No fer política

Després de set mesos de govern en funcions a Espanya i dues eleccions generals, ningú sembla que tingui gaire pressa per governar. Ningú sembla que vulgui entrar en la política normal de fer un govern o bé facilitar que es governi. Ningú es mou. Tots estan a l'ombra. El PP no truca a Ciutadans i aquests, antiga parella de fet amb el PSOE en la curta legislatura anterior, ni es parlen. Tots coincideixen que una altra repetició d'eleccions seria un gran desastre col·lectiu. Ningú fa res clar per evitar-ho. Tothom quiet. Mentrestant, tot plegat representa una victòria per a Rajoy. El president en funcions aconsegueix que els altres partits l'imitin en la seva fórmula màgica de deixar de fer política i esperar que l'adversari ensopegui.

Esperem que el dia 19 d'aquest mes es constitueixi el Congrés, moment en què es veurà el nivell d'acords entre partits. Fins ara queda clar un cop més que a Espanya no hi ha voluntat de pacte. Algun de molt puntual que s'esborra ràpidament. Mira per on que l'últim record de pacte data dels anys setanta del segle passat amb els Pactes de La Moncloa. Que llunyà comparar aquells pactes amb el moment actual, en què, entre altres problemes, Europa està patint una crisi d'identitat per manca d'acords reals entre els estats actuals.

No hi ha pressa per governar. El més còmode és estar en funcions, i fins i tot a l'oposició en funcions. Sense voler comparar, Catalunya també esta esperant que l'actual govern Puigdemont pugui continuar després de la qüestió de confiança prevista pel setembre.

Els països esperen quelcom tan simple com tenir governs estables i oposicions que els posin deures contínuament. Els ciutadans no ens mereixem estar permanentment pendents dels problemes interns dels partits polítics i d'algun mal resultat no esperat o que els dirigents no havien previst.