Els alcaldes de grans ciutats es neguen a cedir romanent

Bada­lona

L’alcal­dessa de Bar­ce­lona no és l’única des­con­tenta amb l’acord del govern espa­nyol. També l’alcalde de Bada­lona, Xavier García Albiol, s’ha quei­xat en decla­ra­ci­ons a El Matí de Cata­lu­nya Ràdio de la pro­posta, que ha avi­sat que no ento­marà. “Això no és cosa de parits, aquí el govern espa­nyol i el PSOE han pres aquesta mesura inac­cep­ta­ble en con­tra de gai­rebé tot­hom”, ha apun­tat.

El bat­lle de Bada­lona, que ha deta­llat que dis­posa de 133 mili­ons d’euros de roma­nent que pre­veu rever­tir a la població “dins de la lega­li­tat”, s’ha refe­rit a la llei d’esta­bi­li­tat pres­su­postària -cone­guda com a ‘llei Mon­toro’- en la que s’empara el govern espa­nyol per pro­po­sar la mesura, i ha dit que la norma “no va néixer amb aquest espe­rit”. A més, ha asse­gu­rat que “no és la Bíblia” i s’hau­ria de can­viar els punts que siguin “injus­tos”.

Reus, Lleida i València

L’alcalde de Reus, Car­les Pelli­cer, també s’ha quei­xat de la pro­posta i ha adver­tit que els 2 mili­ons que té de roma­nent els des­ti­narà “direc­ta­ment” als ciu­ta­dans de Reus. L’alcalde també ha apro­fi­tat per dema­nar una reunió a la minis­tra d’Hisenda, María Jesús Mon­tero.

En un sen­tit simi­lar s’ha expres­sat el bat­lle de Lleida, Miquel Pueyo, que ha qua­li­fi­cat la mesura de “con­fis­cació”.

El cas de Lleida, però, és dife­rent, ja que no dis­po­sen de superàvit sinó que tenen un dèficit de 175 mili­ons d’euros. Per a Pueyo això fa la seva situ­ació “encara més dramàtica” i ha remar­cat que serà “abso­lu­ta­ment injust” que els ciu­ta­dans de Lleida, que “con­tri­bu­ei­xen amb ingres­sos a l’Estat”, rebin “exac­ta­ment zero euros” per fer front al coro­na­vi­rus.

Per la seva banda, l’alcalde de València, Joan Ribó, ha exi­git la modi­fi­cació de l’acord i ha avi­sat al PSOE que “no podrà seguir amb aquesta acti­tud”. A més, ha lamen­tat que des del govern espa­nyol es tin­gui un tracte “pater­na­lista” amb els ajun­ta­ments.

La nego­ci­ació “ha de con­ti­nuar”

Tots els alcal­des han coin­ci­dit també en què la nego­ci­ació “no ha aca­bat i haurà de con­ti­nuar”, ja que aquest decret llei s’haurà de con­va­li­dar al Congrés dels Dipu­tats, on només comp­ta­ria amb el suport dels soci­a­lis­tes i per tant no pros­pe­ra­ria.

En aquest sen­tit, Colau, que ha estat molt crítica amb la pro­posta, ha apo­sat per tirar enda­vant un nou acord tra­mi­tant-lo com a llei i podent fer-hi esme­nes, cosa que creu que podria “recon­duir” la nego­ci­ació.

Els ajun­ta­ments dels comuns, tam­poc

De fet, Cata­lu­nya en Comú ha anun­ciat aquest dimarts que els ajun­ta­ments gover­nats per la seva for­mació no cedi­ran els seus roma­nents al govern espa­nyol, en con­tra del que pro­po­sava l’acord entre Hisenda i la Fede­ració Espa­nyola de Muni­ci­pis i Províncies (FEMP).

Segons els comuns, aquests estal­vis es des­ti­na­ran a “la recons­trucció social i econòmica” de les ciu­tats que gover­nen i emplaçaran a fer el mateix a la resta d’ajun­ta­ments.

La for­mació, que ja ha avançat que votarà en con­tra del decret quan es voti la con­va­li­dació al Congrés dels Dipu­tats, ha apun­tat que ara és moment “d’enfor­tir” l’auto­no­mia dels con­sis­to­ris i “faci­li­tar als governs locals la pos­si­bi­li­tat de gover­nar els seus recur­sos”.

Per als comuns cal modi­fi­car la llei d’esta­bi­li­tat pres­su­postària, impul­sada pel PP, perquè “ero­si­ona la facul­tat dels ajun­ta­ments d’inci­dir en la trans­for­mació de les ciu­tats, vul­nera l’auto­no­mia i segresta les hisen­des locals”. De fet, han expli­cat que estan pre­pa­rant una moció per pre­sen­tar als plens que demani dero­gar aquesta norma.

A més, l’alcalde d’El Prat de Llo­bre­gat, Lluís Mijo­ler, defensa que els ajun­ta­ments neces­si­ten més finançament per sor­tir de la crisi.

“Ens cal major auto­no­mia i capa­ci­tat, més enllà de l’ús dels roma­nents, perquè som l’admi­nis­tració més pro­pera a les per­so­nes i hem demos­trat que també som la més eficaç”, asse­gura.