L’absolució de Trapero, impuls als indults dels presos polítics

Les possibilitats que el Tribunal Suprem revisi ara la condemna als presos polítics després de l’absolució del major Josep Lluís Trapero són mínimes, però la sentència de l’Audiencia Nacional, feta pública abans-d’ahir, pot afavorir-los en la tramitació de l’indult, demanat al govern espanyol, i en els seus recursos per vulneració de drets al Tribunal Constitucional (TC), en aquest cas del principi d’igualtat, segons els defensors i juristes consultats per Efe.

L’escull principal, que tots admeten, és que l’absolució de l’excúpula de la policia catalana no és ferma, fet que fa impossible reclamar una revisió, que alhora, per llei, està molt delimitada a tenir fets o proves noves (com ara que es denunciés el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos i fos condemnat per fals testimoni en el judici).

Les contradiccions entre la sentència de l’Audiencia Nacional i la del Suprem sobre els mateixos fets arriben a ser clamoroses en el cas de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn: segons el Suprem, va posar la policia catalana al servei del procés dissenyant un dispositiu “insuficient” per impedir l’1-O, mentre que l’Audiencia Nacional elogia aquest desplegament per la seva “prudència” i per haver apostat per la “mediació” davant l’ús de la força policial.

Els advocats admeten, però, que intentar la revisió d’una sentència ferma arran de la decisió d’un altre òrgan, jeràrquicament inferior, pot estar abocat al fracàs, encara que existeix un petit marge de maniobra si presenten proves que el Suprem no va tenir ocasió de valorar, però sí l’Audiencia Nacional, com ara haver examinat amb detall els dispositius policials de l’1-O i el 20-S.

Més enllà del Suprem, creuen que la sentència de Trapero, encara que no sigui ferma, pot beneficiar-los en l’expedient d’indult que està tramitant el govern espanyol, i també sospesen remetre-la al Tribunal Constitucional per ampliar els seus recursos d’empara. En una entrevista a RAC1, Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, va assenyalar ahir que la sentència de Trapero pot tenir conseqüències de cara a l’indult, atesa “l’existència de dos pronunciaments contradictoris sobre els mateixos fets”, però veu complicada la via del recurs de revisió, perquè la decisió del Suprem és ferma i es va dictar d’acord amb una “lliure valoració de la prova”.

Similar és la posició de la defenses dels Jordis, dos condemnats més que es poden veure beneficiats pel relat de fets provats de la sentència de Trapero, que al·ludeix al caràcter pacífic i indefens dels concentrats el 20-S i els votants de l’1-O. “És difícil, perquè en un recurs de revisió és necessària una prova nova, fets nous”, assenyala Jordi Pina –advocat de Jordi Sànchez i dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull–, tot i que creu que els arguments de l’Audiencia Nacional podrien utilitzar-se en instàncies superiors (al TEDH) per demostrar la “falta d’un criteri únic davant els mateixos fets” i “l’anomalia que es van jutjar fets connexos en diferents procediments”. “Una de les vàlvules de seguretat del sistema davant aquest tipus de situacions és l’indult”, opina l’advocat Àlex Solà, que creu que la sentència de Trapero pot servir per convèncer el govern espanyol que van ser víctimes d’una injustícia que tenen a les mans corregir.