Sánchez és investit i frena pel foc creuat
Sánchez ajorna fer govern després de superar la investidura entre l’avís dels socis i una dreta que el veu il·legítim
ERC s’absté i li posa pressió amb la veu apassionada de Bassa sobre el dolor de la presó
La taula de governs, pendent
La tercera és la bona, fins i tot per a l’autor d’un manual de resistència. Després de ser una raresa a La Moncloa com a únic president estigmatitzat per dues investidures fallides –març del 2016 i juliol del 2019– i sorgit d’una moció de censura, Pedro Sánchez va conquistar ahir a l’edat de 47 anys la primera investidura en coalició amb Podem i amb el marge més estret que ha vist el Congrés en una elecció: 167 vots a favor i 165 en contra, amb 18 abstencions vitals d’ERC i EH Bildu. Atrapat entre la veu de Montse Bassa que lliurava l’abstenció d’ERC amb un discurs ple de dolor per la presó de la germana Dolors i una dreta que el troba il·legítim, Sánchez va fer un gir sobtat: ajorna fer govern enmig del foc creuat i de passada ajorna la taula entre governs. Prefereix guanyar temps.
El fantasma socialista del tamayazo es va esvair aviat, els 120 diputats del PSOE van votar per Sánchez com un sol home –al costat de Podem, el PNB, Més País, Terol Existeix, Nova Canàries i el BNG– i el ja investit president jurarà avui a les onze hores del matí el seu càrrec davant Felip VI, després d’un ple en què Pablo Iglesias va acabar plorant amb Pablo Echenique. Les llàgrimes d’Iglesias eren el baptisme del primer govern de coalició que veu Madrid des de la Segona República, un canvi cultural que eleva a partit de govern els sorgits del 15-M i del “sí que es pot!”
Per a Sánchez, el dilema era clar: “O coalició progressista o més blocatge per Espanya.” Va agrair a ERC l’abstenció i va situar JxCat en el club dels “nacionalismes intransigents d’un o altre signe” junt amb el PP, Vox i Cs. “Tenen dues opcions: o continuar amb l’enrabiada o acceptar el resultat. I no els compensa continuar amb l’enrabiada perquè danya la convivència”, va oferir a les tres dretes. Sánchez va exigir “no traslladar més divisió al carrer” i “esvair el clima tòxic” viscut des de dissabte al Congrés. “Ningú té dret de monopolitzar el protagonisme”, va sentenciar Sánchez amb una citació de Manuel Azaña. Al seu nou president, el futur vicepresident Iglesias li va fer un doble prec: “Primer: que davant els intolerants i els provocadors i els que volen portar Espanya al passat tinguis el millor to. I segon: que tinguis també la major fermesa democràtica.”
“Un cavall de Troia”
En el seu torn, el primer que va fer el president del PP va ser enarborar una “reivindicació” pública de “la nostra Constitució i el nostre rei, don Felip VI”. Per Casado, Sánchez actua com “el cavall de Troia dels enemics d’Espanya que ja s’han conjurat per destruir-la”. “El terrible és que ha apostat per mantenir-se al govern al preu de canviar el règim i desbordar el règim del 78”, li va reprotxar el líder de l’oposició. “Formar el govern més radical de la història, l’ultra és vostè”, va reblar.
Per part de Ciutadans, Inés Arrimadas va esgotar fins al final les opcions de fer triomfar la croada en favor del transfuguisme: “No hi ha un vot valent entre tot el banc del PSOE?” “Sánchez vol cavar trinxeres i el pitjor de tot és que ho farà des del govern”, hi va afegir.
