Regne Unit
Triomf del 'Brexit'
Merkel busca respostes en el nucli dur fundacional
Convoca enmig de la tempesta França i Itàlia, membres històrics de la UE
La cancellera surt encara més tocada d'una crisi que qüestiona el seu lideratge europeu
“És un punt d'inflexió davant el qual cal reaccionar amb moderació i sense presses”, aquest era el missatge ahir d'una Angela Merkel compungida, però aparentment serena, que va fer-se esperar més que altres socis a fer el seu pronunciament. El seu ministre d'Exteriors, el socialdemòcrata Frank-Walter Steinmeier, havia emès un comunicat expressant la seva “tristesa” a primeríssima hora del matí, perquè clarament el tenia preparat de feia hores. El titular de Finances, Wolfgang Schäuble, també es va afanyar a dir la seva abans que la cap del govern, en termes molt semblants als de Steinmeier.
Per calibrar la resposta de Berlín a la tempesta britànica només cal veure qui són els convocats per Merkel a buscar-ne respostes: dilluns aniran a la capital alemanya el president francès, François Hollande, i el primer ministre italià, Matteo Renzi, a més del president del Consell Europeu, Donald Tusk. Serà una versió “arrodonida” del tradicional eix franco-alemany, en format de nucli dur, ara sense el Regne Unit.
La cimera estarà precedida avui per una altra, a escala de titulars d'Afers Estrangers dels membres fundacionals de la UE –Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg–. És una escenografia que busca un retorn als orígens, com a fórmula de Merkel per tapar forats. La cancellera sap que li ve al damunt una allau de retrets al seu estil de lideratge, principalment dels seus enemics interns dins els conservadors, que consideren que no ha sabut mantenir amb vida el llegat europeista de Helmut Kohl –el seu expadrí polític–.
Merkel va dir que la resposta a la decisió britànica ha de ser la unitat de la resta dels 27. Que convoqui a Berlín els membres del nucli dur, a les portes de la propera cimera europea, no deixa de ser, però, contradictori. Un cop més, Alemanya evidencia que hi ha uns aliats que ho son més que els altres.
LES FRASES
Una crisi global entre líders afeblits
G.C. SMerkel tenia previst aquest cap de setmana sotmetre's a un dels seus “aquelarres” casolans. Tenia convocada una de les seves reunions entre la cúpula de la CDU que presideix i els agermanats socis de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), que lidera el seu pitjor enemic intern, Horst Seehofer. Tots dos, la cancellera i el líder bavarès, fa mesos que estan en guerra oberta enmig de les exigències de la CSU perquè talli l'allau de refugiats. No només pels problemes socials i logístics que comporten, sinó perquè alimenta el vot de protesta ultradretà. La CSU havia presumit fins ara que, a Baviera, no hi havia espai polític per cap partit a la seva dreta. Ara es troba amb l'emergent Alternativa per Alemanya (AfD) que se'ls menja electorat en un land on de fa dècades té el domini absolut. Merkel haurà d'empassar-se, un cop més, la cara de pomes agres de Seehofer mentre prepara les següents cites globals, inclòs el Consell Europeu de la setmana vinent. S'obre un d'aquells cicles de cimeres i reunions dramàtiques, amb un François Hollande més pressionat que ella mateixa pel Front National –una ultradreta més madura que l'alemanya–, i amb la incògnita de si Espanya es llevarà dilluns, de nou, sense saber si té govern.
