Deneguen el buidatge de mòbils d’independentistes detinguts
L’Audiència de Tarragona estima el recurs d’Advocats Voluntaris 1-O de Reus i desestima la prova als Mossos perquè és “prospectiva”
Investigats a Barcelona i Girona també n’estan afectats
L’Audiència de Tarragona ha denegat als Mossos d’Esquadra que facin l’abocament de dades i l’anàlisi del contingut dels mòbils comissats a un detingut en una de les mobilitzacions de l’octubre passat contra la sentència del Tribunal Suprem, en considerar-la “prospectiva” i que “vulnera drets fonamentals”. L’associació Advocats Voluntaris 1-O de Reus va presentar el recurs contra aquesta mesura, aprovada inicialment per un jutjat de Tarragona. El raonament garantista del tribunal tarragoní s’espera que es reprodueixi ara en les audiències de Barcelona i Girona, on hi ha diversos recursos d’afectats amb la mateixa restricció. Amb tot, la secció 21 de Barcelona va permetre, el gener passat, una ingerència així amb raonament genèrics.
🔲 L’Audiència de Tarragona estima el nostre recurs sobre les protestes d’octubre 👉 No es pot acordar el bolcat de les dades del telèfon mòbil per tenir un caràcter prospectiu#SecretComunicacions #DretIntimitat #Seguim ✊ pic.twitter.com/zGZ8osLPXY
— AdvocatsVoluntaris1O (@AdvocatsReus1O) February 18, 2020
Les mobilitzacions van ser convocades a través de les xarxes socials, de forma anònima i caràcter pacífic, tot i que en alguns casos es van produir aldarulls. El 24 d’octubre passat, la titular del jutjat d’instrucció 1 de Tarragona va autoritzar a la policia científica l’abocament de dades i l’estudi de “tota” la informació que hi hagués en els terminals del jove, acusat de desordres públics i d’atemptat a l’autoritat. La fiscalia va defensar la mesura.
En la resolució, la secció segona de l’Audiència de Tarragona exposa que la “intensitat de la ingerència en els drets fonamentals bàsics, com és el dret al secret de les comunicacions o el dret a la intimitat, exigeix, no només una autorització judicial, sinó sobretot un grau d’exigència molt important en la resolució que plasmi l’autorització”, tal com recull l’article 588 bis a). I en el cas del detingut, el magistrat Ignacio Echeverría, que és el ponent de la resolució, hi sosté que en l’ordre del jutjat “hi ha una falta de ponderació en relació amb la ingerència en la vida privada” de l’acusat, ja que “es limita a considerar proporcionada la mesura pels possibles contactes que l’investigat podria tenir amb terceres persones”.
El tribunal precisa que en l’atestat policial no hi ha indicis de relació de l’acusat amb tercers detinguts “en actituds de participació organitzada de desordres públics i sense que constin majors fets en l’atestat”, on es detalla que va ser detingut per “haver tirat una pedra o similar” contra agents de la policia espanyola en la subdelegació del govern a Tarragona. Raona que “el contingut de la resolució contra la qual s’ha presentat recurs no garanteix suficientment els nivells de protecció exigibles i derivats de la judicialització de la diligència, tant en els principis de necessitat i especialitat, com en la salvaguarda dels drets fonamentals de la persona”. Hi afegeix que el jove va ser detingut en la manifestació i no se’l pot relacionar amb els actes vandàlics produïts després i a diversos punts de la ciutat. Per tot això, conclou que és “prospectiu” autoritzar l’abocament de dades del seu telèfon, ja que “a partir de la seva anàlisi es pretén obtenir indicis de la comissió d’un delicte”, i revoca la mesura.