Vist per a sentència el judici a la mesa del Parlament
Els acusats al TSJC reivindiquen la inviolabilitat parlamentària davant del canvi de jurisprudència del TC
El cas arribarà previsiblement al Suprem a caua dels recursos
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha deixat vist per a sentència el judici contra quatre exmembres de la Mesa del Parlament i l’exdiputada de la CUP Mireia Boya per desobediència. Es tracta del tercer gran judici contra protagonistes del procés sobiranistes, en aquest cas centrat en la inviolabilitat parlamentària.
Després de mesos de retards per canvis en la data, aquesta setmana s’han celebrat dos dies i mig de sessions. Aquest divendres les acusacions i les defenses han presentat els seus informes finals i els acusats han fet ús del seu dret a l’últim torn de paraula. Previsiblement, sigui quina sigui la sentència, el cas arribarà al Tribunal Suprem a causa dels recursos.
En el seu torn d’última paraula, Boya no s’ha retractat de res del que va fer, sinó que ha reivindicat el dret al parlamentarisme i a impulsar iniciatives que “desobeeixin lleis injustes”. I ha assegurat que no li fa por la possible condemna per desobediència perquè el cas “va d’una cosa molt més gran, digna i legítima com els drets i llibertats del poble”.
En tot cas, ha lamentat que una possible sentència condemnatòria farà que l’actual i els futurs parlaments catalans no puguin parlar d’independència. Per això, en el conflicte entre “resignar-se a acatar una llei injusta”, intentar-la modificar per les vies legals tot i que l’estat “unilateralment no escolta les demandes majoritàries i persisteix en la via constitucional”, o transformar la legalitat, ella opta per la “desobediència persistent”, en considerar que “el règim del 78 ha obligat a desobeir, no dona altra opció i és legítim obrir una via davant del mur constitucional”.
L’exdiputada ha assumit la desobediència, no pas la tipificada al Codi Penal, sinó la que suposa “l’obediència al programa electoral”. Tot i considerar que això no pot ser delicte, ha admès que “no surt gratis i hi pot haver un càstig”. “No vull trencar la Constitució espanyola, hi estic en contra, però vull una constitució per a Catalunya”, ha resumit.
Boya ha considerat injust que ella estigui acusada de desobediència amb una pena d’inhabilitació i, en canvi, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell estigui empresonada per permetre la tramitació d’iniciatives parlamentàries que Boya va impulsar. “No hi ha justícia en aquesta sala”, ha dit.
Al president del TSJC, Jesús María Barrientos, li ha dit que pot afegir la possible condemna al seu currículum per ser magistrat del Tribunal Suprem.
L’exvicepresident primer de la Mesa Lluís Corominas ha considerat que han arribat al banc dels acusats “pel context polític”. “No se’ns acusa per haver infringit la llei, el reglament del Parlament o la jurisprudència consolidada del Tribunal Constitucional (TC), sinó per desobeir la nova línia jurisprudencial”, ha conclòs. “Se m’acusa de fer una cosa que no es va demanar als diputats i sí a la Mesa: que es limités el dret a la iniciativa parlamentària”, ha afegit.
L’exvicepresidenta segona Anna Simó ha opinat que el TC i l’Advocacia de l’Estat van decidir fer un ús “indiscriminat” dels incidents d’execució de sentència del propi TC per tal que la mesa fes la “feina bruta” contra el parlamentarisme i “vulnerar” així els drets dels diputats, “trinxant” la separació de poders. “La voluntat d’escarment ha empetitit l’estat de dret i les garanties democràtiques”, ha conclòs.
Simó ha explicat que el control de constitucionalitat en el sistema polític espanyol sempre s’ha fet a posteriori i per part del Tribunal Constitucional, i no de forma preventiva per part d’òrgans legislatius. “Per això, no entenc que s’usi la Mesa del Parlament per coaccionar sobre els debats que es poden o no fer”, ha dit. Simó ha recordat que les interpretacions jurídiques canvien i no són unívoques.
L’exvicepresident de la Mesa Lluís Guinó ha dit que el judici ha evidenciat que els tribunals no són el lloc adequat per a posicionaments polítics. I ha demanat que “la política torni a la política”, ja que en cap cas hi va haver la voluntat de delinquir ni de desobeir els requeriments del TC.
L’exsecretària quarta Ramona Barrufet ha agraït el bon to de tota la vista oral i ha donat suport als polítics empresonats i exiliats.