Ressuscitant ETA
Més decibels va tenir la intervenció de Santiago Abascal, l’ultradretà líder de Vox, que va ressuscitar una organització terrorista que va posar fi a la lluita armada el 2011 i que es va dissoldre el maig del 2018. “La companyia asseguradora de la investidura de Sánchez i del seu cop institucional és ETA”, va arribar a dir. Segons Abascal, el de Sánchez “és un govern il·legítim perquè neix de la mentida”. Els diputats de Vox van fer el ritual de sortir de l’hemicicle quan intervenia Oskar Matute, d’EH Bildu, però la coreografia es prestava a equívoc quan van entrar en el moment en què era cridada Mireia Vehí (CUP), com si desitgessin escoltar l’antisistema. El que més va escandalitzar d’Abascal, però, no va ser que fes reviure ETA, sinó l’esment a la darrera víctima de la violència masclista a Esplugues –algun diputat del PSOE va arribar a aplaudir pensant que això era tot– només com a pas previ per criminalitzar magribins i afganesos per casos de violacions. “Sap que els uneix a tots? Que són masclistes”, va rebatre posteriorment la portaveu del PSOE, Adriana Lastra, que va evocar que els espanyols lideren les estadístiques.
De Rufián a Bassa
El que Sánchez no sospitava quan va planificar la investidura per Reis és que es trobaria una republicana que li donaria una abstenció imprescindible per a ell i que ho faria amb el dolor de qui abans celebrava un dia familiar i que ara veu la germana Dolors Bassa a través d’un vidre. “Personalment vostè creu que m’importa la governabilitat d’una Espanya que té la meva germana i el meu govern presos? M’importa un rave!”, va etzibar Bassa. ERC va voler que el fil de veu de la presó arribés amb Montse Bassa, que portava una samarreta amb la cara de Dolors i de Carme Forcadell, però el missatge elegit el dia de votar abstenció semblava precedir un no frontal i no l’abstenció exigent però en to més suau que havia desplegat Gabriel Rufián dissabte. Sánchez no tenia rèplica i el clam de Bassa –“no només els jutges, vostès també són botxins”– no va tenir resposta. Però al PSOE no sabien on mirar.
Inamovible en el no a Sánchez, la portaveu de JxCat, Laura Borràs, va equiparar l’aspirant a un Groucho Marx que canvia de principis. “No podem votar contra Catalunya i favor de la repressió”, va afermar. Al final de la seva intervenció, Borràs es va acostar a Sánchez i li va lliurar la nota del Parlament Europeu en què el president de la cambra, David Sassoli, fa constar els noms d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comin com a eurodiputats. Sánchez la va recollir i va col·locar el document al fons de tot de la seva carpeta. Pel que fa a la CUP, Mireia Vehí va oferir els antisistema per “articular una aliança antifeixista”. “Ens posem a disposició”, va dir. Un dels més aplaudits va ser el portaveu del PNB, Aitor Esteban, que va dir al PP: “Si votem la candidatura de Sánchez és perquè el rei proposa el suposat felló.” Però també Joan Baldoví (Compromís) va encendre la cambra amb el seu reconeixement a la dreta: “Em vaig equivocar amb la til·la. Vostès no necessiten til·la, vostès necessiten educació.” Més vehement va ser el portaveu d’EH Bildu, Oskar Matute, amb un cant a tots els pobles. “Unim la nostra veu als que criden Galiza Ceive, als milers de catalans que van sortir l’1 d’octubre a defensar les urnes i la democràcia...”, va recitar. Per a Iñigo Errejón, “aquest govern hauria d’haver nascut fa quatre anys”.
Un dels més aplaudits va ser Tomás Guitarte, de Terol Existeix, que va resistir l’assetjament a través del correu, del mòbil i de pintades al seu poble, Cutanda. La canària Ana Oramas va convidar a fer una reflexió a tots els que etiqueten enemics en funció del que desitgen: “Els que ara m’aplaudeixen em deien de tot fa dies si votava sí. Ni jo soc una fatxa, ni els del PSOE i Podem van amb terroristes.”
La gestió dels temps per part de Sánchez va tornar a viure ahir un ensurt que desafia la urgència del “com més aviat millor”. En funcions des del 28 d’abril, va forçar una repetició de les eleccions estatals el 10 de novembre i ha forçat un ple d’investidura el cap de setmana de Reis seguint un guió d’urgència que no respectava ni el Cap d’Any ni la cavalcada.
Frenar l’ànsia de Podem
Assolida la investidura que tant se li resistia i amb Iglesias cantant l’alineació de qui s’endú al govern com a ministre o alt càrrec, el que va fer Sánchez a la tarda va ser congelar el temps: no dirà el nom dels ministres socialistes ni formarà el nou govern fins a la setmana que ve.