Nord enllà del procés

El procés independentista no tan sols afecta els catalans del sud. Els del nord, que viuen sota administració francesa, se'l miren igualment amb interès per les repercussions pràctiques positives que podria tenir al seu territori. Com a mínim així ho van constatar diverses veus ahir en la primera jornada de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada. “És ineluctable que Catalunya sigui independent, i quan tracti de tu a tu amb Espanya i França canviarà radicalment la cosa, això tindrà conseqüències sobre els altres països catalans”, resumia esperançat un històric, el professor de geografia Joan Becat. Més contundent encara, en tot cas, va ser Alà Baylac-Ferrer, director de l'Institut Francocatalà Transfronterer, dependent de la Universitat de Perpinyà, que valorava que un nou estat català provocaria “un tsunami a Europa”, que afectaria primer la Catalunya del Nord, on creu que tindria un gran “impacte” sobre la “imatge, mentalitat i estatus del català, que es veuria una llengua d'estat de veritat”.

Baylac ho deia en la presentació de l'ambiciós estudi que ha fet la seva institució, amb l'ajut de la direcció general de Política Lingüística i el Consell Departamental dels Pirineus Orientals, sobre el coneixement i ús del català en aquell territori, que va acabar a final del 2015 amb més de 1.700 enquestats. I les conclusions són poc esperançadores: si bé és cert que un 35% afirmen que saben parlar el català, i un 61% que l'entenen, la transmissió intergeneracional de pares a fills és d'un raquític 0,7%, tot i que el 12% diuen que el parlen amb els avis. I tampoc no arriben ni a l'1% els que diuen que el fan servir en la seva vida quotidiana, al carrer. En canvi, un 34% s'alliberen de complexos quan travessen la frontera, i diuen que sí que el fan servir a la Catalunya del sud.

El professor es basa en aquesta dada per reflexionar que un “projecte il·lusionador” com el d'un estat independent aquí multiplicaria el prestigi de la llengua al nord, on es veuria com el que no es percep ara: “Quelcom seriós i útil.” També li donen motius d'esperança el fet que un 76% dels enquestats es declaren favorables a l'ensenyament bilingüe, malgrat que el “context hostil” de la centralitzada administració francesa, contrària a reconèixer les “llengües regionals” i a promoure'n l'ensenyament, fa que en la pràctica sigui molt difícil satisfer aquesta demanda potencial. De fet, avui només un 7,5% dels alumnes nord-catalans s'escolaritza parcialment en la llengua pròpia, molt lluny per exemple del 35% que ho fa en euskera al País Basc francès. “Fa un segle el català era molt majoritari a Perpinyà; estem arribant al final d'una etapa de substitució lingüística”, alertava Baylac, que també valora la nova línia de tren amb el sud com un factor que a llarg termini pot ajudar a revertir la tendència.

En tot cas, el professor denuncia el menysteniment general del govern francès, que ha englobat la
Catalunya del Nord en una nova regió amb capital a Tolosa que ha batejat com a “Occitània”. “La gent catalana se sent agredida”, lamentava. I no va ser l'únic. En l'acte inaugural, tant la representant de l'Ajuntament de Prada com el del Consell Departamental dels Pirineus Orientals van reivindicar la catalanitat del territori i van rebutjar l'“error històric i l'insult al futur” que suposa la intenció de París. També en això un nou estat germà al sud els pot donar un cop de mà.