«Volem que Cànoves i Samalús surti al mapa»

Qui­nes obres del Plan E s'han enge­gat al muni­cipi?

-«Doncs miri, del FEIL, tenim com a únic pro­jecte el Cen­tre Cívic de Samalús. A Samalús no hi havia cap punt de tro­bada tan pel veïnat com per les asso­ci­a­ci­ons i enti­tats. Ales­ho­res, tot l'equip de govern vam tro­bar encer­tat inver­tir el FEIL a Samalús. Alhora, serà un espai on també hi serà el Con­sell de Poble de Samalús que tindrà vida pròpia. Què vol dir amb vida pròpia? Doncs que aga­farà les pro­pos­tes de la gent del poble, fun­ci­o­narà com un «mini-plè» muni­ci­pal i s'ele­varà al plè de l'Ajun­ta­ment.»

-Per què s'ha tirat enda­vant el Con­sell del Poble?

-«Per afa­vo­rir que encara sor­gis­sin més enti­tats i asso­ci­a­ci­ons i que Samalús tin­gui vida pròpia perquè està tot molt dis­se­mi­nat i aïllat. A més, per­metrà apor­tar pro­pos­tes i deba­tre les pro­blemàtiques del poble. Penso que és una res­posta encer­tada ja que el Con­sell del Poble està for­mat tant per polítics com per enti­tats, asso­ci­a­ci­ons... una repre­sen­tació bas­tant àmplia per tal de pro­vo­car una cohesió social que ara mateix penso que no hi és i que costa moltíssim.»

-De quins equi­pa­ments dis­po­sarà el nou espai?

-«Doncs d'una sala on el Con­sell es podrà reu­nir, un petit bar, lava­bos adap­tats per a per­so­nes amb mobi­li­tat reduïda. Penso que és un pro­jecte perquè Samalús pren­gui embran­zida.»

-Perquè la cons­trucció de tan­tes cases a Samalús?

-«Això ho volia dei­xar clar. Volem donar un cert crei­xe­ment a Samalús perquè la gent tin­gui els seus ser­veis. Estem d'acord que ens tro­bem en un paratge ideal i per això crei­xe­rem pen­sant en l'entorn. Però Samalús també ha de tenir el seu comerç, una llar d'infants,...ja que ara no té res, perquè la gent jove tin­gui opció de que­dar-se al seu poble. Pen­sant sem­pre, però, en un crei­xe­ment sos­te­ni­ble.»

-Sem­bla que el TSJC ha posat tra­ves a la cons­trucció del bal­ne­ari a Samalús...

-«No, li ho explico, és que d'allò que surt a la premsa a lo que real­ment hi ha... L'empresa Samalús Ter­mal té la idea de fer un bal­ne­ari al poble, de x metres. Ara bé, no hi havia prou metres i el con­se­ller va auto­rit­zar el fet d'emplear-ne més. Hi ha però una sèrie de veïns de Samalús que posen un con­tenciós perquè pre­ve­uen que és un crei­xe­ment des­me­su­rat. La sentència deia que feia falta un informe supe­rior medi­am­bi­en­tal per a con­tro­lar l'impacte del bal­ne­ari i aquí ha que­dat la cosa. Que quedi ben clar que és urba­nisme qui auto­ritza les dimen­si­ons del cen­tre i no nosal­tres.»

-Com ha rebut el muni­cipi l'arri­bada de la tele­visió comar­cal VOTV?

-«Doncs ho valo­rem molt posi­ti­va­ment, i prova d'això és que estem dins del Con­sorci. Hem de ser rea­lis­tes de l'esforç econòmic que això suposa però cre­iem que ha de ser una tele­visió de ser­vei comar­cal i ente­nem que és un pro­jecte molt posi­tiu i que ha de ser­vir perquè aflori el sen­ti­ment de comarca. A més , la tele­visió ha de ser­vir per que ens cone­guem entre nosal­tres. Els que ens pro­posàvem al entrar a for­mar part del Con­sorci és que Cànoves i Samalús «surti al mapa» i que la gent sàpiga que al poble hi ha acti­vi­tat. La gent no para de pre­gun­tar-me pel car­rer sobre la tele­visió, hi ha reper­cussió i la gent està engres­cada i il·lusi­o­nada, amb ganes que tiri enda­vant.»

-Com ha afec­tat la crisi al muni­cipi? Han tan­cat molts nego­cis?

-«Ens ha afec­tat molt tot i que no s'ha tan­cat cap negoci al poble. El que passa és que nosal­tres som un muni­cipi que no tenim indústria i per tant no rebem cap tipus de llicència d'acti­vi­tats. És un muni­cipi, com tots els petits, que ha vis­cut del «boom» de la cons­trucció i quan això ha fet fallida, doncs l'eco­no­mia muni­ci­pal també. Ens tro­bem en una situ­ació molt i molt crítica. A més estem assu­mint com­petències que no ens per­to­quen com ara el man­te­ni­ment a les esco­les, i aquí el Depar­ta­ment d'Edu­cació hau­ria de donar un cop de mà perquè ja tenim prous des­pe­ses per afron­tar.»

-Com afec­ten a la mobi­li­tat del muni­cipi les noves línies d'autobús del Baix Mont­seny?

-«Doncs d'una manera molt impor­tant. Teníem dos auto­bu­sos i ara en tenim onze. Vam fer un con­veni amb totes les pobla­ci­ons del Baix Mont­seny, cosa que no ha cos­tat ni un euro al ciu­tadà ja que tots els ajun­ta­ments ens hem posat a tre­ba­llar. Som cons­ci­ents que a Cànoves i Samalús l'enve­lli­ment de la població és un fet con­tras­tat però també és neces­sari perquè la gent jove tin­gui mobi­li­tat per anar a l'estació de tren de Car­de­deu. Estem estu­di­ant més fórmu­les, com ara que, en un futur, el jovent pugui mar­xar del poble per dis­fru­tar de l'oci noc­turn des­plaçant-se amb autobús. I també la pos­si­bi­li­tat de fer una tarifa inte­grada per aquells que vagin a la Uni­ver­si­tat, sem­blant a la que ja tenim ara, que només per un euro més et per­met aga­far el tren.»

-Com ha vis­cut el fet de ser alcalde amb un tra­jectòria política tan curta?

-«Li seré sin­cer, els dos anys que porto d'alcalde per a mi han estat «bru­tals» perquè ens ha tocat viure la pit­jor època, la més difícil, tota la crisi. Quan vaig arri­bar a l'alcal­dia jo no tenia experiència muni­ci­pal, venia del món sin­di­cal. Vaig estar a la Unió Sin­di­cal Obrera i després vaig pas­sar a la UGT. Va sor­gir que l'ante­rior alcal­dessa volia una rege­ne­ració i em va tocar a mi. Ara bé, ha estat un experiència molt intensa, molt dura. Hi ha gent que ho està pas­sant molt mala­ment i de vega­des el cor et demana una cosa i el cap una altra perquè aquí arri­bem on arri­bem amb el pres­su­post i com a per­sona patei­xes perquè hi ha un con­tacte molt directe, és un muni­cipi molt petit i tu conei­xes la gent que ho està pas­sant mala­ment. Tot i que hem reforçat els pres­su­pos­tos dels ser­veis soci­als amb 20.000 euros, hem rebai­xat en un 26% el preu de la guar­de­ria i hem ampliat hora­ris, hem fet una vorera per anar a la guar­de­ria i a l'escola. Farem un local social a la urba­nit­zació Ca l'Esman­dia, una guar­de­ria nova de 74 pla­ces i no hem apu­jat els impos­tos».