Política

Els països de l’est van violar la llei durant la crisi migratòria

La justícia europea rebutja els arguments de Polònia, Hongria i la República Txeca per haver-se negat a acceptar demandants d’asil en l’onada del 2015

Brussel·les diu que el veredicte “servirà de guia” per al futur

Polònia, Hon­gria i la República Txeca van incom­plir la legis­lació comu­nitària el 2015, quan es van negar a aco­llir deman­dants d’asil reu­bi­cats des de Grècia i Itàlia, segons va sen­ten­ciar ahir el Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea (TJUE).

L’orga­nisme, amb seu a Luxem­burg, con­si­dera que aquests estats mem­bres no poden invo­car el man­te­ni­ment de l’ordre públic i la segu­re­tat inte­rior per negar-se a apli­car el meca­nisme tem­po­ral que els països del club van apro­var el setem­bre del 2015 per fer front a la crisi migratòria, amb dese­nes de milers de per­so­nes que fugien, mol­tes d’elles, de les guer­res de l’Iraq i Síria.

La pre­si­denta de la Comissió Euro­pea (CE), Ursula von der Leyen, va des­ta­car la importància de la sentència, que, encara que “es refe­reix al pas­sat, ser­virà de guia per al futur”. L’exe­cu­tiu comu­ni­tari té pre­vist pre­sen­tar la seva nova estratègia migratòria després de Set­mana Santa.

El sis­tema apro­vat el 2015 tenia per objec­tiu repar­tir per tota la UE els sol·lici­tants d’asil que arri­ba­ven a Grècia i a Itàlia i alleu­jar així la pressió migratòria sobre aquests dos estats. El Con­sell Euro­peu va deci­dir que els estats mem­bres s’havien de repar­tir, “sobre una base obli­gatòria”, 120.000 deman­dants. Es van esta­blir quo­tes per a cada soci, però els països de l’est d’Europa no les van accep­tar.

Polònia i la República Txeca també van rebut­jar la reu­bi­cació, “sobre una base voluntària”, de 40.000 sol·lici­tants més. Hon­gria ni tan sols va par­ti­ci­par en aquest sis­tema volun­tari. En apli­cació d’aques­tes dues ini­ci­a­ti­ves, el desem­bre del 2015 Polònia va comu­ni­car que podia aco­llir cent per­so­nes, però no va rea­lit­zar cap reu­bi­cació ni va assu­mir tam­poc cap com­promís. Hon­gria no va comu­ni­car el nom­bre de per­so­nes que podia rebre ni va efec­tuar tam­poc cap reu­bi­cació. Quant a la República Txeca, el febrer i el maig del 2016 va comu­ni­car que podia reu­bi­car al seu ter­ri­tori 50 per­so­nes, i dotze sol·lici­tants d’asil van arri­bar-hi des de Grècia, però ja no va adop­tar cap més com­promís.

Amb aquesta situ­ació, Brus­sel·les va deci­dir por­tar els tres estats mem­bres davant la justícia euro­pea el 2017, el mateix any que expi­rava l’apli­cació del sis­tema tem­po­ral de reu­bi­cació. Els tres països van argu­men­tar que els recur­sos de la CE no eren vàlids perquè el meca­nisme havia expi­rat i els errors ja no es podien cor­re­gir, però el TJUE va deses­ti­mar l’al·legació.

El tri­bu­nal també va rebut­jar l’argu­ment del man­te­ni­ment de l’ordre públic i la segu­re­tat inte­rior, indi­cant que les auto­ri­tats d’aquests estats mem­bres l’havien d’haver basat “en ele­ments cohe­rents, objec­tius i pre­ci­sos que per­me­tes­sin sos­pi­tar que el deman­dant d’asil en qüestió supo­sava un perill actual o poten­cial”.

Ara aquests tres estats mem­bres podrien ser san­ci­o­nats amb mul­tes pel seu incom­pli­ment de la legis­lació comu­nitària

LES XIFRES

160.000
demandants d’asil
s’havien de repartir els socis de la UE el 2015 mitjançant un sistema de quotes fixat per la CE.
12
refugiats
va acollir la República Txeca, mentre que Hongria i Polònia es van negar a acceptar-ne cap.

“Mateu el virus, no la democràcia”

Redacció

El govern hongarès no es va donar ahir per al·ludit per la carta en què 13 estats membres de la Unió Europea (UE) demanen que les mesures d’emergència contra el coronavirus es limitin al que és estrictament necessari. Tot i que no s’hi citava Hongria, la carta es va publicar just després que el Parlament d’aquest país, controlat pel partit del primer ministre, l’ultranacionalista Viktor Orbán, aprovés poders extraordinaris que li permeten governar per decret per temps indefinit. En la missiva s’afirma també que les mesures d’emergència han de ser “proporcionades i temporals” han de respectar els principis de l’estat de dret, la democràcia i els drets fonamentals. La carta la firmen els estats espanyol i francès, Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos, Portugal i Suècia.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va dir ahir que li “preocupa” la decisió presa a Hongria i va assegurar que es prendran “les accions que siguin necessàries”. “És l’hora de matar el coronavirus, no la democràcia”, va advertir per la seva banda la comissària txeca, Vera Jourova, responsable de Transparència.

Tretze partits membres del PPE, a més, van demanar ahir l’exclusió del grup del Fidesz, el partit d’Orbán.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia