Torra insta a la “confrontació” per superar l’autocensura
Reprèn a Prada la crida a prendre la iniciativa cap a la independència i a “desobeir lleis injustes”
Admet que els ponts amb ERC estan “malmesos” i li retreu que ara no pot “quedar-se al mig”
El president de la Generalitat, Quim Torra, va fer una crida ahir a tornar a “prendre la iniciativa” en la lluita per la independència, a fi de superar el “risc de pensar” que la gestió de la pandèmia és un “únic objectiu polític”. En la cloenda de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, el president no es va allunyar dels objectius per al següent curs polític que ja va expressar fa un any en el mateix marc, i va reivindicar la “confrontació” i la “desobediència de lleis injustes”, tot obeint la pròpia sobirania, com l’única manera d’avançar. “Hem de situar la sobirania de Catalunya com a principi rector del canvi; aconseguirem la independència exercint-la”, resumia. Torra, a qui acompanyava la líder de JxCat al Congrés, Laura Borràs, no feia en canvi ni una sola al·lusió al diàleg ni a la taula amb el govern espanyol, congelada des del febrer.
El president advertia dels efectes nocius de l’actuació de l’Estat sobre el moviment. “Volen que ens autocensurem, que ens acovardim, que estirem la repressió i que la por motivi les decisions polítiques. Jo això no ho faré mai”, indicava, i posava l’exemple implícit del seu cas amb la pancarta del Palau pel qual el TSJC l’ha inhabilitat. “Arriscar pels drets humans val la pena; hem d’anar a qualsevol batalla per posar en qüestió un estat que just té el punt feble en el respecte als drets essencials”, justificava.
En aquest sentit, Torra no s’esforçava a dissimular que les relacions amb ERC no estan en el millor moment, i reflexionava en veu alta que no s’“esperava” viure certs episodis enmig de “presons i exilis”. “M’ha costat entendre algunes reaccions dels partits polítics. A vegades ens hem encallat en temes absolutament menors”, etzibava. El cap de l’executiu reclamava fer “l’autocrítica necessària”, i fins i tot demanava disculpes a la ciutadania per “aquests moments incomprensibles”. I admetia que per recuperar la confiança han de “reconstruir ponts malmesos”, tasca en què creu que ajudarà la ciutadania que reclama unitat i una estratègia compartida, valors que ahir va reivindicar de nou. El president, però, que al gener va anunciar que la legislatura arribava a la fi per les desavinences, continua sense donar pistes sobre la data en què pensa convocar eleccions.
Missatges encreuats
Ahir, de fet, Torra tampoc es va estalviar crítiques velades cap als socis d’ERC. “Si el Parlament és la seu de la sobirania nacional, n’és la seu, i, si no, no ho és; són coses molt essencials”, etzibava, en clara al·lusió al recent episodi en què els republicans han permès que no es publiquin senceres les mocions aprovades en el ple contra la monarquia, a fi de no contravenir les resolucions del TC. “El que no podem fer és quedar-nos al mig”, assegurava, unes afirmacions que gairebé a la mateixa hora rebatia implícitament el vicepresident, Pere Aragonès, que des de Palafrugell va demanar als independentistes que abandonin les disputes internes i dirigeixin el missatge al “conjunt de la població” per poder avançar cap a la república. “Quan l’independentisme discuteix entre si, s’atura”, afirmava el coordinador nacional d’ERC, que recordava que l’estratègia del seu partit implica “forçar la negociació amb l’Estat” a partir de la fortalesa de les mobilitzacions i de les institucions catalanes.
Manifest de l’UCE
Torra, que també va definir el projecte dels Països Catalans com “molt més que una idea, una esperança col·lectiva”, va aprofitar per subscriure el manifest de cloenda que l’UCE va fer públic, que declara que el procés sobiranista és “del tot vigent” i lamenta la “persistent falta d’unitat política” per poder-lo culminar. El text lamenta la “càrrega negativa” que suposa per al país la “llarga relació” amb l’Estat basada en “la repressió, la coacció, el menysteniment i la negació de la realitat diferencial” de la nació. A més, l’UCE reivindica el compromís en la “defensa de la democràcia” i la “consolidació d’una ciutadana lliure”, i veu “del tot vigents” els objectius perseguits des de la fundació de “defensa radical de la personalitat diferencial cultural i lingüística de l’espai català”.