Tornar a començar

Un any de confrontació

Si en les dues trobades anteriors entre presidents el simbolisme va predominar sobre el contingut pel que fa als resultats públics, ahir novament més que compromisos es va expressar actitud, voluntat, estat d’ànim i vocació de diàleg, sobretot pel que fa a un Pedro Sánchez que es va comprometre amb un “ara sí que va de debò” davant del qual Torra es va mostrar més caut. L’únic avenç concret és que la taula de diàleg entre els dos governs per abordar el fons del conflicte es reunirà per primer cop aquest mateix febrer –se suposa que a finals– i que la presidiran personalment els dos presidents.

Després de signar a Pedralbes un compromís per buscar una sortida que donés “seguretat jurídica” a les parts –la Constitució per uns, no necessàriament pels altres– i acceptar la figura d’un mediador, el govern de Pedro Sánchez va rebaixar aviat les expectatives aigualint el mediador en “relator” i negant cap diàleg sobre el dret d’autodeterminació. Mentre ERC i el PDeCAT li negaven el suport al pressupost i enmig de les crítiques de l’establishment polític i mediàtic de l’Estat, que l’acusava de trair Espanya, i del front comú de la dreta i l’extrema dreta a la manifestació de la plaça de Colón, Pedro Sánchez trencava relacions i convocava eleccions.

Tot i guanyar-les folgadament l’abril passat, el previsible acord amb Unides Podem es frustrava i Sánchez recorria a una nova convocatòria electoral i convertia l’independentisme en l’enemic i el president Torra en el principal culpable. Al setembre es detenien i empresonaven, acusades de terrorisme, set persones a les quals es vinculava als CDR i, junt amb PP, Cs i Vox, Sánchez els relacionava amb Torra i li exigia una condemna a la violència que el president català sempre ha fet –passades les eleccions del 10-N aquells empresonats ja han estat alliberats–. Durant la campanya electoral, Sánchez va arribar a prometre que portaria de l’exili el president Puigdemont per posar-lo davant de la justícia espanyola i imposava una duresa policial que va causar desenes de ferits i detinguts en les protestes independentistes contra la sentència del Suprem.

Ara diàleg de debò

Probablement per deixar emocionalment enrere aquest any de confrontació, ahir al Palau de la Generalitat Sánchez ho donava tot per oblidat i prometia una etapa nova de diàleg franc i respecte mutu. “Avui és un dia molt important per a Catalunya i per al conjunt d’Espanya. Comença un procés que supera en rellevància els que l’iniciem: avui és el dia en què comença el diàleg per al retrobament”, començava Sánchez la seva compareixença posterior a la reunió amb el president Torra.

Tenint en compte, a més, el simbolisme de ser la primera vegada que Sánchez visitava el Palau com a president, el cap de l’executiu espanyol es comprometia ahir a “reprendre el diàleg a partir del punt en què els camins es van separar i els greuges es van començar a imposar”, en una frase que sembla fer referència a la sentència contra l’Estatut del Tribunal Constitucional. Així, el cap de l’executiu espanyol qualificava de “lamentable” el balanç de la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol de l’última “dècada” i concloïa que “ningú ha guanyat, tothom ha perdut. No només les institucions, sinó milions de persones”.

Sánchez prometia superar la judicialització del conflicte i fixava el límit de les negociacions –“diàleg dins la llei”– després de constatar que “la llei és la condició però el diàleg és el camí. No n’hi ha prou amb la llei”. Sánchez admetia que el conflicte no desapareixerà “de cop” perquè és “una crisi larvada durant molts anys” però va prometre “paciència i determinació”, va agrair la predisposició de Torra al diàleg “honest, obert i respectuós”, però va demanar un “canvi de rumb” immediat de la política per “buscar l’acord i no l’enfrontament”.

El president espanyol va demanar no “perdre més temps amb la querella” i acceptar que tots dos governs hauran de col·laborar per fer front als reptes polítics globals: el canvi climàtic, la revolució digital, la justícia social o el masclisme.

