Trump atia el foc a Kenosha

Ahir al matí, una avioneta volava pel cel de Kenosha (Wisconsin) amb una pancarta que voleiava al vent: “Rebutgeu la violència de Trump. Voteu aquest novembre.” Era l’avís que havia arribat el dia que el president dels EUA, sense fer cas a les autoritats locals i estatals, es plantava a la ciutat per donar suport als cossos de seguretat i fer una visita gairebé turística als edificis cremats i ensorrats per les protestes violentes i mortals que ha viscut els darrers dies, conseqüència del cas de l’afroamericà Jacob Blake i els set trets per l’esquena que va rebre de la policia.

A Donald Trump li agrada jugar al fang i ahir s’hi va ficar de ple. La seva presència a Kenosha, només centrada a defensar un bàndol del conflicte, queda lluny del paper tradicional del líder que vol unificar el país, enfortir la comunitat i servir de pacificador.

Abans que arribés, la tensió era palpable. Activistes del moviment Black Lives Matter van passejar-se, amb el puny en alt, entre els fanàtics pro-Trump que esperaven la comitiva presidencial. Les autoritats temen que la presència del president alteri de nou els ànims, i tornin els aldarulls violents a un municipi que mantindrà el toc de queda nocturn fins al cap de setmana.

El president havia anunciat que es dedicaria a avaluar les destrosses i agrair la feina de la policia en els aldarulls i és l’única cosa que va fer. Després del passeig entre edificis enderrocats on encara se sentia l’olor del fum de les cendres, va reunir-se amb caps policials per felicitar-los per la feina.

No es pot amagar que el passeig de Trump per Kenosha té un marcat caràcter electoral. Wisconsin és un dels estats clau en les pròximes eleccions, i presentar-s’hi per difondre el missatge de “llei i ordre” i defensa de les forces de seguretat davant el “caos” i els aldarulls era una oportunitat que no podia deixar escapar.

La defensa del paper de la policia ha arribat a nivells extraordinaris, fins al punt de justificar que, en algunes ocasions, es “bloquegen” i han de decidir “en un quart de segon entre la vida i la mort” per l’enorme pressió en la qual viuen. “La gent ho ha d’entendre”, va dir, minimitzant la brutalitat de les forces de seguretat.

El president s’enrocava en una teoria que ja havia començat a desenvolupar hores abans, en una aparició televisiva, on havia comparat els policies que disparen contra sospitosos amb jugadors de golf que fallen cops molt fàcils. “A vegades es col·lapsen”, va insistir, obligant la periodista que l’entrevistava, afí al president, a sortir al rescat i intentar que aclarís la comparació.

La violència als carrers dels EUA, amb diverses ciutats vivint nits d’aldarulls que omplen els mitjans d’imatges d’edificis en flames i enfrontaments, és la demostració de la divisió enorme al país, encoratjada per un Trump que es nega a condemnar la violència de la ultradreta i culpa torbes de l’esquerra radical del caos que s’hi viu.

Una de les últimes va ser la defensa de l’adolescent detingut per haver matat dos homes a Kenosha, simpatitzant de les teories trumpistes i que, segons el president, va disparar el seu rifle d’assalt en caure a terra i veure’s envoltat. Curiosament va ometre que abans ja havia matat un manifestant, fet que està reflectit en l’acta judicial dels fets.

Mentre Trump feia el seu discurs propolicia, la família de Blake, que encara és a l’hospital paralític de cintura cap avall, va organitzar un dinar veïnal al carrer on va rebre els set trets, bàsicament per posar contrast en una visita presidencial que no va tenir cap intenció de consolar la víctima ni intentar servir de pont entre les demandes de justícia de la comunitat negra i les forces de seguretat.

També és cert que, si Trump hagués volgut acostar-s’hi, no hauria estat rebut de bon grat, després de més d’una setmana sense donar-los suport ni a ells ni al moviment que ha renascut. “No tenim res a dir al senyor taronja”, va dir Justin Blake, tiet de la víctima, ridiculitzant el president. “Tot el que vull és que mantingui la falta de respecte i el llenguatge obscè lluny de la meva família. Necessitem un president que uneixi el nostre país i ens dugui en una direcció diferent.”