendre “amb naturalitat i amb l'ull posat a sanejar l'espai públic”. “Vam consultar-ho amb el mossèn, que hi va estar d'acord, i la brigada va procedir a l'enderroc d'una peça que, a més, no hi feia gens bonic, allà”, precisa Godàs, que assegura que en cap moment es va plantejar la possibilitat de consultar amb els veïns la idoneïtat de desfer-se de la peça. “Són accions que es prenen per sentit comú, perquè es tracta de fer net amb els elements imposats durant una dictadura que a dia d'avui no tenen cap sentit”, diu, i afegeix que “entenc que per preservar i reflexionar sobre la memòria històrica es mantinguin espais amb una càrrega simbòlica excepcional, com ara els camps de concentració, però aquest monument no tenia cap valor”.
Des del consistori, el regidor de Territori, Benet Oliva (ARA), precisa que en la recerca prèvia per determinar l'origen del monument no s'ha localitzat cap acord del ple de l'Ajuntament per aixecar-lo allà on era. “Les forces del Movimiento Nacional el van posar allà per decisió seva, tal com era costum en aquella època”, apunta, i recorda que l'any 2003 ja es va retirar un primer monument vinculat al franquisme en memòria dels germans Francesc i Benet Artigues, assassinats en el mateix lloc on es va aixecar, al peu de la carretera i a l'entrada del poble, i que es va decidir donar en custòdia al Museu Arxiu.
