Política

Del dol a la ràbia

Centenars de ferits en unes protestes exacerbades pel silenci i la inacció de les autoritats del país

Manifestants s’apoderen dels ministeris d’Afers Exteriors i d’Economia mentre el coronavirus bat rècords de contagi

Bei­rut va viure ahir una tarda intensa en què pas­sa­ven mol­tes coses a la vegada. Cen­te­nars de milers de liba­ne­sos van con­cen­trar-se a la plaça dels Màrtirs i al Par­la­ment, inclo­ent-hi els car­rers dels vol­tants, en una jor­nada de pro­tes­tes con­tra les auto­ri­tats liba­ne­ses, que veuen com a cul­pa­bles de la tràgica explosió del 4 d’agost.

Diver­sos grups de defensa dels drets humans van com­pro­var com els cos­sos poli­ci­als dis­pa­ra­ven gasos lacrimògens direc­ta­ment con­tra els mani­fes­tants i fins i tot van denun­ciar l’ús de munició real. Era la pri­mera vegada que milers de ciu­ta­dans dei­xa­ven de banda les escom­bres per expres­sar la seva frus­tració en el que havien ano­me­nat Dis­sabte de revenja.

“No tenim men­jar ni diners, però és que tam­poc tenim casa! Mai ani­maré la violència, però si això és el que cal perquè mar­xin, enda­vant”, va dir una jove mani­fes­tant i estu­di­ant de dis­seny gràfic. “Ja no m’importa si he de veure sang o si jo mateixa he de llui­tar. Ja no tinc res a per­dre”, hi va afe­gir.

Rabi, ciu­tadà jubi­lat i amb un fill ferit a causa de l’explosió, va con­duir una hora en cotxe fins a Bei­rut. “No tinc cap con­fiança en el fet que la inves­ti­gació lide­rada pel govern faci justícia. Per això som aquí. La gent està més empre­nyada que mai i vol canvi.”

Alguns mani­fes­tants van ocu­par els minis­te­ris d’Afers Exte­ri­ors i d’Eco­no­mia i van ano­me­nar-los “la seu de la revo­lució”.

La Creu Roja liba­nesa anun­ci­ava cada pocs minuts l’incre­ment del nom­bre de ferits, que superava els 130, i el de per­so­nes ate­ses al mateix lloc de la mani­fes­tació. La major part dels enfron­ta­ments entre els cos­sos poli­ci­als i els mani­fes­tants es van pro­duir als vol­tants del Par­la­ment, men­tre els uni­for­mats impe­dien vio­len­ta­ment que els ciu­ta­dans acon­se­guis­sin superar el mur de for­migó que les auto­ri­tats van ubi­car al vol­tant de la ins­ti­tució fa uns mesos per evi­tar-hi con­cen­tra­ci­ons anti­go­ver­na­men­tals.

Alguns ana­lis­tes van indi­car que els mem­bres de segu­re­tat que esta­ven cus­to­di­ant el Par­la­ment eren pro­pers a figu­res de la pri­mera fila política com ara Nabih Berri, pre­si­dent del Par­la­ment libanès de més de 80 anys i objecte de crítica per part de molts dels qui volen moder­nit­zar la política liba­nesa.

Reunió amb la UE

Pre­ci­sa­ment amb Nabih Berri i amb altres mem­bres de l’elit liba­nesa es va tro­bar ahir el pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, Char­les Mic­hel, que a banda de visi­tar els equips de res­cat que tre­ba­llen incan­sa­ble­ment als vol­tants del port va dema­nar unes refor­mes als matei­xos líders polítics que fa dècades que les evi­ten: “Les for­ces polítiques locals han d’apro­fi­tar aquesta opor­tu­ni­tat per unir-se al vol­tant d’un esforç naci­o­nal per res­pon­dre a les neces­si­tats imme­di­a­tes, però també als rep­tes a llarg ter­mini del país. Les refor­mes estruc­tu­rals són vitals per al Líban.”

Men­tre els seus ciu­ta­dans afron­ten un dels moments més con­vul­sos en la història del seu país, el Líban regis­tra les pit­jors xifres pel que fa al con­tagi del coro­na­vi­rus, que ja afecta –almenys ofi­ci­al­ment– gai­rebé 300 per­so­nes al dia. Mal­grat això, les auto­ri­tats mèdiques de l’hos­pi­tal Rafik Hariri van mos­trar la seva soli­da­ri­tat ahir amb els mani­fes­tants: “La gent farà el que cre­gui neces­sari i triarà les seves pri­o­ri­tats. No se’ls pot cul­par. L’explosió ha cau­sat més danys en uns minuts que el virus en cinc mesos.”

Dimis­si­ons

Abans de la mani­fes­tació, tres dipu­tats del par­tit cristià Falan­ges Liba­ne­ses van anun­ciar que dimi­ti­rien en aca­bar el fune­ral del secre­tari gene­ral del seu par­tit, Nazar Naja­rian, mort com a con­seqüència d’una explosió que té encara 60 per­so­nes des­a­pa­re­gu­des i 120 en estat greu a banda dels més de 150 morts.

Entre les vícti­mes mor­tals hi ha l’equip de nou bom­bers i una tre­ba­lla­dora mèdica que van diri­gir-se cap al port per sufo­car el pri­mer incendi que va pre­ce­dir la gran explosió. Ells, com la resta del país a excepció d’uns pocs, des­co­nei­xien el que s’ama­gava al magat­zem cap a on es diri­gien.

LA XIFRA

120
persones
continuen en estat greu quatre dies després de l’explosió.

“Sé que tindré feina mentre no faci res”

En la manifestació d’ahir a Beirut, s’hi respirava la tensió des de l’inici de la tarda. S’hi llegien cartells com ara “Ajudeu-nos, som hostatges al nostre propi país” i “El meu govern assassina la meva gent” i els cossos policials van llançar les primeres granades de gas inclús abans de l’hora d’inici de la concentració. Poques hores després que el contingut d’una entrevista feta a un treballador del port el 2017 caldegés un ànim ja de per si enfurismat. L’home, en condició d’anonimat, deia que treballava en els torns de nit a canvi de 900 dòlars al mes per poder mantenir els seus pares i estava confiat a mantenir el seu lloc de treball. “Si comencés a fer la meva feina [i a revisar què entra o no entra al port], no duraria ni un mes. Ells em mantindran allà només mentre no faci res de res. Literalment, deixen que qualsevol cosa entri al port”, explicava el treballador del port en l’entrevista del 2017.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia