Tot igual si es torna a les urnes
calc
El CIS revela una foto fixa: el PP guanyaria de nou les eleccions i el PSOE creixeria poc
La interinitat espanyola preocupa poc (6,4%), però més que la independència de Catalunya (0,2%)
Un 9,2% aposten per tenir un nou estat
Si algun dirigent polític té la temptació de buscar una millor fortuna forçant unes terceres eleccions, el CIS corresponent al mes de juliol i publicat ahir és tot un antídot, perquè el que revela és una foto fixa des del 26 de juny en què les posicions dels quatre grans partits es mantenen intactes. El PP de Mariano Rajoy tornaria a guanyar les eleccions i ho faria amb una tímida recaiguda de només mig punt (32,5%) davant d'un PSOE que es mantindria vacunat del sorpasso, amb un 23,1% dels vots, mig punt més que en les eleccions del 26 de juny, i amb Podem i Ciutadans en tímid retrocés. El CIS, a més, qüestiona les prioritats que es fixen a l'agenda líders com Albert Rivera, president de C's, que lidera la urgència de firmar “un pacte per Espanya” amb el PP i el PSOE quan la independència de Catalunya és un tema que només preocupa el 0,2% dels espanyols. Encara que també desperta poc neguit, la interinitat d'una Espanya que ja fa set mesos que està en funcions sí que és una preocupació per al 6,4% dels enquestats.
La incapacitat d'assolir la mínima governabilitat que van exhibir els líders espanyols després del 20 de desembre i que estan demostrant encara ara, quaranta dies després de la repetició electoral del 26 de juny, s'estavella una vegada i una altra contra la realitat d'uns votants que no estan disposats a canviar el seu vot i que donen per bo el nou i complex tauler de joc actual, que ha jubilat el vell bipartidisme. “Si Pedro Sánchez es manté en el no, anirem a unes terceres eleccions”, havia advertit Rajoy. Des d'ahir, amb l'últim CIS a la mà, tant l'un com l'altre ja tenen la contraindicació d'intuir que tot seguiria igual.
D'acord amb el sondeig, basat en 2.500 entrevistes personals fetes entre l'1 i l'11 de juliol, el PSOE no seria penalitzat per la seva aposta pel no a Rajoy, que va ser aprovada pel comitè federal el 9 de juliol i que des de la resta de forces s'interpreta com un bloqueig de la dotzena legislatura. Els socialistes, de fet, creixerien un lleu 0,44% i s'espolsarien definitivament el fantasma del sorpasso de Podem, però continuarien, això sí, 9,4 punts per sota del PP. El treball de camp del CIS, però, és previ a l'esclat de veus generalitzat al PSOE –des de Felipe González fins a José Luis Rodríguez Zapatero– per exigir que el no es transformi en abstenció.
Podem i C's, a la baixa
Els exponents de la nova política són els que més càstig tenen. Del 21,1% que ja li va ser insuficient per a l'anhelat sorpasso, Pablo Iglesias recula fins al 19,6%, enmig de certa paràlisi tant del líder com del grup d'Units Podem, que encara no ha registrat ni una sola iniciativa al Congrés, en contrast amb
la trentena d'iniciatives d'ERC i el centenar que ha registrat el PSOE. “Podem neix, creix i es nodreix de la il·lusió i l'esperança de canvi. Necessitem que es puguin canviar les coses, perquè, si s'instal·la en aquest país la idea que no es poden canviar les coses, Podem deixarà de tenir sentit”, analitzava ahir amb cruesa l'experta en demoscòpia i diputada de Podem Carolina Bescansa.
El mateix camí descendent és el que transita Rivera, ja que C's cauria un punt i mig (del 13% al 12%). En el moment de
les entrevistes realitzades per al sondeig, però, Rivera encara no havia protagonitzat el seu viratge del no cap a l'abstenció ni s'havia desdit de no seure mai amb Rajoy per negociar amb ell dossiers com el sostre de despesa i els pressupostos del 2017.
A Catalunya, En Comú Podem revalidaria el primer lloc i ERC es refermaria com a primera força independentista: escalaria del 2,6% al 2,9% dels vots. En canvi, el Partit Demòcrata Català, que el 26-J es presentava com a Convergència, baixaria tres dècimes, del 2,01% a l'1,7%.
La urgència que Rajoy i els dirigents del PP diuen que detecten entre la població per voler sortir de l'actual bloqueig –i que citen per pressionar el PSOE i C's–, curiosament, no existeix d'acord amb el CIS. La interinitat de l'Espanya que viu en funcions des del desembre només és causa de neguit per a un 6,4% dels enquestats. I el punt àlgid del neguit va ser a l'abril (7,1%). Rajoy tampoc té sort a l'hora d'exigir ser investit aviat per frenar “el greu desafiament independentista”, perquè la desconnexió preocupa un insignificant 0,2%.
Pessimisme econòmic
L'opinió dels ciutadans davant la situació econòmica dista molt de la visió que la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, va compartir divendres des de la taula del Consell de Ministres. “Espanya viu una recuperació econòmica molt social”, va etzibar la ministra Báñez en un país instal·lat en una taxa d'atur del 20%. El sondeig del CIS desafia la visió de Báñez fins al punt que un 75,6% continuen citant l'atur com el problema més greu, molt per sobre de la corrupció i
el frau (43,4%) i els problemes econòmics (22,8%).
Quant a l'actual estat de les autonomies, la majoria de votants del PP, el PSOE, Podem i C's són partidaris de no tocar res, i aquí el PSOE té més partidaris de l'statu quo (50,5%) que cap altre partit. Els partidaris que una comunitat pugui esdevenir un estat es mantenen en un 9,2%, mentre que un 19% abolirien les autonomies i un 37% deixarien el model com està.
Baldoví i Domènech, els apreciats
El CIS ha confirmat sondeig rere sondeig que històricament la valoració d'un líder no només no va íntimament lligada al seu percentatge de vot, sinó que sovint el favor de l'opinió pública i els vots viatgen en sentits oposats. L'enquesta publicada ahir, corresponent al juliol, ho confirma de nou, ja que el líder més ben valorat és el valencià Joan Baldoví (Compromís), amb un 4,96, que voreja l'aprovat. El segon polític més apreciat és Xavier Domènech (En Comú Podem), amb un 4,87.
L'altíssima valoració que sovint tenen portaveus de grups minoritaris al Congrés –en la sèrie històrica, hi han destacat des de Josep Antoni Duran i Lleida fins a Uxue Barkos– és una distorsió de l'enquesta, perquè es tracta de líders poc coneguts, i els únics que els puntuen en el sondeig són els que de debò els coneixen, que acostumen a ser els seus votants afins. Domènech, per exemple, és desconegut per a un 79,6% dels enquestats, i un 87,4% no saben qui és Baldoví.
Entre els principals actors cridats al desbloqueig de la interinitat, el més valorat és Albert Rivera (3,96), seguit de Pedro Sánchez (3,93), de Pablo Iglesias (3,48) i de Mariano Rajoy (3,35), que és el més mal valorat de tots. Entre els portaveus al Congrés restants, destaquen el republicà Gabriel Rufián, que obté una nota de 3,78, i Francesc Homs, representant del Partit Demòcrata Català, que rep una puntuació de 3,76.