ERC rebaixa el to però insta els ‘comuns' a pujar al procés
Rufián constata que els resultats del 26-J dibuixen un cop més “dos països diferents”, i lamenta que els escàndols encara “galvanitzen” el votant del PP
Creu que el govern català en surt reforçat
Ha passat el 26-J, però el missatge que va subratllar ahir ERC va ser el mateix que ja va transmetre en campanya, i que de fet ha repetit des del 20-D: convidar En Comú Podem que, constatada un cop més la impossibilitat d'un referèndum pactat a l'Estat, abandoni la indefinició i s'uneixi al full de ruta cap a una república catalana. “ERC s'ha erigit en el partit del canvi real a Catalunya, és l'únic canvi possible”, subratllava ahir, parafrasejant el lema de campanya, el candidat Gabriel Rufián, després de la reunió de la permanent per analitzar els resultats. El triomf a l'Estat d'un PP “relativament residual” a Catalunya, fet del qual creu que cal estar “orgullosos”, torna a demostrar segons ell que s'està “davant dos països diferents”. I en el català ja “hi ha les majories” per poder catapultar aquest canvi. Tot plegat, un déjà-vu total del 20-D.
Això sí, els republicans usaven un to més conciliador i volien aclarir, després de les crítiques d'En Comú Podem a l'agressivitat de què en van ser objecte en campanya, que en cap moment hi ha hagut “atacs” cap a ells, sinó que se'ls ha volgut “interpel·lar”, com tornaven a fer ahir. De fet, ara és Esquerra qui s'ha mostrat dolguda que Xavier Domènech lamentés que suposadament s'alegri de la victòria del PP. “Això és desconèixer la història d'ERC, no ens alegrem ni ens alegrarem mai que el PP guanyi”, li parava els peus Rufián, que “entén” que els comuns estiguin “molt enfadats” pels seus resultats, però creu que “ja els hi passarà quan passin els dies”.
L'anàlisi més en fred dels resultats i la situació política que s'obre, en tot cas, no va diferir gaire de la que ja havien dibuixat la nit anterior. Els republicans lamenten que el 26-J el sorpasso real que hi ha hagut ha estat “a la decència”, per la pujada del PP després de l'escàndol Fernàndez Díaz, per exemple. “Ha tret un diputat per cada cas de corrupció”, ironitzava el candidat, que creu que la difusió de les converses en què el ministre conspirava contra dirigents independentistes al seu despatx “encara galvanitza” els simpatitzants. “La dreta mai falla, al votant del PP tant li fa què faci”, lamentava. En tot cas, davant d'aquest “escenari dramàtic”, els republicans van deixar clar que estan oberts a parlar amb “qualsevol”, però no tindran cap paper actiu en la formació d'un govern. I si algú els vol en una alternativa de canvi, haurà de “respectar” les majories de Catalunya, és a dir, acceptar donar-li veu en un referèndum.
En clau catalana, Rufián valorava que ERC “ha millorat resultats amb una abstenció més alta”, però també que CDC “s'ha mantingut”, per la qual cosa creu que “el govern Puigdemont-Junqueras” en surt reforçat i ha de seguir el full de ruta. “L'independentisme està més fort que mai”, concloïa.
La taca groga creix
Els resultats dels republicans, amb nou escons i un 18,17% de suport, 2,18 punts més que el 20-D, és el millor de la història en unes estatals. En vots, això sí, tot i que amb el PP són els únics que creixen, no arriben encara al rècord absolut del 2004, amb Carod com a cap de llista després de deixar la vicepresidència per la filtració de la seva reunió amb ETA. Llavors, això sí, la participació va ser deu punts més alta, i ERC s'havia quedat fins i tot una dècima per sota que el 20-D.
La millora de resultats republicana va fer que per primer cop guanyessin en ciutats com Girona, Manresa, Sant Cugat, Igualada, Tàrrega, Salt, Banyoles, Berga o Sant Just Desvern, i repetissin a Figueres, Amposta o Valls. A Vic es van quedar a 23 vots de CDC, i també van ser segons a Barcelona, Reus, Tortosa, Vilanova o Sitges. A Lleida, Terrassa, Sabadell, Mataró o Sant Vicenç dels Horts, d'on va ser alcalde Oriol Junqueras, van ser tercera força.
LES XIFRES
Una reedició de JxSí hauria assolit dos diputats més
CDC va insistir quan es va convocar el 26-J en la reedició d'una mena de Junts pel Sí al Congrés, i Artur Mas lamentava la nit electoral que això hauria possibilitat una victòria independentista. Si s'aplica la llei d'Hondt als resultats de diumenge per a una eventual llista única, suposant que hagués rebut els mateixos vots que la suma de les dues candidatures per separat, certament aquesta hauria assolit 19 diputats al Congrés, dos més que la suma actual per separat. En concret, la llista n'hauria arrabassat un a Ciutadans a Barcelona, on n'hauria obtingut deu, i el que el PP va guanyar al PSC a Lleida també se l'hauria quedat l'independentisme, per sumar-ne tres allà.
En canvi, curiosament, si es fa el mateix exercici de política-ficció i s'apliquessin els resultats a unes eleccions al Parlament –amb tots els condicionants que fan que siguin difícilment extrapolables–, els escons obtinguts no haguessin variat en els supòsits que ERC i CDC haguessin anat junts o per separat. És a dir, haurien obtingut 48 diputats (o 27 i 21 respectivament): 25 per Barcelona, 9 per Girona, 8 per Lleida i 6 per Tarragona. En aquest cas, En Comú Podem hauria tret 32 escons; el PSC, 22; el PP, 19 i C's, 14.
ERC va evitar ahir comentar la insistència de Mas amb aquesta opció. “Tot el respecte cap als expresidents”, indicava lacònicament Rufián.
