La policia tenia ordres de no fer detencions l’1-O
Els caps dels antiavalots confirmen que tenien criteris concrets de com actuar
Declaren davant del jutge
Els inspectors en cap de cada grup de la Policía Nacional que van participar en l’1-O a Barcelona van rebre criteris concrets de com actuar als diversos col·legis electorals de la ciutat, sobretot pel que fa a detencions, les quals es van ordenar que no es fessin, excepte en casos molt greus, i les comunicacions durant l’actuació. Així ho van admetre ahir en declarar com a investigats al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, on van reiterar, com ja havien fet dijous els seus col·legues, que van rebre l’ordre d’anar als col·legis abans que obrissin i abans de saber si els Mossos d’Esquadra estaven actuant o no. A més, algun d’ells van admetre també que les càmeres que portaven al casc o al pit alguns agents es podien apagar i engegar quan volien, la qual cosa contradiu altres declaracions prèvies.
Els quatre policies que van declarar van dirigir els dispositius al centre educatiu Joan Fuster, a les escoles Trini Jove i Estel, al Projecte Montserdà i Infant Jesús i finalment a l’escola Els Horts i l’institut Joan Boscà. Els policies van explicar que el divendres 30 de setembre del 2017 van estar en un brífing dirigit pel cap de la unitat d’intervenció policial (UIP), els antiavalots de la Policía Nacional, el comissari José Miguel Ruiz Iguzquiza, amb indicatiu policial Marte. La tarda de dissabte es va tornar a fer un brífing amb Marte, en què, a banda del tema de les detencions es va dir que les comunicacions es podien fer per telèfon mòbil si la xarxa d’emissora de ràdio se saturava de converses. Els inspectors també han explicat que hi havia ordres genèriques sobre l’ús de la porra pels agents. Així, alguns van dir que es carregués, i d’altres van indicar que no s’usessin les defenses si no hi havia una agressió directa d’un votant cap a un agent.
El jutge ha demanat més d’una vegada totes les imatges disponibles a la policia, però el cos només ha enviat alguns vídeos curts de les actuacions, no pas les actuacions senceres. La d’ahir va ser la primera sessió en què l’Ajuntament de Barcelona no ha pogut comparèixer com a acusació popular.
Tercer grau: 9 presos de grans penes en 18 anys
En ple debat sobre el grau de llibertat dels presos polítics catalans –el termini per saber la decisió acaba aquest dissabte–, la conselleria de Justícia, a petició d’alguns mitjans, ha informat que des de l’any 2001 només nou persones amb penes similars a la dels presos polítics (entre 9,6 i 12 anys) han obtingut el tercer grau, que és el que permet només anar a dormir a la presó. Els delictes en els quals s’ha aplicat són intent d’homicidi, contra la salut pública, delicte econòmic i agressió sexual. Les condicions eren no tenir antecedents, bona conducta, suport familiar i tenir feina fora.