Londres manté la data del ‘Brexit’ tot i el virus

La crisi del coronavirus ha deixat en un segon terme les negociacions del pacte comercial del Brexit entre la Unió Europea (UE) i el Regne Unit.

La urgència de la reacció a la pandèmia ha provocat que ni tan sols s’hagin iniciat les converses i que s’hagin perdut dos mesos més. El Partit Popular Europeu (PPE), que lidera onze governs comunitaris, ha demanat al govern britànic que accepti una pròrroga, però l’executiu de Boris Johnson s’hi oposa.

La primera tanda de converses es va haver d’ajornar el 5 de març perquè va coincidir amb l’inici de la pandèmia. També es va ajornar la segona tanda de negociacions, dues setmanes més tard. I tot sembla indicar que tampoc es podrà portar a terme la tercera, la setmana vinent.

“No entenc com el govern britànic pot compaginar el doble cop del coronavirus i la sortida de la UE”, va declarar Christopher Hansen, eurodiputat de la comissió de Comerç Internacional i membre del PPE. “L’única cosa responsable que es pot fer és estendre el període de transició”, va insistir Hansen.

Alts funcionaris europeus consideren que l’esclat de la Covid-19 fa que sigui pràcticament impossible per a les empreses dels dos costats del canal de la Mànega que es puguin centrar i preparar per als canvis radicals que s’haurien de portar a terme al final del període de transició, que acaba el 31 de desembre.

El comissari europeu de Comerç, Paul Hogan, i altres alts càrrec europeus han avisat que la determinació del Regne Unit per sortir de la UE el 31 de desembre significaria posar una frontera al comerç de mercaderies. La resposta de Downing Street no es va fer esperar. “El període de transició acaba el 31 de desembre, com diu la legislació britànica, i el primer ministre ja ha deixat clar que no té intenció de canviar de parer”, va dir un portaveu de Downing Street. Tant Londres com Brussel·les tenen fins al 30 de juny per acordar una pròrroga d’un o dos anys en què el Regne Unit continuaria pertanyent a la UE, però sense veu ni vot en els òrgans de decisió.

Johnson creu que les negociacions es poden fer per videoconferència. A la pràctica, però, no és tan senzill, perquè hi ha onze comissions constituïdes i més de cent persones involucrades, cadascuna confinada a casa seva. Si abans del coronavirus, des de Brussel·les, deien que era impossible, ara encara ho és més.

Després de guanyar les eleccions del 12 de desembre passat, Johnson va aprovar al Parlament britànic una llei que li impedeix demanar una pròrroga. Ho va fer aprofitant que té una majoria confortable de 80 diputats. Johnson podria perfectament fer valer aquesta majoria per revocar la llei, però de moment es nega a fer-ho.

Amb tot, la decisió del primer ministre no és acceptada de manera unànime. Dins del seu propi partit, el conservador, estan començant a alçar-se veus que li reclamen que accepti la pròrroga.

Els euroescèptics radicals, en canvi, s’hi oposen. Tot plegat podria desembocar en un Brexit sense acord sobre la futura relació amb la UE el pròxim 31 de desembre.

Aquesta seria una posició amb què Johnson se sentiria molt còmode. I la majoria dels seus votants li donarien suport. La qüestió és quin mal faria a les empreses britàniques aquesta decisió. Ara mateix estan centrades només a parar el cop del coronavirus.