Deu mesures per reconstruir el país

Entrem en una nova etapa, la crisi del coro­na­vi­rus és una mos­tra del món nou que ve i estem obli­gats a rein­ven­tar-nos. Després de der­ro­tar el virus i de set­ma­nes de con­fi­na­ment, ens enfron­ta­rem a una de les cri­sis més for­tes que hem vis­cut i ens hem de pre­pa­rar des d’avui per sor­tir-ne més forts. Cal cons­truir una alter­na­tiva perquè les coses, tal com s’han fet fins avui, no fun­ci­o­nen i, tot i que ho sabíem, no ho vam saber can­viar. Ara no tenim cap excusa, ens hem vist totes les man­can­ces i hi hem de posar solu­ci­ons. I el resul­tat no pot ser, de nou, gene­rar més desi­gual­tats.

Enmig d’aquesta crisi de la glo­ba­lit­zació i el neo­li­be­ra­lisme, les admi­nis­tra­ci­ons esde­ve­nen ele­ment cen­tral per cons­truir l’endemà. Soli­da­ri­tat, comu­ni­tat i cor­res­pon­sa­bi­li­tat emer­gei­xen com a con­cep­tes de futur. El sis­tema públic, el bé comú, haurà de sor­tir reforçat i les per­so­nes hau­ran de tor­nar a situar-se al cen­tre de totes les polítiques, des­plaçant els interes­sos econòmics. Hem de cons­truir la Cata­lu­nya del bé comú, enfor­tint tots els vin­cles comu­ni­ta­ris i poten­ci­ant tots els ele­ments de la soci­e­tat –públics i pri­vats– que ens apro­xi­min a fer una soci­e­tat més lliure i pròspera, i amb un estat del benes­tar molt més fort i avançat.

En aquesta situ­ació els cata­lans i cata­la­nes hem tor­nat a cons­ta­tar de manera cruel que l’Estat espa­nyol no ens ser­veix. Un estat que no és útil ni capaç de fer front a rep­tes glo­bals i on els ciu­ta­dans del nos­tre país no són mai la pri­o­ri­tat. El que tan­tes vega­des hem denun­ciat arreu s’ha mos­trat amb tota la cru­esa en aquesta pandèmia.

Per això, neces­si­tem encara amb més urgència que mai un estat capaç d’afron­tar amb valen­tia les refor­mes que neces­si­tem per a demà i per fer front a situ­a­ci­ons com l’actual, i aquest només pot ser el català. Hem de crear un nou estat on l’eco­no­mia de la vida sigui el cen­tre i on impe­rin els valors repu­bli­cans de lli­ber­tat, fra­ter­ni­tat i sobre­tot igual­tat. I, la cons­trucció, l’hem de començar amb polítiques valen­tes i con­ti­nu­ant el camí per fer efec­tiva l’auto­de­ter­mi­nació del nos­tre poble. La recons­trucció del país, l’hem de començar tan aviat com es pugui i tre­ba­llar-hi alhora que sal­vem tan­tes vides com sigui pos­si­ble. Per això, és fona­men­tal impul­sar la renda de con­fi­na­ment, un ajut de diners directe del Banc Cen­tral a les but­xa­ques dels ciu­ta­dans que els per­meti afron­tar aquests dies amb més segu­re­tat. A més d’aquesta, enu­mero 10 mesu­res urgents avui que ens per­me­tran afron­tar la crisi millor els pro­pers mesos:

1. Implan­tació d’una renda de con­fi­na­ment que garan­teixi uns ingres­sos mínims de sub­sistència per a totes les per­so­nes.

2. Pla de tests mas­sius per poder con­tro­lar el con­tagi, detec­tar els posi­tius, els nega­tius i els immu­nes i poder fer con­fi­na­ments selec­tius quan entrem en la nova fase de des­con­fi­na­ment pro­gres­siu.

3. Moni­to­rar i traçabi­lit­zar els nous focus de con­tagi amb noves tec­no­lo­gies, asse­gu­rant-ne l’ano­ni­mat i acce­le­rar així els des­con­fi­na­ments.

4. Retorn urgent de les com­petències a la Gene­ra­li­tat per ser­vir els ciu­ta­dans des de la màxima pro­xi­mi­tat i eficiència.

5. Sus­pensió del paga­ment de llo­guers, hipo­te­ques i sub­mi­nis­tra­ments bàsics per a habi­tat­ges i locals comer­ci­als que han hagut de tan­car per les mesu­res de con­fi­na­ment.

6. Agi­lit­zació del cobra­ment de la pres­tació d’atur a tot­hom afec­tat per un ERTO.

7. Impost esta­tal sobre les grans for­tu­nes en què sigui deduïble el de patri­moni.

8. Sus­pensió dels objec­tius de dèficit, de deute i la regla de des­pesa per dotar de finançament les comu­ni­tats autònomes i els ajun­ta­ments. Que els ajun­ta­ments puguin uti­lit­zar els superàvits.

9. Regu­la­rit­zació de per­so­nes estran­ge­res perquè no paguin la crisi els de sem­pre.

10. Emissió d’euro­bons per finançar l’endeu­ta­ment deri­vat de la crisi sanitària.

Un decàleg per ini­ciar la recons­trucció del país i posar les bases d’un futur estat amb una nova eco­no­mia amb la vida de la gent al cen­tre. Actuar avui per ser més forts i millors demà.