La candidata al Suprem dels EUA nega tenir cap “agenda”

Tothom als Estats Units és conscient que, si no és per causa de força major –o, dit d’altra manera, si no hi ha una hecatombe provocada pel coronavirus–, Amy Coney Barrett no tindrà cap problema a ser confirmada com a nova integrant del Tribunal Suprem del país abans de les eleccions del 3 de novembre. Per aquest motiu les audiències d’interrogatori de Barret al Suprem, que han de continuar avui, s’han convertit més en un espai per fer política, utilitzant l’ideari de la candidata –i del president Donald Trump, qui la va proposar per a la vacant existent– com a arma per deixar dit tot el que està en joc en els comicis d’aquí a tres setmanes.

Després d’un dilluns de presentacions, ahir va començar l’intercanvi punyent entre senadors i Barrett, aspirant que assegura que no té cap “agenda” ni mai s’ha “compromès” a prendre cap decisió en concret sobre les polítiques que estan marcant les eleccions. “No he tingut cap conversa amb el president o el seu equip sobre com haig de decidir en aquest cas”, va dir en ser interrogada pel sistema de salut, un dels assumptes més espinosos de la campanya electoral i que és a l’agenda del Suprem per aquest any. “Seria una violació flagrant de la independència judicial haver pres un compromís d’aquest tipus o haver-me preguntat quina decisió prendria”, va dir.

De forma hàbil, la jutgessa va evitar definir-se públicament en temes com ara l’avortament, el matrimoni homosexual, el control d’armes, el sistema sanitari o possibles decisions sobre resultats electorals.

“No em puc comprometre amb una posició perquè no tinc cap agenda. Faré complir la llei”, es limitava a respondre, satisfent els republicans i desesperant els demòcrates, que veuen com els seus pitjors auguris es compliran ben aviat sense que tinguin el poder suficient per a aturar-ho.

Una de les respostes que més alarma van despertar entre els progressistes va ser la negativa a confirmar si, en cas que els resultats de les eleccions del novembre arribin al Tribunal Suprem –tal com va passar l’any 2000–, es desmarcaria de prendre partit en la decisió, amb el benentès que el seu judici estaria esbiaixat per haver estat nomenada per Trump pocs dies abans dels comicis.

Les no respostes de Barrett no són cap novetat en candidats al Suprem, ni signifiquen que no se sàpiga quines són les posicions que defensa, totes alineades al sector més conservador del Partit Republicà. “Ha perfeccionat l’art de no donar respostes, crec que està evadint totes les preguntes complicades”, es va queixar el senador demòcrata Richard Blumenthal.

La sessió d’ahir estava previst que durés com a mínim onze hores, en la primera ronda de preguntes dels 22 senadors que integren el comitè judicial del Senat. Avui continuaran amb una nova tanda de qüestions, prèvia al vot, la setmana vinent, en la recomanació que enviaran al ple de la cambra alta. Llavors només faltarà posar dia i hora perquè el Senat nomeni Barrett com a nova jutgessa del Suprem, en una votació previsiblement del tot partidista.