Mobile, a Barcelona

Aprofitant aquest enumerament de reptes, el president socialista va girar l’esquena al govern madrileny del PP i es va posar al costat de l’Ajuntament amic de Barcelona, on també governen com a socis comuns i socialistes: “El Mobile World Congress (MWC) que es fa i s’ha de continuar fent a Barcelona.”

En el torn de preguntes dels periodistes –limitades en nombre– van arribar els únics avanços concrets de la trobada. El govern del PSOE i Unides Podem, que havia volgut ajornar la mesa de diàleg fins després de les eleccions catalanes, accepta ara la condició d’ERC d’obrir-la immediatament i va ser el mateix Sánchez qui va proposar ahir que ja es reuneixi aquest febrer encapçalada pels dos presidents. Una taula bilateral entre governs en què no hi haurà mediador –innecessari perquè el diàleg serà “franc i transparent”, segons Sánchez– però on, en canvi, el govern català posarà sobre la taula el dret d’autodeterminació.

El president espanyol deixa clar que no arribarà a cap acord sobre un referèndum d’independència però no el veta a la taula de diàleg: “Que el president Torra posi sobre la taula l’autodeterminació demostra com d’allunyades estan les posicions.” En la seva compareixença posterior, el president Torra lamentava que “el govern espanyol no s’hagi mogut de l’autogovern dins de la Constitució”.

Sánchez no va concretar si està disposat a negociar bilateralment el sistema de finançament amb la Generalitat i va demanar a Torra que el govern català rectifiqui i avui el vicepresident, Pere Aragonès, assisteixi al Consell de Política Fiscal i Financera al costat de la resta d’autonomies perquè l’objectiu del govern estatal és pactar un sostre de dèficit “molt més flexible per a les comunitats autònomes”, segons va anunciar.

Sánchez també va mostrar la seva esperança que ERC i JxCat permetin aprovar el pressupost espanyol per garantir finançament en polítiques socials o infraestructures de la disposició addicional tercera de l’Estatut. Però no va posar data més enllà d’esperar que sigui com més aviat millor: “Abans de presentar-lo hem d’acordar l’horitzó d’estabilitat amb les comunitats, els ajuntaments i Europa.”

De les paraules als fets

Menys accent en la vocació i la voluntat de diàleg va posar el president Torra en la seva compareixença davant dels periodistes per demanar al seu homòleg espanyol un esforç de concreció de propostes. El president català també va agrair a Sánchez la conversa “cordial i serena”, però va reiterar que és l’hora de passar de la bona voluntat “a les propostes”.

Torra va celebrar que es posi una data imminent a la mesa de negociació per a la qual “fa molt temps que estem preparats a Catalunya”, però va tornar a lamentar que tampoc ahir Sánchez posés sobre la taula “la proposta del govern espanyol” per resoldre el conflicte polític de sobirania –probablement aquesta falta de concreció en continguts va portar Sánchez a entregar a Torra un document de 44 punts que recorda els 46 que Puigdemont va demanar a Rajoy i en què es proposa reformar el sistema de finançament, millorar la cooperació entre les dues administracions, finançar serveis públics i infraestructures o finançar també les actuacions per fer front a catàstrofes naturals com ara les de la llevantada Glòria a Catalunya.

Torra va revelar que ahir no van analitzar cap de les propostes “sectorials” d’aquest document perquè la taula de diàleg s’ha de centrar en “el problema polític de fons” i va ironitzar dient que “en un Consell de Ministres en podrien resoldre gairebé la meitat”.

El president català va desvincular la marxa de la negociació bilateral de la convocatòria d’eleccions al Parlament però va advertir sobre falses expectatives: “La major part de la ciutadania vol que el diàleg fructifiqui, però hem de saber que realment abordem la sobirania dels catalans.” Torra va recordar que Sánchez no va fer ahir cap gest cap a un referèndum acordat ni cap compromís per posar fi a la judicialització i, encara menys, cap a una amnistia.

Torra va refermar que el govern català no s’aixecarà de la taula de diàleg, i que ara cal establir condicions, format, calendari i abordar la negociació amb una “mirada a mitjà termini”. Va concloure que “tant de bo no hagués costat tant el sit and talk. Esperem un diàleg que vagi a l’arrel, que és la sobirania”.