Regne Unit
El referèndum sobre la Unió Europea
Cameron anuncia que dimiteix
El primer ministre britànic admet la derrota i anuncia que abandonarà el càrrec a l'octubre
David Cameron garanteix a britànics i comunitaris que “no hi haurà canvis” de moment
El primer ministre britànic, David Cameron, ha anunciat la seva dimissió com a conseqüència de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, si bé la seva renúncia no serà immediata, ja que es mantindrà en el càrrec “en els pròxims tres mesos”, fins que el seu successor sigui elegit al congrés que la seva formació, el Partit Conservador, farà a l'octubre.
En una declaració institucional a Downing Street, Cameron ha conclòs que, després de la derrota soferta en un plebiscit que havia suposat una aposta personal, “el país necessita un nou lideratge”.
“No és una decisió que hagi pres a la lleugera”, ha declarat, però després de la “molt clara decisió” de l'electorat, no es considera “el capità per pilotar aquest vaixell al seu pròxim destí”, en direcció de sortida del bloc comunitari.
A més, el primer ministre ha aclarit que no s'encarregarà d'aplicar l'article 50 del Tractat de Lisboa, el que regeix sobre la sortida d'un Estat membre, una tasca que li havien sol·licitat ja els partidaris del Brexit i que dipositarà en mans de qui el rellevi després de sis anys al capdavant del Govern, els primers cinc en coalició. “Allò correcte és que aquest nou primer ministre decideixi quan aplicar l'article 50”, ha assenyalat.
Tot i que no ha vist “necessitat d'establir un calendari”, el mandatari britànic ha calculat que el seu successor hauria de ser elegit a temps per al congrés que els conservadors celebren el mes d'octubre vinent. “Continuaré els pròxims tres mesos”, ha especificat Cameron, qui ha avançat també que el Govern es reunirà dilluns per avaluar la situació.
Sobre aquesta qüestió, ha informat també que havia traslladat ja els seus plans a la reina Isabel II i que la setmana que ve assistirà al Consell Europeu per “explicar la decisió dels britànics” en el referèndum de dijous. “I la meva pròpia”, ha afegit.
Mentre continuï en el càrrec, ha garantit que el Govern “seguirà adoptant la important legislació que té entre mans” i ha promès “assegurar que l'economia britànica continua forta”.
Malgrat la derrota, ha posat en valor la contribució que per a aquesta nova era pot aportar el bàndol que havia recolzat la permanència. “Els que hem perdut hem d'ajudar que funcioni”, ha dit.
“Som un país especial, una gran nació i tot i que no som perfectes, podem ser un model per a una societat multiracial i religiosa”, ha reivindicat en un discurs en el qual s'ha mostrat convençut que la possibilitat de “trobar una manera” d'acomodar el nou estatus del Regne Unit en un bloc que ha decidit abandonar.
Així, davant de les incerteses aparellades a un procés sense precedents, Cameron ha transmès un missatge als 1,2 milions de britànics residents en altres països de la UE i als prop de tres milions de ciutadans comunitaris establerts a les illes.
“No hi haurà canvis immediats en les vostres circumstàncies”, com tampoc “en la manera que la gent viatja, en com es mouen els béns” i el capital, ha subratllat.
Amb tot, ha recalcat que un cop “la gent ha votat, la seva voluntat ha de ser respectada”. “És una instrucció que s'ha d'aplicar, no s'ha de prendre a la lleugera i no hi pot haver dubtes sobre els resultats”, ha subratllat i després ha qualificat com “un gegant exercici democràtic, potser el més gran de la nostra història”, ha explicat.
Orgullós
Per aquesta raó, malgrat la derrota, ha considerat que el país en el seu conjunt “hauria d'estar orgullós de confiar en la gent amb les seves decisions”.
“Hi ha moments que és adequat preguntar a la gent”, ha declarat, en resposta a les crítiques que ha rebut durant la campanya per les motivacions d'un referèndum considerat de tall partidista.
Alhora, ha garantit que la negociació amb Brussel·les “ha d'implicar totes les parts del Regne Unit”, després que, davant del rebuig que la UE ha recollit a Anglaterra i Gal·les, tant Escòcia com Irlanda del Nord hagin votat majoritàriament a favor de la continuïtat.
Aquest desenllaç podria generar una crisi constitucional, segons han avançat ja des d'Edimburg, on han agitat la possibilitat d'una segona consulta d'independència, un posicionament davant del qual Cameron ha estat categòric: “Sempre he cregut que hem d'afrontar les decisions difícils, no ignorar-les”.
Consegüentment, Cameron s'ha mostrat “honorat d'haver servit aquest país”, en una intervenció en la qual ha estat acompanyat de la seva dona Samantha i en què, cap al final, ha lluitat per contenir l'emoció. “Estimo aquest país”, ha declarat posterioriment a una dimissió que es produeix després d'haver “lluitat” en una campanya en la qual ha dit no haver-se “guardat res”.
“Vaig lluitar només com sé: dient directament el que sento i penso, amb el cap, el cor i l'ànima i sempre vaig ser clar sobre la meva creença que el Regne Unit seria més fort, més segur i estaria millor a la UE”, ha defensat després d'una sortida sobre la qual no ha de mirar molt lluny per trobar responsabilitats.
Passat i futur
Més que per un clamor popular, el catalitzador del referèndum havia estat l'olla a pressió que l'obstinació comunitària havia generat en el seu propi partit i que ha acabat provocant la sortida de la segona economia de la Unió Europea.
Després d'anys d'enfrontaments, Cameron va acabar cedint el 2013 amb la promesa d'un plebiscit que va incloure en el programa electoral per a les generals de 2015.
Lluny de rebaixar la temperatura interna, les dissensions generades en les seves pròpies files van dividir notablement uns conservadors que ara han d'elegir un nou líder a temps per al congrés conservador d'octubre. Entre els candidats hi ha els antagonistes que van representar els dos bàndols de la campanya.
Així, mentre l'exalcalde de Londres Boris Johnson ha aprofitat la seva presència en el front pro-Brexit per impulsar la seva popularitat al nord d'Anglaterra, bastió de l'euroescepticisme, el ministre del Tresor i home de confiança de Cameron, George Osborne, ha jugat la carta de la continuïtat.
En conseqüència, Osborne ha quedat notablement tocat, ja que la seva activa implicació l'ha deixat exposat a què la seva sort corri parella a la del primer ministre.
La pressió per dimitir podria augmentar notablement si cristal·litza la idea que el seu alineament amb el premier el deixa sense legitimitat per dirigir l'entrada del Regne Unit en una nova era.