Onze de Setembre confinat als municipis
Actes de petit format serveixen per canalitzar les reivindicacions pendents i el repte afegit de superar l’epidèmia
A la Garrotxa tornen a penjar 8.000 llaços grocs i a Roses recullen firmes
-
La concentració a Sant Feliu ANC SFG. -
L'acte central de la Diada a la delegació de la Generalitat a Girona MANEL LLADÓ. -
Un dels ponts d’Olot decorat amb alguns dels 8.000 llaços ÒMNIUM I ANC GARROTXA. -
L'ofrena floral a la tomba d'Irla al cementiri de Sant Feliu E.A.. -
La concentració convocada per la CUP a la plaça del Vi de Girona MANEL LLADÓ. -
L'acte de l'ANC a Blanes ANC Blanes. -
Les ofrenes al monument al General Moragues a Sant Hilari Sacalm AJ. SANT HILARI SACALM. -
L'acte celebrat ahir a Roses ANC Roses. -
Dolors Bassa, a la concentració d'ahir a la tarda a la Bisbal d'Empordà XEVI CODOLÀ.
Una dècada després de les diades massives organitzades conjuntament per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural –amb Barcelona com a punt de concentració habitual de les manifestacions–, l’Onze de Setembre va tornar a viure’s exclusivament als municipis i en un ambient de recolliment condicionat per la pandèmia de Covid-19. El virus va tallar d’arrel el clima festiu en què s’havia convertit la Diada Nacional des de l’inici del procés independentista, però se’n va conservar ben viu el caràcter reivindicatiu. Aquest cop, a més, amb l’afegit que l’Onze de Setembre també va servir per recordar les víctimes de la Covid-19 i agrair la tasca del personal sanitari que lluita contra la pandèmia.
El principal acte institucional a les comarques de Girona es va celebrar al Pati de les Magnòlies de l’antic hospital de Santa Caterina, que acull la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona. Organitzat per l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i la Delegació del Govern a Girona, a l’acte hi va ser present l’exconsellera Dolors Bassa, que a la tarda també va participar en el que va tenir lloc a la Bisbal d’Empordà; Pere Vila, delegat del govern, es va adreçar a Bassa –que gaudia d’un permís penitenciari– només començar els parlaments: “M’alegro molt de veure’t en llibertat i és un goig tenir-te.”
Vila, però, va lamentar que no tothom pogués gaudir de la Diada en llibertat: “És la tercera Diada consecutiva en què ens falta gent. Ens falten companys que són a l’exili o la presó i que estan sent maltractats per l’Estat.” El delegat va referir-se a les “connotacions” d’una Diada marcada per la crisi de la pandèmia: “Les institucions tenim un paper clau per revertir aquesta sensació d’inseguretat i intentar que la gent torni a la més absoluta normalitat de la millor manera possible.” També es va recordar del personal sanitari i d’altres àmbits que han treballat perquè la pandèmia sigui “el menys lesiva possible”. Finalment va recordar que la Diada és “reivindicativa” i que les institucions no defugen la “idea inicial d’aconseguir la plena llibertat de Catalunya”.
El president de la Diputació, Miquel Noguer, va recordar-se de les víctimes de la Covid-19 i va agrair la tasca d’aquells que “han posat tot l’esforç” per combatre’l. També va fer una crida a mantenir “la unitat, el treball i la perseverança” per aconseguir tant la llibertat del país com l’erradicació de l’epidèmia.
Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, va recordar que les reivindicacions de l’any passat són igual de vàlides aquest any. “Cada cop hi ha més persones perseguides i l’ofec a les nostres institucions és més evident”, va denunciar.
L’ofrena a Irla
A diferència d’altres actes suspesos, sense públic o amb aforament controlat, la tradició més matinera de la Diada a les comarques gironines, l’ofrena a la tomba del president Josep Irla, al cementiri de Sant Feliu de Guíxols, es va mantenir amb pocs canvis, més enllà de les precaucions de distàncies socials i l’ús obligatori de mascareta. Vila i Noguer, també presents, i l’alcalde, Carles Motas, i el president comarcal, Joan Loureiro, van lloar els valors d’Irla, vigents avui per reivindicar la llibertat i lluitar contra la pandèmia. I tots quatre també van coincidir a demanar “unitat” a les forces polítiques per superar la crisi sanitària i reconstruir el país en tots els sentits.
La Garrotxa, enllaçada
A falta de grans concentracions, a la Garrotxa, desenes de voluntaris d’Òmnium i l’ANC van optar per recuperar l’esperit dels llaços grocs per reclamar la llibertat de les 2.850 persones represaliades i un referèndum, en prop d’una vintena de poblacions i els espais més transitats d’Olot. Els promotors de la iniciativa els retiraran a principi d’octubre, perquè no es degradin ni embrutin. A Sant Hilari, desenes de rams de flors i una senyera van decorar el monument al general Moragues.
Però tampoc hi van faltar desenes d’actes –menys multitudinaris que altres anys, per les limitacions– però destacables, com ara les 450 persones aplegades al passeig de Sant Feliu de Guíxols, i també a la Bisbal –amb 300 persones més, entre les quals Bassa i Lluís Llach–, i a Figueres, Blanes, Llagostera, altres poblacions o la recollida de firmes a Roses.