El TC avala la decisió del Suprem de denegar permisos i no ampliar les comunicacions de Sànchez a la campanya del 21-D
Tres magistrats tornen a trencar la unanimitat i discrepen perquè creuen que s’hauria d’haver estimat el recurs d’empara
El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la decisió del Tribunal Suprem de denegar a Jordi Sànchez permisos extraordinaris de sortida per acudir a dos actes de campanya de la seva candidatura a les eleccions al Parlament del 21-D, de rebutjar la petició d’entrevistes amb mitjans que no s’incloguessin en el règim ordinari intern de la presó així com la demanda d’ampliar-li la disponibilitat d’ús d’internet.
El TC considera que el Suprem no va vulnerar el dret a la participació directa en assumptes públics i a l’accés de càrrecs públics en condicions d’igualtat. Tres magistrats han formulat un vot particular discrepant en el qual argumenten que s’hauria d’haver estimat el recurs d’empara de Sànchez.
En una sentència feta pública aquest dilluns, la majoria del ple del TC considera que denegar les peticions de Sànchez és “coherent” tenint en compte el “risc de reiteració delictiva” que justificava mantenir-lo en presó preventiva.
Segons la sentència, la denegació dels permisos “expressa una adequada ponderació dels drets i interessos constitucionals en joc, la qual cosa impedeix qualificar les limitacions qüestionades com injustificades, desproporcionades o inequitatives”.
A més, la sentència de la qual ha estat ponent Andrés Ollero, afirma que va poder participar en la campanya encara que sigui de forma limitada i destaca que Sànchez ja era conscient de la situació de presó preventiva quan va ser designat candidat. També apunta que els seus companys de candidatura ja van poder traslladar “de forma efectiva” les seves propostes polítiques.
En canvi, els magistrats Juan Antonio Xiol Ríos, Fernando Valdés Dal-Ré i María Luisa Balaguer Callejón consideren que el Suprem no va fer un judici de proporcionalitat adequat amb relació amb la incidència sobre el dret a participació i representació política que tenia la denegació. Creuen que s’hauria d’haver valorat prendre mesures “alternatives” que “pal·liessin la restricció” a l’exercici del dret a la representació política.